| |
TRAÇOS DE POESIA.
 dissabte 11/octubre/2008 - 03:23  391  0
V
L’oblit no existeix, la bellesa
S’anyora sense parar i es persegueix,
Memoria i profesia de si mateixa.
La bellesa es un fet platonic, igual que l'amor.
Pot ser que ell t’estimi
I que et deixi d’estimar, pero, hi ha un:
estimaré sempre en el temps que et vaig estimar.
Quan a la sortida del sol i cabia un món vencer
Dins d’una mirada;
Quan al sol naixent trenca a cantar
El que no es sent amb la força de parlar.
VI
Jo, terra Jove i esperançada
Tú, pluja tendre i nutrida.
Pluja trencada i petó inconcient
Cremant en la veu i en la mirada.
No diguis que el color del taronger
Es disposa a dormir en el ponent.
No diguis res. Agafa la meva mà i vine
A cremar el desig sense cap abraçada.
VII
Quan tindré, per fi, la veu serena,
Senzill gest, la sacietat complerta.
Sigilsos els llabis de la ferida oberta,
La meva imatge cansada per la sorra.
Quan la meva sang marcarà a la vena
El seu traç acostumat i consentit,
I junts aniran
En ple goig i dorada pena.
Quan estarà la meva boca sossegada,
Suau l’alè en el petó que m’acompanya,
Compartitda la gràcia del coixí.
Quan arribarà el dia de veritat
En el que em deixi anar de la teva mirada…
Per poder dir-te que t’estimo.
|
Contactes
Registra´t
