| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de rdk
|
|
| |
Q menja el teu gos
 dimecres 22/octubre/2008 - 01:06  1043  9
Please, no us enfadeu!!!
Algú ha preguntat al seu gat, gos, tortuga, conill, mustela, perico,etc etc etc. si el q vol es estar amb ell o be preferiria estar en el seu habitat natural.
Els gats es poden tenir fins i tot a les citis en colonies en algun solar, casa buida, etc, nomes es questió de esterilitzar, donar menjar, i vacunar si cal. Els gossos es poden asselvatjar, però es tornen perillossos pels humans, joper.
També es veritat q molts es moren ja que s'en tornat humano depenents, o els em tret dels seus habitats.
El tema es q pq tenim animals de "companya"???, jo crec q per omplir mancances, q ho fem per egoisme, fins hi tot els q els adoptem.
Els estimem tant q els hi treiem els seus olors i els posem perfum, els esquilem i al mateix temps els vestim, no heu vist gats obesos???, els treiem els pocs instints q els queden.
Heu llegit les etiquetes del menjar q els donem. per flipar el q porta el pinso per gossos, i suposo q el wiskas de gats, etc etc. Ahhh si no menjo pernil dolç pq considero q el animal amo d'aquest pernil va ser maltractat en vida per tal de tenir un preu de venda mes baix, no es ètic donar-li al meu "got, gas".
Uix,
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
misselvis |
hola
Thursday, October 23rd 2008, 7:04 AM
El meu gat és feliç, simplement, es clar que potser m'agradaria tenir una casa amb jardí perque anés per l'herba i perseguís insectes, però no pot ser, però si no l'hagués agafat del carrer ara ja seria mort o malalt o ves a saber què, ell va del sofà al llit, del llit al seu llitet, del llitet al sofà i així va fent, menja el seu pinso especial( per gats malalts) i està la mar de content, ell em fa companyia i jo i faig companyia a ell, els gats tenen una pel molt sensible i els encanta que els toquin, si el deixés en una colònia ningú el tocaria i això es perdria, n'he tingut en tinc i en tindré, m'agraden i els agrado i ja està.
|
|
Yeliel |
Egoisme
Thursday, October 23rd 2008, 4:36 AM
És evident q en moltissims casos tenir un animal de companyia és una pura qüestió d'egoisme, tot i q, si ens ho mirem sense aprofundir-hi gaire, no ens ho sembli.
Hi ha gent q tallen les ungles als gats, les ungles, l'arma dels gats, i una de les seves principals defenses. Esclar, tenen el gat a casa, i pq no els destrossi la casa, o pq no esgarrapi els nens..i si un dia aquest gat s'escapa o s perd?? q podrà fer sense les ungles? podrà caçar? podrà defensar-se? podrà enfilar-se pels llocs? Aquest és només un dels molts exemples q es podrien posar.
Po, en fi, crec q tampoc us estic dient res q no sapigueu.
|
|
rdk |
de fet...
Wednesday, October 22nd 2008, 5:58 PM
he escrit el bloc pq penso q tots tenim "cosetes".
Campaneta, jo tb tinc animals acullits, i com els teus son genials, al menys per mi. Em referia mes a la gent q els compra compulssivament.
Poetigat, amb lo del menjar nomes volia dir q no veig de rebut no consumir carn per nosaltres i si fer-ho pels nostres bixos,, mes sino sabem quina es la seva procedencia, i quina vida han tingut. Jo fins i tot els dono fuet "que cabrónnn"
Galzeran l'arros bullit, el pa sec, les verdures, em semblem aliments perfectes.
Eiii vegana, q no trobo manera de dur-te la contraria. No conec el pinso vegà, si pots passem alguna marca , sobretot per gossos, asies moltes.
Ahhh, q jo el q volia era venir a fer-me l'heroi i to eso, res de cremar, aixo ho deixem pel meu soci, jejeje
|
|
Vegana |
I després em diuen...
Wednesday, October 22nd 2008, 5:35 PM
Lianta!!! Jajaja
Jo estic perquè els domesticats (gossos i gats) que hi ha a refugis o abandonats trobin una llar amb humanes que en tinguin cura, no es faci comerç d’exòtics ni amb CITES ni sense, i res d’introduir noves espècies a casa nostra a costa del comerç econòmic i l’espoli del medi i la mort de 9 de cada 10 que són segrestades i transportades cap el primer món.
El tema de manipular (esterilitzant) gats i gossos és d’un debat ben viu entre proteccionistes i alliberacionistes. Jo penso que mentre les humanes en tinguem cura, hem de vetllar per tal que no es reprodueixin (per no augmentar el número de “sense sostre”) i crec que no els causem cap trauma pq els deixem en estat de no-zel durant tot l’any (només entren en zel en determinades èpoques, tot i que p.ex. les gates domèstiques no esterilitzades cada cop ho fan més sovint, en primer lloc perquè no hi ha monta i després pel tema de la llum i la calefacció).
Els gossos assilvestrats tenen mala peça al teler per la por que ens fan i pels accidents que provoquen i pateixen.
El tema de la “companyia” sí que és cert que pot suplir mancances emocionals en algunes persones (també hi ha l’ús que en fem en teràpies asistides i el dels salvaments i detectius d’explosius i drogues i altres mandangues). En altres casos crec que és un tema més semblant a un intercanvi i de compartir espais i moments de les dues vides que conviuen juntes.
Trobo horrible que els humanitzem (tot i això jo “vesteixo” la Kimba (una galga) si fa molt fred pq com no té ni una engruna de greix es mor de fred), i m’alegro molt quan un gos, acabat de perfumar, corre a refregar-se per treure’s aquella olor horrible per a tornar a fer “la seva olor” (amb els humans em passa el mateix, no m’agrada que tothom faci l’olor de moda o de l’Axe-estabornidor-de nenes)
El tema d’alimentar gossos i gats amb pinso vegà és “èticament correcte” per diversos motius: la taurina que afegeixen al pinso de gats és sempre sintètica, tant en el pinso vegà com en el fet de despulles d’animals. En el cas dels gossos, com en les humanes i els porcs (p.ex) com són omnivors, poden aconseguir les proteïnes de tot arreu.
També és cert que quan va haver el tema de les vaques boges, totes les despulles que no es podien vendre pel consum humà van anar a parar a pinso per gats i gossos (suposo que no a altres animals de consum humà, però, com en el tema de l’oli que finalment no ha quedat aclarit, no ho tinc clar del tot que no es reaprofités) o sigui que “merda” segur que n’hi ha (però tanta com en el pinso que donen als animals de granja per a consum humà).
(Rdk, escric llarg, ja ho sé!!!... però ara que estic maquinant com salvar la meva barraqueta... no vinguis a calar-hi foc!!!)
:)
|
|
Galzeran |
Cuinar per a ells
Wednesday, October 22nd 2008, 3:45 PM
El tema de la teca és senzill de resoldre: cuinar per a ells. Com que, efectivament, el que hi ha al piso són residus ramaders (i alguns de francament merdosos), doncs jo sempre he cuinat per a la meva gossa: una barreja de verdura (normalment pastanaga i bledes) i arròs bullit (moltes vegades integral) amb una mica de petxuga d'indiot a la planxa.
La verdura la faig a trossos i l'escaldo un cop a la setmana i la congelo a porcions per a dos o tres àpets. La carn igual. Faig la barreja cada dos o tres dies amb l'arròs bullit i ho guardo en una fiambrera al frigo. Cada dia li escalfo una mica al microones. Sí, porta temps, però som nosaltres qui ha triat tenir-los, oi? També he de reconèixer que no em fa cap mandra perquè m'agrada cuinar.
Quan a tenir la gossa a casa, doncs la vaig recollir del carrer quan era un cadell d'un mes i mig. Potser no ha tingut la millor vida, però ha tingut vida, i me n'ha donat a mi.
|
|
Poetigat |
Hola rdk
Wednesday, October 22nd 2008, 3:35 PM
Mira, jo vaig adoptar el meu gat de cadell. Una gata allà on treballava en aquells moments, va tenir cinc gatets, i jo me’n vaig quedar un. La resta ja deuen ser tots morts perquè no van trobar acollida i sé que un va ser abandonat al poc temps d’acollir-lo. Si sabés que el meu gat ha de ser més feliç allà on fos no dubtis que el deixaria, el trobaria a faltar, i crec que ell també a mi d’alguna manera, però el deixaria. Però crec que no s’adaptaria. Hi han poques colònies de gats que funcionin bé, pel que jo sé, i a la ciutat estan exposats a mil perills. De totes maneres, si es diuen animals de companyia és precisament perquè saben adaptar-se prou bé a la companyia humana i a viure a pisos, tot i que és clar que no porta una vida natural per ell i em sap molt greu no poder oferir-li, però és el que hi ha.
El nostre gos, que de fet, el van adoptar i el cuiden principalment la meva mare i la meva germana, menja pinso sobretot. Se li dóna pernil dolç, macarrons i altres capricis de tant en tant. El pinso també està fet de les sobres dels sacrificis d’animals per consum humà i els gats i els gossos són naturalment carnívors i no poden deixar de ser-ho, no és com els humans que podem escollir què mengem. Per tant em sembla completament indiferent si li donem pinso o pernil dolç a aquest nivell. Si demà posem pel cas que tots els humans es fessin vegetarians, i estessim ben organitzats, suposo que n’hi hauria prou amb aprofitar els animals que moren naturalment per poder alimentar els nostres animals de companyia, o en tot cas, sacrificar-ne amb aquesta fi una quantitat ínfima comparat amb el que es fa ara.
|
|
campaneta |
ES MOLT SENZILL
Wednesday, October 22nd 2008, 2:02 PM
En el mau cas tinc un gat a casa, però no m'he plantejat mai que sigui el meu animal de companyia, simplement és un membre més de la meva familia, des de que un dia al mati que plobia a bots i barrals la meva filla se'l va trobar al carrer abandonat, moll, ensangrentat i terriblement espantat.
Crec que vaig fer el que calia, el vaig alimentar, el vaig curar i aixugar i va passar tot el dia dormint placidament a la falda de la meva filla, la seva salvadora.
Mai m'havia proposat tenir un "animal de companyia", però no vaig tenir cap mena de dubte a l'hora d'acollir-ne un que em necessitava.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
