| |
La Mentida i tú.
 dissabte 11/octubre/2008 - 04:37  492  1
La mentida és aquella veritat teva, en aquell moment, en aquella situació, la mentida és veritat, aquella veritat teva que t'excusa i et protegeix dels errors que s'han comès. La mentida agafa sentit i en tú esdevé una realitat. Veritat, mentida, no existeixen així dites, cadascú decideix per si mateix el que és veritat i el que no; som propietaris de la nostre vida. Nosaltres ens cultivem la personalitat, la nostre història i la nostre vida. Podria semblar un conte, però el temps un el viu com vol i respira fins on pot.
Treu aquell cartell que penja davant la porta de la teva habitació, aquell que diu:
trucar abans d'entrar.
Obre la finestra, mira al cel, respira profundament, saluda i pregúnta't qui ets. Dona't compte de que ets i estàs aquí, viu i el que no és exactament el mateix, vivint. Comença a degustar el temps que vius, cada moment, cada acte com si fós un plat selecte, analitza el teu estar. Reaccionar davant la vida farà que visquis amb més sensibilitat, valorant aquelles coses que normalment no es valoren com convindria.
La amistat dels amics, aquells moments de relax, aquells instants que semblen perduts, aquells petons de qui t'estima, aquelles hores perfectes de son en el teu llit, aquella ducha rebitalitzant, aquell sopar diví, aquella música cautivadora...
Accepta't tal i com ets, coneixa't i independitza la teva personalitat. Aconsegueix l'horitzó sense rendir-te mai, si caus aixeca't, escriu el teu nom, míra't al mirall mentres llegeixes el teu nom i pregunta't altre vegada qui ets.
Parla amb sinceritat, sigues tú mateix, actua com qui ets i fés tot allò que et proposis, escolta les opinions dels demés però que ningú et digui què has de fer, fés allò que creguis necessari. Cauràs, hi hauran fracassos, perdràs moltes vegades però de tot se'n treu una experiència, es madura, apendràs de l'assignatura més important, la de saber viure amb responsabilitat i maduresa.
Ah! La voluntat juga un paper molt important en tot això.
|
| |
vent |
Ben cert
Wednesday, October 29th 2008, 6:04 PM
Nanit, noi. Per tenir 29 anys em sembles una persona molt madura amb el teu raonament. No entro gaire, de vegades llegeixo desde fora sense entrar, avui tambe ho he fet. He caigut sense voler en aquests escrit teu i m'ha agradat, l'he llegit dos cops. M'h soptat no trobar-hi cap comentari i no he pogut estar sense deixar-hi el meu.
Es molt simple el que et vull dir: Estic totalment d'acord amb tu. Penso que si la gent s'atures a llegir-lo, segurament veuria la vida de una altre manera, i si a mes a mes intentes actuar una mica amb aquesta visió que tu exposes, estic segur, molt segur que es sentirien millor. Bona nit noi, m'has donat amb el teu escrit una mica de satisfacció en un dia gris. Petonets.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
