| |
Al meu bar habitual(III)
 dijous 16/octubre/2008 - 07:35  1174  4
Poetigat (d’ara endavant, P): Hola, Eva! Una cervesa!
Eva (d’ara endavant, E): Aquí la tens!
P: Gràcies...
E: I doncs...?
P: I doncs... què? No et sentis obligada a donar-me conversa.
E: No tens ganes de parlar avui?
P: No tinc res a dir.
E: Això de “no tinc res” a dir sona especialment prometedor.
P: Saps? La vida de vegades té situacions estranyes que et descol·loquen i et deixen sense paraules.
E: Centra’t... Ets aquí al bar, davant d’una cervesa.
P: Posa-me’n una altra.
E: Coi, d’un glop! Què bèstia!
P. Han estat dos glops concretament.
E: Aquí en tens una altra!
P: Que quedi clar que no estic fent cap apologia de l’alcoholisme, que és una malaltia molt greu i molt seriosa.
E: I a mi què m’expliques? Si jo no bec!
P: Ni una gota?
E. Ni una gota.
P: Quina vida més trista deus portar! Tu ets feliç, Eva?
E: Jo estic prou bé ara mateix amb la meva vida. Però “feliç” és una paraula molt grossa. Creus en la felicitat, tu?
P: La felicitat...? No... La felicitat és un concepte abstracte inabastable que algun desgraciat es va inventar per tal de fer-nos sentir malament. Parla’m de la teva vida d’exputa.
E: Quina obsessió que tens! A veure... què vols que t’expliqui?
P: Qualsevol cosa... Crec que les putes deuen saber moltes coses que la resta del món no sabem. M’agradaria molt que hi haguessin més putes escriptores, enlloc de molts putos escriptors que sobren.
E: Quan era puta tenia un truc infal·lible perquè m’escollissin a mi quan volia i qui jo volia, encara que hi havia altres noies més maques que jo... Picar l’ullet al client. No fallava mai.
P: Ah sí? Vés, quines coses... ho provaré en altres contextos.
E: A veure si t’acabarà agafant un tic com li va passar al Quim Monzó! No crec que et funcioni gaire en altres contextos, però al bordell era infal·lible. Els homes que hi anaven tenia tanta necessitat d’una mica de complicitat femenina a les seves vides...
P: He canviat d’idea. No, no em parlis més ara de la teva vida d’exputa. Deu ser molt depriment.
E: Ho era... Estàs deprimit?
P: No, no... Però estic estrany... No m’estiris de la llengua. Millor canviem de tema.
E: Canviaria de tema gustosament si sabes de quin tema estàvem no parlant.
P: Aquesta cervesa me la beuré a poc a poc.
E: Fas bé...
P: El temps passa molt de pressa. O molt lentament... Crec que cap rellotge no dona mai l’hora exacta.
E: El meu sempre va dos minuts endavant. El poso a l’hora i al cap d’un minut i mig torna a anar dos minuts endavant. No sé si tinc un rellotge o una màquina del temps que viatja al futur.
P: Últimament sento que he perdut molt temps a la vida, Eva....
E: Als bars sobretot, no?
P: No, no... Sobretot fora dels bars. Els bars m’agraden! Als bars no s’hi perd mai el temps. Hi ha cervesa disponible i la gent sempre parla de futbol, en converses sense cap interès, i jo em puc perdre en els meus pensaments, sense treure cap conclusió. I si vaig acompanyat, cap lloc millor per xerrar amb algú que un bar... Quan se t’acaba la conversa, demanes més beguda, i al final sempre sembla que ha anat tot molt bé.
E: No sé què vol dir exactament perdre el temps. El temps no es pot guardar enlloc com per no perdre’l.
P: Potser tens raó. Què fa la Berta?
E: Bé, gràcies. Ja li donaré records de part teva.
P: Deu ser bonic trobar una persona amb qui compartir de gust la vida.
E. Ja la trobaràs, home...
P: És que no sé si la busco, realment. Potser sóc massa inconstant i solitari...
E: Que la busquis o no és completament independent a que la trobis o no.
P: Ah... Crec que tens raó, un cop més... Saps...? Sempre dius coses més intel·ligents que jo. Ets com una versió millorada de mi mateix. M’agradaria que em substituïssis sovint, a la vida real.
E: Prefereixo fer de cambrera. M’agrada fer de cambrera.
P: A les pel·lícules totes les cambreres diuen que és una feina horrible. Ho diu en Woody Allen a una pel·lícula seva.
E: Les pel·lícules parlen del que parlen les pel·lícules, no de la vida real. Però és clar que la majoria de cambrers i cambreres estan molt putejats i putejades. Passa que jo estava més putejada abans, lògicament.
P: Si a les pel·lícules parlessin de la vida real de manera plenament realista, no aniria ningú al cinema, i farien bé. La vida real només té interès quan s’hi aconsegueix afegir una dosi extra d’imaginació, intensitat, art, i, fins i tot, perill, com a les pel·lícules...
E: No estic d’acord. La realitat supera la ficció. És una de les poques coses que sempre diu la gent que són veritat.
P: La realitat no sembla tenir sentit i una bona pel·lícula, sí. En aquest sentit la ficció supera la realitat. Però sí, tens raó que passen històries a la vida real que no se li acudirien mai a cap guionista. Si a un guionista se li acudís cert projecte amb històries que han passat a la vida real, molts productors li rebutjarien, per massa fantasiós i poc realista.
E: Jo podria escriure un llibre de la meva relació amb la Berta, un de la meva vida de puta, i fins i tot, un de la meva vida de cambrera.
P: Jo em sembla que no podria, i per tant tu no ho faràs.
E: No ho pensava pas intentar! Quina mandra escriure un llibre!
P: Jo en vaig escriure un de molt primet, una obra de teatre, i no crec que repeteixi mai, si no és que mai em publiquen una recopilació dels millors fragments del que sigui... I és que a la vida imaginària també només certs fragments valen la pena, com a la vida real. Per això hi han poques novel·les bones del tot. O potser és l'excusa dels que no en sabem o no tenim paciència per escriure coses llargues... Se m’ha acabat la cervesa.
E: Te’n poso una altra?
P: No, gràcies. Me'n vaig cap a casa.
E: Abans d’anar-te’n, digues alguna cosa en prosa poètica.
P: Vés a la merda!
E: Preciós!
P: Fins el proper dia.
E: Fins el proper dia.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
