Narcís Oller, seguint el seu patró de nominació, va batejar com a Pilar Prim la protagonista de la seva última novel·la. Es tractava de posar de relleu el caràcter fràgil d’aquesta dona que es debat entre el que voldria i el que està disposada a assumir. Tot i el final obert de la novel·la, jo no tindria massa empatx a afirmar que tira per la banda del convencionalisme social i deixa de banda la culminació dels seus tempteigs eroticofestius.
Però és clar, ja fa molts anys que vaig llegir la novel·la i ara mateix no sé si estic fent volar coloms.
De tota manera, de pilars prims en tenim molts i de molta mena. Ara mateix, la sacsejada global que fa trontollar la tranquil·litat en el present i la confiança en el futur dels inversors i els estalviadors de tota mena i pelatge, ens posa davant dels nassos com n’és de prim el pilar de les nostres contingències. Massa avesats a creure’ns a recer de qualsevol amenaça convé que de tant en tant algun mal presagi ens retorni una certa consciència de verm.
Doncs això. Que avui és el sant de les Pilars. I em fa l’efecte que també continua celebrant-se en versió reciclada el molt simpàtic “Día de la Raza”.
I que posats a no comptar a cap Pilar entre les meves migrades coneixences per fer-li arribar una salutació, he tirat d’amigues literàries per deixar unes gotetes de pessimisme a la vostra disposició.