|
sort que passen coses com aquesta
dimarts 14/octubre/2008 - 02:14 441 5
Aquest matí quan he anat a treballar, m'ha passat una cosa increïble que no oblidaré mai, doncs com ja sabeu alguns, jo porto trens, o sigui, sóc conductora, a vegades he portat un dels Ave o Euromed, que són més glamurosos (com jo ) i moderns, però normalment faig la mateixa ruta amb el mateix tren de rodalies, bé, jo que entro a la meva cabineta tunejada, m'assec a la butaca de color rosa, i em poso musiqueta (heavy, per començar el dia amb marxa) i apa, començo el viatge, tot va bé, vaig fent les parades a l'hora que toca, com no, el tren va gairebé buit, com sempre a les 8 del matí, la gent sembla contenta i no hi ha elements extranys que perturbin la pau ni lladres, jo vaig tan tranquil.la escoltant amb el volum a tope -Highway to Hell- quan de cop veig encara lluny que hi ha algú o alguna cosa a la via, crec que són tres persones, coi! baixo el volum de la música i toco el xiulet d'avís ( tunejat també, que per alguna cosa és el meu tren), per`les persones no es mouen, llavors no em queda més remei que frenar en sec, óstres, que bon i fina que sóc conduïnt,ui! si m'arriba una música cel.lestial des de la via, les tres persones estan cantant!!!- Mienteme, no me digas que me quieres, mienteme....- oooooooooh!!! si són els meus ídols, els Camela!!! uf!! no em puc controlar, crec que tindré un infart!, surto corrents del tren, que coi hi fan aqui al mig?? la gent del tren també han sentit la música hipnotitzant i encisadora dels Camela i els volen veure d'aprop, ui, he de córrer, que no em treguin el lloc a primera fila, la gent balla sense control, óstres, és que ara canten el seu hit -yo por ti derramaria sangre de mi corazón, por ti sería capaz de destrozar m voz.....-quina passada!! què passa, doncs que el tren que ve en direcció contrària, cap a Barcelona, també para, no és per menys, i allà de cop hi ha n futimer de gent i es monta un mardé que no vegis, ai ai no puc evitar de pensar que hi haurà retard, però mira , al Renfe sempre sóm puntuals tu, per una vegada que arribem tard no passa res, això é lo mas, ha sigut e millor dia de la meva vida, vaja, que ara ja em puc morir tranquil.la, em teniu enveja eh? je je, es que n'hi ha que tenim sort, apa, macos i maques, tan de bo algun dia us passi el mateix, un petó!!!
|