| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Cabòries
 dimarts 21/octubre/2008 - 05:44  672  3
Avui no he temut despertar. Per això avui m'he despertat dues vegades. La primera per continuar dormint. La segona per maleir el tic-tac del vell rellotge que dorm sobre la meva tauleta de nit. Mai no he suportat aquest tic-tac constant amb so de llauna. Em crispa els nervis aquesta dringadissa en despertar al matí. D'aquesta nit no passa... El tanco en algun calaix perquè no em martellegi més els timpans.
Després de la guerra de guerrilles d'ahir, avui el cel es mostra serè. Ni fred, ni calor ("zero graus", que diria Faemino). Avui és el segon dia de no mirar al retrovisor. I el primer de continuar traient el colze per la finestreta esquerra amb la música a tot volum. També avui és el dia previ a tornar a trepitjar Ciutat Monstre després d'uns dies d'exili voluntari. El dia anterior a retrobar-me amb l'abraçada dels meus. De menjar amb una gran amiga al matí que es mor per veure'm les ulleres. De prendre un cafè a la tarda amb un altre amic de l'ànima. De fer ràdio, quan el Sol s'amagui, amb un tresor que vaig trobar fa anys i que continua lluint com el primer dia. De sopar a la pizzeria del Raval amb dues amigues que porten setmanes reclamant les meves abraçades. De demanar de postres un gelat de pètals de rosa en tulipa de xocolata. De veure la meva mare, que ja sap de la meva caiguda, i segur que ja m'espera amb la mercromina a les seves mans. De dormir al llit de quan jo era petit. De despertar i esmorçar amb mamà. I després baixar al centre de Ciutat Monstre per menjar amb una altra amiga, que també sap de les meves dissorts, i que em va brindar amablement la cadira del costat. I un cafè a la terrassa de qualsevol carrer de Gràcia. I després assajar amb els meus diables. Que necessito cridar com un possés durant un parell d'hores de roncarol del nostre. I sopar amb la meva mare, per tornar l'endemà al meu nou niu.
He fet bé guardant aquest maleït rellotge i el seu maleït tic-tac en aquest maleit calaix. No vull perdre'm aquest dia serè per res del món. Demà serà un altre dia, i l'anomenarem cabòries.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
