|
Arbres
dissabte 11/octubre/2008 - 08:28 925 1
Arbres que a la primavera reexiu del silenci amb un esclat de vida,color i alegria.
Arbres que a lÂ’estiu ens oferiu els vostres fruits,les vostres flors blanques,grogues.
Arbres que a la tardor relaxeu les vostres energies i ens transmeteu serenor al temps que us despulleu de les vostres fulles.
Arbres que a lÂ’hivern us manteniu en silenci i la vostra quietud desperta tristors i enyorances,coberts sovint de pluja i neu,sovint coberts per la pols dels camps i camins.
Arbres recargolats,de pell dura i plens de nusos,amb cents d’anys damunt les vostres esquenes,però que malgrat tot,any darrera any,ens regaleu l’apreciat fruit.
Arbres fruiters generosos,carregats del vostre apreciat fruit:pomes,peres, taronges,llimones,cireres,avellanes i ametlles.
Tants i tants fruits arrelats a la terra i coneguts més enllà de les fronteres del nostre paÃs.
Arbres que en mig de les branques deixeu passar els raigs de sol que amorosament besen les vostres fulles,mentre doneu refugi a tots els ocells del bosc.
Arbres que ens doneu frescor i ombra mentre parleu amb la remor del vent,de vegades suau i dÂ’altres violent, que es passeja fent tremolar les vostres fulles.
Pollancres i xipresos altius que us enlaireu mirant el cel, però que malgrat el vostre orgull baixeu el cap per saludar el vent.
Plataners i ploraners amb centenars de fines branques.Quina frescor i ombra és tan apreciada pels caminants que cerquen el repòs sota els vostres amorosos braços.Pi de la mediterrà nia, pi centenari,pi de tres branques,trobat per allà on vas,no sempre apreciat,però la seva insistència en viure, arrela per tot el PaÃs.
Arbres cremats per la inconsciència i la barbà rie incontrolada insolidà ria amb la humanitat,arbres sacrificats amb l’excusa del progrés.
Arbres assassinats per obrir nous horitzons,nous camins, noves rutes.
Arbres, arbres, qui vetlla per la vostra miraculosa vida?, què seria de la terra si no hi fóssiu?
|