| |
Al meu bar habitual
 dilluns 13/octubre/2008 - 10:20  1272  7
Poetigat (d’ara endavant, P): Hola, guapa! Una cervesa!
Cambrera (d’ara endavant, C): Aquí la tens!
P: Gràcies...
C: I doncs...?
P: I doncs... què?
C: No te’n recordes de mi? De debò?
P: Sí. Ets la mateixa cambrera d’ahir, i d’abans d’ahir, i de l’altre dia...
C: No, no, no...!
P: Ah, no? Doncs hagués jurat que sí...
C: Sí, sí, sí....! No em referia a això.
P: Doncs a què et referies?
C: Ja veig que no te’n recordes de mi....
P: Ah...! No em diguis res! A veure... Vam anar junts a l’escola?
C: No.
P: A l’institut?
C: No.
P: A la universitat?
C: Jo no vaig anar a la universitat.
P: Jo vaig passar fugaçment per tres facultats. Pels bars de les tres facultats, sobretot... Potser hi treballaves a algun d’ells?
C: No... Jo només fa un any que treballo de cambrera. Abans era puta.
P: Ah...! Doncs..., potser...
C: No, tampoc...
P: Doncs, no hi caic.... Una veïna meva?
C: No.
P: Va, qui ets...? De què ens coneixem? Que hem follat?
C: Follar, jo amb tu? I gratis...? Que t’has begut l’enteniment?
P: Coi, ja veig que no t’agrado...
C: De fet, és que no m’agraden els homes, m’agraden les dones...
P: Mira, en això coincidim! Va..., qui ets?
C: Ho hauràs d’endevinar.
P: La veritat és que avui no estic per endevinalles.
C: Què et passa? Que estàs trist?
P: Sí, una mica...
C: I això?
P: Una dona...
C: Estàs trist per culpa d’una dona?
P: O potser per culpa de més d’una, vet a saber...
C: Que ets un faldiller?
P: No, què va! Sóc un romàntic, en el fons... I massa poc atractiu en la superfície per poder ser un faldiller... Això sí, sóc un llibertí en somnis, i a la pràctica, tant com em deixen... Però quan el meu fons, la meva superfície, la meva pràctica i els meus somnis coincideixen dins meu, sempre acabo patint malsons superficials i poc pràctics...
C: Parla’m d’aquestes dones... O d’aquesta dona...
P: Cadascuna és massa única per barrejar-les... Però després de la meva última experiència amb una amiga, he arribat a la conclusió que l’amor masculí, en general, és la cosa més egoista que existeix.
C: L’amor no és egoista. L’amor és tot el contrari de l’egoisme. L’amor és voler el bé de l’altre per sobre del teu... O això diuen...
P: Això gairebé no existeix en l’amor sexual, sobretot entre els homes... Després, disfressa-ho com vulguis... Disfressa-ho de marit que t’estima molt, malgrat passar ell per sobre dels desitjos puntuals de la seva dona, o d’amic conformat generosament, això sí, quan ha comprovat que no li queda altre remei, i abans ha posat a la seva amiga en un mal pas...
C: No trobo a cap dels dos gaire egoistes, sobretot, comparats amb d’altres... Quan era puta, molts clients eren casats, o tenien parella. En tot cas, mai vaig trobar a faltar que m’estimessin.
P: Fins i tot et devia sobrar que et follessin.
C: Això és ben veritat! Però no que em paguessin! Els solters, de vegades, només volien parlar despullats amb una dona despullada, era curiós... Tot i que algun es va enamorar de mi, la veritat és que vaig comprovar personalment que el sexe pels homes no té res a veure necessàriament amb l’amor. És clar que et confesso que per les dones, tampoc...
P: No cal que m’ho confessis, ja ho sabia...
C: Tot i que jo estic enamorada...
P: Tens nòvia tu?
C: Sí. Mantinc una relació amb la meva germana des d’adolescent. Ella és l’única persona que he estimat realment a la vida.
P: Això és ser lliure...
C: Però no li podem dir a ningú. És el preu de la llibertat: no poder dir-li a ningú.
P: Acostuma a passar... Però a mi m’ho has dit.
C: Tu no comptes.
P: Jo no compto. També acostuma a passar...
C: No et facis la víctima... És lleig...
P: Tens raó, és lleig... I jo sempre tendeixo a fer-me la víctima... Sóc un desastre!
C: Ho estàs tornant a fer!
P: Merda! Sóc un desastre total!
C. Encara no saps qui sóc jo?
P: Sí, ara ja hi caic... Un producte de la meva imaginació. L’excusa per fer un diàleg.
C: Finalment, l’has encertat.
P: T’he reconegut perquè l’altre dia se’m va acudir la idea d’escriure alguna cosa sobre unes germanes lesbianes que mantenen una relació de parella secreta des d’adolescents... I no li havia explicat a ningú... La idea bàsica és que les dues serien dues noies fabuloses, que mantenien una relació plenament satisfactòria i esplèndida, com una mena d’oasi de puresa i llibertat, enmig d’un món de relacions poc clares, corrompudes, previsibles o mediocres, al seu voltant... Bé..., encara que tu no siguis real, la cervesa me la beuré igualment...
C: I tant... I espero que escriguis sobre nosaltres...
P: Al final, sempre acabo escrivint sobre mi mateix, o sobre les dones... O anant al bar a cercar inspiració en els altres, o en la cambrera... O deixant d’escriure.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
