|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Vegana
|
|
|
Per què escric en femení?
dimecres 22/octubre/2008 - 06:25 533 12
Malgrat que sóc una dona?… a petició del Poetigat, passo a destrossar el diccionari fabrià i a explicar perquè parlo com em surt dels ovaris, que és una bonica manera de parlar per trencar esquemes pebrotils…
Mira, et passo un enllaç de gent que ha pensat els motius per canviar el llenguatge: sorry.uji.es
Els meus motius són més “familiars”... el primer cop que vaig sentir que alguna cosa no funcionava va ser quan era petita i vam rebre la visita d’una parenta que va fugir a l'estat francès durant la guerra i que ens visitava de tant en tant, i que jo veia com una vella dos-centenaria que havia estat en camps de concentració, que era una dona-rara perquè era divorciada i tenia fills amb un altre home i que em va fer caure les calces a terra quan jo li vaig dir: Sí home!!! ... i ella tota seriosa em digué: “nena, encara no t'has adonat que sóc una dona?”...
Després va venir el pas per la facultat (i l’obertura parcial de la meva visió del món al bar d’econòmiques –no teníem bar propi- i de lletres i de dret i de tantes altres carreres que sí tenien bar... i el meu pas per Euskadi i per ateneus i cases okupades i reunions i assemblees i conferències i xerrades i debats i manifestacions i ... finalment per les grans converses amb el meu amic Polski, al qual vaig conèixer a través dels seus escrits (poemes i articles que escrivia en femení i signava com a Xavi, o sigui tipus: “cuando yo era pequeña...”
Quan parlo d’altres animals ho faig en el genèric masculí perquè ells no es llencen els plats pel cap amb el nostre llenguatge sexista... ara, si he de parlar de gates o lleones o guepardes ho faig quan vull ressaltar el seu paper com a femelles paridores, caçadores, matriarcals o altres característiques que tinguin pel seu rol de gènere... vaig fer un curs d’etologia felina, i quan el profe ens va dir “els gats, quan pareixen”... va aixecar les ires de la classe (no cal dir que gairebé totes erem femelles-humanes).
Així que, igual que amb tantes altres coses, vaig decidir que si no podia canviar el món, com a mínim podia fer soroll trencant coses... una d’elles, la llengua i el diccionari... i igual que quan em trobo a algun company que va fer publicitat a la facultat (en comptes de periodisme, que, en teoria, érem les bones que havíem de canviar el món a través de dir la veritat i no vendre’ns mai al capital ni als seus interessos com havien fet les aspirants a publicistes), m’encanta dir-los:
Desenganya’t: “Tu te compras un perfume porque hueles mal y la gente huele mal; no porque tu lo vales o la gente lo valga”
Doncs això, jo destrosso el llenguatge que vaig aprendre perquè huele mal, no perquè jo lo valga.
No intento ser políticament correcta. Tot el contrari!
Poeti, esgarrapa’m... que em deixo!!!
(els/les altres també podeu, eh??? Que no sóc gelosa!!!)
;)
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Poetigat |
...
Thursday, October 23rd 2008, 6:41 PM
Voler comunicar-te bé en un idioma sense respectar les normes del llenguatge en aquell idioma, és tan absurd com voler fer sumes i restes sense respectar les lleis de la matemàtica. Dopoulos, si et fas un llenguatge a la teva mida i conveniència no et comunicaràs bé ni amb tu mateix. Cada llenguatge té les seves pròpies lleis i regles, i no estan perquè sí. En cada moment les han de fixar els filòlegs, que per alguna cosa estan, i aclareixo que jo no sóc filòleg.
Vegana, jo no em barallo amb ningú a nivell personal quan defenso les idees que siguin per més oposades que puguin ser a les meves. Si he ofès a nivell personal al Dopoulos, o a qui sigui, no era pas la meva intenció.
Dopoulos, ara repetiré la frase que he escrit amb l’alternativa que tu proposes:
“Però és molt important intentar articular bé les causes que defenses quan escrius, perquè ‘què collons et vol dir’ t’ho dirà exactament el text, segons com estigui escrit.”
“Però és molt important intentar articular bé les causes que defenses quan escrius, perquè ‘m’importa la causa, no pas com vagi formulada’ t’ho dirà exactament el text, segons com estigui escrit.”
De la primera manera és una frase coherent, de la segona no, per tant he agafat exactament la frase que volia agafar i com la volia agafar. La meva intenció no era provocativa, sinó emfàtica, i no crec pas que hagi desvirtuat el sentit del que tu volies dir, però pren-t’ho com vulguis, no és el meu problema. El problema de fons és que si escrivim com volem també acabem llegint com volem i una comunicació adequada és fa impossible.
Per acabar, un cop més, mai que jo recordi al xat.cat he pretès ofendre a ningú a nivell personal, però tampoc crec que hagi de demanar disculpes de coses de les quals no me’n sento culpable.
|
|
Dopoulus |
El defecte de tot plegat
Thursday, October 23rd 2008, 5:05 PM
Es que jo mateix puc no estar d´acord amb les normes d´escriptura catalanes,es més,puc no compendre moltes d´elles,per la seva prescindibilitat,i tinc evidentment la meva propia llibertat de triar escriure,politicament correcte,o com millor s´em pugui entendre,la qual cosa a mi em sembla més viable,que evidentment a mi m´ho sembli està clar que no vol dir que ho sigui,aixó va a missa,però en cap cas faltaria al llenguatge,perquè practicaria el meu propi.Per cert i com a apunt,però sense més,ho dic tal i com ho sento,posar la frase "i que collons em vol dir" tal i com constitueixes el teu comentari,es força provocatiu,perquè just dues linies per sobre hi poso "m´importa la causa,no pas com vagi formulada" que vol dir el mateix,es provocatiu per una raó en concret,jo ho anomeno "aprofitament parrafal" a la mida del context que si vulgui treure.
atentament,una persona que no respecta les normes lingüistiques,però ull,previament les ha valorades.
|
|
Poetigat |
...
Thursday, October 23rd 2008, 3:07 PM
Jo intento respectar sempre el llenguatge. Se m’escapen errades, i tant!, de vegades fins i tot voluntàries, però mai se m’acudiria fer-les sistemàticament com a forma de rebel·lia. Crec que això perjudica el llenguatge, dificulta la comunicació i no contribueix favorablement a cap causa. Dit això, un cop saps perquè ho fa la Vegana, puc estar d’acord en la causa de fons que ella esmenta, però segueixo discrepant en aquest mètode.
Dopoulos, mentre escriguis, en general, el més correctament que sàpigues, mai et criticaria a tu ni a ningú per cometre errades, repeteixo, jo també en faig. Però és molt important intentar articular bé les causes que defenses quan escrius, perquè “què collons et vol dir” t’ho dirà exactament el text, segons com estigui escrit. Forma i fons són inseparables en qualsevol bon text, i cap causa pot ser ben defensada per escrit si aquell text està mal escrit, per més justa que sigui la causa. A més, tot comunica, i si estem intentant comunicar-nos per escrit, per què no mirem de fer-ho de la millor manera possible com a forma de respecte envers el llenguatge, nosaltres mateixos i els altres?
Hobbes, el teu fill va per Polski quan sigui gran, eh? Hehehe...
|
|
Vegana |
osti!!!
Thursday, October 23rd 2008, 4:39 AM
Esgarrapada directa a l'ull... ara tinc visió plana!!!
jajaja
Amb els teus apunts sembla que em poses en la disjuntiva de triar entre dues espècies en extinció: la llengua catalana i l'alliberament lingüístico-femení... i ara em surt la gata que duc dins i que diu (en pròpies paraules teves-meves-de les que ho han estudiat a fons):
"L'aplicació d'una feminització absoluta pot produir confusió de significats"
I com que sóc una lianta, una que prefereix fer-ho volar tot pels aires (figurativament parlant) a reformar-ho (que ja sé que és el camí... però fa tantes voltes aquest camí que mai no s'arriba a port!!!) doncs això, com a mínim genero confusió que pot fer pensar al personal: però a aquesta tia què li passa? o bé, què és creu que els homes no hi formem part? I això pot fer pensar en el sexisme de la llengua a persones que encara no ho han vist, com jo no ho hagués vist sino m'ho haguessin assenyalat d'altres ;)
I parlant del Polski... no sé si t'interessa, però les seves últimes tres parelles són tres preciositats que s'etiquetaven a elles mateixes com a lesbianes... i ell, entestat en trencar etiquetes per la causa de la igualtat, ha volgut demostrar que poden gaudir igual del cos d'una dona que del d'un home.
Ja veus, a banda de teoritzar la revolució lingüística i sexual, la posa en pràctica en les seves radicalitats més extremes!!!
Petons lleona!!!
|
|
Poetigat |
Per què em queixo?
Wednesday, October 22nd 2008, 7:37 PM
Ui que t’esgarrapo...!!!
Primer de tot aclarir que em considero a grans trets feminista, tot i que amb les meves contradiccions internes reconegudes per mi mateix, donades pel fet d’haver nascut dins d’una cultura patriarcal i discriminatòria envers les dones, i també pel fet no menys important de ser home.
Aclarit això, som-hi amb la guerra de gèneres (que no de sexes).
1.Tu que protegeixes les espècies en vies d’extinció has de recordar que l’ús correcte del llenguatge i la gramàtica podria ser considerada una d’elles i que és important que ens comuniquem correctament si volem canviar el món sense generar malentesos. Com deia Oscar Wilde, en les coses veritablement importants importa molt més l’estil que el fons. Probablement no hi estiguis d’acord en això, però jo sí.
2.N’extrec les frases que m’interessen de l’enllaç que m’has passat tu. (I això que me l’has passat tu!)
“S'ha de procurar, doncs, que no hi haja cap possibilitat d'equívoc a l'hora d'interpretar un text pel fet d'haver usat algun recurs antisexista i, evidentment, que aquest no vaja en contra de la normativa de la llengua.”
“Els diferents procediments que hi ha per redactar textos sense connotacions masclistes ni feministes no es poden aplicar sistemàticament a tots els casos, cal estudiar-ne el context oracional i el textual.”
“El recurs a les formes dobles és inviable si es vol aplicar sistemàticament a tots els elements variables, ja que entrebanca la lectura de manera considerable. No obstant això, si s'opta per aquest criteri, es pot fer variar únicament la paraula principal i mantenir en masculí ¿gènere no marcat? la resta d'elements gramaticals”
“L'aplicació d'una feminització absoluta pot produir confusió de significats o, en alguns casos, connotacions pejoratives o mal considerades.”
Substitució dels termes masculins en sentit genèric pels corresponents femenins
“Aquesta pretensió de substituir usos lingüístics tradicionals, que formen part de l'inconscient col·lectiu dels parlants des de sempre, i fer-ho tot en femení, impossibilita en la realitat la comprensió eficaç del text. És del tot inviable, tant des d'una perspectiva gramatical com pragmàtica, fer servir formes femenines ¿l'alcaldessa, la regidora? ¿com a genèriques, ja que gramaticalment estan marcades per designar només persones de gènere femení, i en aquest sentit és interpretat pels parlants. Encara que al començament del text s'explique que les formes femenines cal entendre-les com a genèriques, en un ús asistemàtic interfereix en la comprensió del text, i en l'eficàcia de la comunicació.”
“Per tal d'aconseguir una redacció no marcada sexualment, es poden aplicar tots els recursos esmentats, sempre que no es violente l'estructura mateixa de la llengua i les normes que la regeixen. És convenient que siguen persones especialitzades en correcció les que esmenen els elements sexistes d'un text, ja que buscar la solució més adient en cada cas exigeix un coneixement en profunditat de tots els recursos i de les limitacions que aquests comporten, a més d'una pràctica professional que no tothom té. “
“En tot cas, les alternatives proposades no resolen tots els casos ni es poden aplicar sistemàticament al llenguatge; els resultats són, des d'un punt de vista lingüístic i estilístic, insatisfactoris.”
“Cal estudiar, doncs, en cada cas concret, quin dels recursos pot ser el més adient al context oracional, però, en tot cas, és la combinació d'aquests elements la que ha d'aconseguir la versió adequada del text.”
“L'eficàcia i adequació de la comunicació, la naturalitat en l'expressió i el respecte a la normativa lingüística han de ser els principis que limiten l'esforç igualitari que, a poc a poc, fa la llengua, i la societat.”
3.El teu entranyable amic polski-català (que tant ha fet treballar la meva imaginació amb la possibilitat utòpica d’una vida sexual alternativa, molt més engrescadora que l’actual), pixa fora de test quan diu “cuando era pequeña”. Algú li hauria de recordar que té tita en d’altres contextos que quan teoritza a la pràctica la revolució sexual amb les companyes. És clar que si lliga tant fent-se “l’enrotllat” d’aquesta manera, no et descarto que comenci a utilitzar jo ara també el femení indiscriminadament.
4. El teu professor quan va dir que “els gats pareixen” va cometre una errada gramatical no conscient, però força greu donades les circumstàncies docents. Ja vau fer bé de treure les urpes!
Petons guapíssim!!!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|