Parlar sobre un mateix sempre costa, definir-se es complicat. Es per això que el meu perfil s'ha quedat amb alguns "prefereixo no dir-ho". No pas perque no ho vulgui dir ( a aquestes alçades de la vida no hi ha res que m'importi explicar) sino perque les respostes que se m'ofereixen no les acabo d'encaixar ben bé. Ara bé, les aficions i preferències són senzilles d'explicar i a mi m'agrada llegir. Molt ,però molt eh. He de confessar però que la meva assignatura pendent és la poesia. Em costa molt entrar-hi, no l'entenc. Però mai he abandonat i aquí és on hi entra Benedetti. Un dia va caure a les meves mans un poema que comença dient "Como hacerte saber que siempre hay tiempo..." Potser era el moment, potser era el meu estat d'ànim, ...potser....ves a saber, tantes coses.... Em va arribar al cor més que al cap i ja no l'he abandonat. Per això us el vull recomanar..... a qui li pugui interessar.
Molt bo Benedetti. A mi em va ajudar molt aquest poema seu, en certa ocasió...
Lovers go home!
Ahora que empecé el día
volviendo a tu mirada,
y me encontraste bien
y te encontré más linda.
Ahora que por fin
está bastante claro
dónde estás y dónde estoy.
Sé por primera vez
que tendré fuerzas
para construir contigo
una amistad tan piola,
que del vecino
territorio del amor,
ese desesperado,
empezarán a mirarnos
con envidia,
y acabarán organizando
excursiones
para venir a preguntarnos
cómo hicimos.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't