| |
El Naixement dels Sentiments
 diumenge 19/octubre/2008 - 08:12  1974  2
De la mateixa manera que hi va haver un primer instant en el qual algú va fregar dos pals per produir una guspira, hi va haver una primera vegada en la qual es va sentir alegria, i una primera vegada en la qual es va sentir tristesa. Durant una època, contínuament s’inventaven nous sentiments. El desig va néixer aviat, igual que la recança. Quan es va sentir la tossuderia per primera vagada, es va iniciar una reacció en cadena, que va crear el ressentiment per una banda, i l’alienació i la solitud per l’altra. Podria haver estat un determinat moviment dels malucs, en sentit contrari a les agulles del rellotge, el que va marcar el naixement de l’èxtasi; la descàrrega d’un llamp el que va provocar la primera sensació de reverència. O potser va ser el cos d’una noia que es deia Alma. Contràriament a la lògica, la sensació de sorpresa no va néixer immediatament. Es va donar tan sols després que la gent hagués tingut temps suficient per acostumar-se a les coses tal com eren. I quan va haver passat prou temps, i algú va sentir la primera sensació de sorpresa, algú, en algun altre lloc, va sentir la primera punxada de nostàlgia.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
