| |
A taula hi falta gent! (amb comentaris per a la Campaneta i la Vegana)
 dilluns 20/octubre/2008 - 02:06  1730  4
Hola reis i reines, he canviat el nom de la meva secció de cuina. El trobo més diver.
Abans, però, us explicaré una altra cosas.
Avui he de portar la meva gossa al veterinari. Té una mena de superberruga al començament de la cua, irritadíssima perquè es veu que es va infectar, li picava i la tia se la va estar mossegant. L'he estat curant amb una pomada homeopàtica i també amb una altra regeneradora dels teixits amb una mica d'antibiotic de baix espectre. Ho té millor però cal que ho vegi el veterinari. O sigui, que la ballarem perquè segurament li hauran d'extirpar i la meva Olivia és un nervi. Estic començant a donar-li Flors de Bach per evitar el pànic que li produeixen els veterinaris (Rock Rose) i, posats a matar mosques a canonades, Rescue.
Aquest cap de setmana he començat el curs de Flors de Bach amb en Ricardo Orozco (es nota, oi, amb això de la meva gossa?) Francament, estic encantada.
Campaneta: te'l recomano com a terapeuta floral. Jo també començaré amb ell una teràpia (curs a banda) per resoldre unes quantes coses. Et faria un gran bé amb la fibromiàlgia. Al darrera de qualsevol patol·logia sempre hi ha alguna emoció a treballar. Si vols et passo les dades de contacte.
Vegana: he tingut una idea per intentar resoldre el trauma dels gats abandonats amb Flors de Bach. Si vols, en parlem.
I arrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrra, la recepta de la setmana!
Peix al forn
Si a vegades diuen que val més el farciment que el gall (tot i que no es refereixen a sabors) en aquest cas és ben cert. És més bo l’acompanyament que el peix. Això ho aviso perquè sigueu generosos amb les patates i les cebes que fan el paper teòricament secundari d’aquest plat. Tothom voldrà repetir i hi haurà bufetades per menjar-se-les! Per a quatre persones.
Quin peix triem?: a mi m’agraden molt l’orada i el llobarro (que encara és més fi). També es pot fer un besuc, però és més sec i potser li escau més una altra preparació per cuinar-lo al forn. La carn del lluç és poc consistent per fer aquesta recepta. Una altra excel•lent possibilitat, si en trobeu de grosses, és la lluerna. Quina passada! Si no n’heu menjat mai, flipareu. Té una textura i un sabor excepcionals. Quant a l’orada i el llobarro, si en trobeu de barca (i la butxaca us ho permet) eviteu els de piscifactoria (és el que majoritàriament hi ha al mercat). Ben mirat, tampoc surt tan car i és un altre món: més gustosos i sense el greix que acumulen els que s’atipen de pinso i augmenten de pes a marxes forçades. En qualsevol cas, no compreu allò que en diuen “de ració”. Compreu una peça gran i, si no us cap al forn, dues de mitjanes.
Ingredients: 1 kg de peix, 8 patates mitjanes, 4 cebes de figueres ben grosses, 1 got generós de vi de Gandesa, oli d’oliva extra verge, sal.
Preparació: enceneu el forn perquè s’escalfi. Talleu les patates a rodelles d’un dit de gruix escàs i les cebes a mitges llunes més aviat finetes. En una paella gran hi poseu un bon raig d’oli (molt generós, tot i que no ha de quedar oliós, perquè serà l’oli que farem servir pel peix) i coeu les patates i les cebes a foc molt lent i tapades. Dic coure i no fregir perquè, de fet, han de quedar com “rebullides” en oli. Remeneu de tant en tant i amb compte perquè cada cop estarà més tovet. Quan estigui gairebé cuit (no ha de quedar torrat!), ho avoqueu tot a la safata per anar al forn. A sobre hi poseu el peix (si el moveu una mica fareu lloc entre les patates i les cebes perquè toqui el fons de la plata). Hi tireu el got de vi de Gandesa i hi ho deixeu coure aproximadament 15 minuts a 180º. El temps de cocció del peix sempre és molt curt i depèn de la classe de peix que hàgim triat i, evidentment, del pes de les peces a coure. El que en necessita menys, de temps, és el llobarro, i els que en necessiten més l’orada i, sobre tot, el besuc. La lluerna està al mig. Com saber quan està fet? punxeu-lo amb un ganivet per comprovar que s’ha cuit al nivell de l’espina. En qualsevol cas, la referència de 15 minuts és bastant aproximada en peces mitjanes (500-700 gr. aproximadament). Per anar sobre segur, ho podeu preguntar a la peixateria.
Perquè són tan bones les patates? Doncs perquè absorbeixen els líquids i, per tant, acumulen i fusionen els sabors. Primer, el de l’oli i l’aigua de vegetació de les cebes quan es fregeixen i, després, el del vi i l’aigua que deixa anar el peix. Impressionant!
Que vagi de gust!
|
| |
|
Contactes
Registra´t
