Sempre dic que les meves idees son el millor que tinc, que em deixaria matar si hagues de fer alguna cosa que no fos el que penso. Sempre i quan, la o les persones que tingues al davant o fessin per humiliar-me, maltractar-me, o simplement per que tenen més poder que jo.
Ara be també vull dir que seria capaç d’agenollar-me per algú que estimo, aleshores deixaria el meu orgull de banda i faria el que fes falta per la seva felicitat, ja que se del cert que això a mi també em faria feliç...
Queda força poètic el que dius però la vida no funciona així.Si perds la dignitat davant qui estimes et desvaloritzaràs.Ser generós en l´amor és imprescindible però tant com l´equilibri i la reciprocitat.La humiltat et dignifica però la humiliació és una altra cosa.En qualsevol cas l´Alessandro Manzoni és molt recomanable la lectura de la seva novel.la històrica "Els promesos" d´Edicions 62.Dark dixit.
quan ens mirem al fons dels ulls... i per a fer això cal estar a la mateixa alçada... ni que ens calgui alçar-nos en un tamboret... no cal genuflexionar-nos (i menys davant de les corones eh???!!!) per trobar la mirada de l'altra... i si no hi arribem pel que sigui, molt millor que l'altra ens ajudi a pujar esglaons o ens alci amb amor...
:)
...però haig de dir la meva.Aquesta frase tampoc fa per mi i estic d´acord amb la Pantone.L´expressió en si,agenollar-se,d´entrada ja no m´agrada.Per a mi és sinònim d´obediència i docilitat i en el pitjor dels casos de sumisió total i cega.Tot i que entenc molt bé a que et refereixes,Mrcs,no crec que aquest mot descrigui allò del que tú parles.
I Pantone,una cosa és fer tot el que calgui per als fills i l´altre,molt diferent és viure sotmès a ells.Per desgràcia he vist força casos d´aquests.
entenc el que dius, però no crec que la frase li doni aquest significat. O potser si i jo el malinterpreto.
entenc que pels fills, pels meus fills, faig i faré allò que calgui per al seu benestar, i ben ser que si fos el cas fins i tot allò que ni he arribat a pensar mai.
Però les idees son dins meu, i les utilizo tant si faig allò que penso com si faig allò que no penso. No se si m'explico... Les idees hi son i pots ser fidel a elles però actuar en contra d'elles, però encara hi son intactes.
Jejejeje. Tens raó pantone. Però mo parlo només d´amor de parella. De fet penso que l´amor es molt mes ampli i magnific que només la parella. Parlo de fills, amics, familia. Parlo de ser capaç de deixar de banda les teves idees per algú que estimis, no d´exclavitut ni de submissió. I això es una cosa que la sents per intuició, es un sentiment que et surt de dins. D´altra banda et diré que jo parlo de que se que ho faria, però mai he tingut l´ocasióm ja que mai fins ara he tingut aquest sentiment.
mira! si he après alguna de la meva rel·lació amb el meu ex, es que d'agenollar-me, o fer concesions a la meva persona que seria el mateix, per a la seva felicitat... doncs no ho faria més! ja en tinc ben be prou!
Per que... quan t'agenolles i quan no? jo vaig acabar als seus peus!! i al final ni ell era felic veient-me com un cuc, i jo tampoc per que ja no sabia que fer mes per fer-lo feliç!
Qui posa el limit? el que s'agenolla o l'altre? es molt dificil això!
Aquesta frase no es per a mi ... no la veig massa clara
Anava a posar la dona també, però com que aquesta societat ha jugat brut amb certs temes, doncs no ho he pogut fer, perquè podria agafar un altre sentit. De manera que amb el sentit general de persona o ser humà, etc., estic totalment d'acord.
L'orgull ens fa ser menys del que seríem
Amb afecte
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't