|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
|
De la crueldat com a art
dijous 9/octubre/2008 - 09:45 444 10
Continuant la reflexió de l'altre dia em sorprén l'exemple del gos que es deixa morir de gana o les festes taurines. Es poden considerar art? Jo crec que sÃ, ja que l'intenció de l'artista es emocionar i algúns receptors s'emocionen. Això vol dir que és un art lÃcit? Jo crec que no perquè la crueldat no hauria de justificar l'art. De fet, la crueldat mai no hauria d'estar justificada fora de quan en realitat no ho és, com pot ser en els jocs sado-masoquistes.
Una altra situació completament diferent és l'emoció que ens produeix una guerra. Jo crec que la guerra en ella mateixa no és un art -no el sexe en ell mateix, mal que alguns en siguin artistes- perquè no pretén emocionar sinó vèncer. Una altra cosa són les obres d'art sobre la guerra que sà que poden esdevenir artÃstiques.
Qualsevol obra d'art té un missatge i traspua uns valors. El problema és que hi podem estar d'acord o no. L'art nazi transpuava uns valors i un missatge. I l'art comunista, també. De quansevol obra -per abstracta que sigui- dimana una ideologia. Però jo no crec que sigui aquesta idieologia, aquest missatge o aquests valors el que converteixin en art una obra, sinó en el fet que aconsegueixi emocionar-nos, cosa que l'artista fa a través de la forma.
Pound i d'Annunzio eren feixistes, són per això mals poetes? Wagner era racista (tocava al piano les obres del jueu Mendelsohn amb guants), és per això un mal músic? Picasso era comunista i Homer -per a mi el més gran de tots- ves a saber què collons era....
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Poetigat |
...
Thursday, October 9th 2008, 3:41 PM
Avui dia encara Shakespeare és l’autor més representat als teatres d’arreu. I de vegades em fa rà bia, penso que seria millor donar més oportunitats a autors nous i menys a clà ssics, per allò de la contemporaneïtat, que la Clidice té bona part de raó en valorar molt. Però els autors clà ssics ho són precisament perquè has sabut parlar dels grans temes que han afectat i afectaran la humanitat, i els grans temes sempre són els mateixos i ho seran, mentre l’home i la dona, siguin home i dona: la recerca del sentit de la vida, l’amor, la mort, les relacions entre les persones, l’amistat, la famÃlia, la soledat, el sexe, es podrien resumir tots en un: la condició humana. El gran art és etern i sempre té i tindrà coses a dir-nos a nosaltres personalment, perquè ens parla i ens parla molt bé (la cosa de la forma) d’allò més profund, d’allò que no canvia, o que canvia molt poc, de la condició humana.
Estic bà sicament d’acord amb el que exposa en Persi a aquest article, però discrepo en això dels drets dels animals, tenen tan dret o tan poc dret a tenir-ne com en puguin tenir els éssers humans. És tot una qüestió d’ètica i de sentit comú, que no només s’hauria d’aplicar a les persones, l’art per mi no pot vulnerar mai el dret a la vida i incloure tortures a un ésser viu, cas dels toros per exemple, i en el cas del gos mort de gana, em sembla senzillament aberrant i no entenc on dimonis pot estar a connexió amb l’art en fer una cosa com aquesta.
|
|
Clidice |
ah!
Thursday, October 9th 2008, 10:38 AM
i l'art del barroc et pot agradar, però difÃcilment et dirà res, entre altres coses perquè tu no vius en aquells segles, no vius immers en el pensament barroc, ets incapaç de rebre aquell art sense filtrar-lo per tota la teva experiència no barroca. Pots comprendre'l, pots apreciar-lo, et pot agradar, pots tenir ganes de penjar-ne un quadre al rebedor de casa, pots ser-ne fanà tic, però dir-te? si, et pot explicar coses d'ells però no de tu. En canvi a ells els explicava coses d'ells mateixos, era contemporani.
El mal rau en la definició, la diferència entre "allò que m'agrada", "allò que puc apreciar" i que no tenen perquè ser coincidents. Una cosa és l'estómac i l'altra el cervell (el de dalt, aclariment pels mascles de l'espècie :P carinyós eeeeee)
|
|
Vegana |
Té drets un nadó?
Thursday, October 9th 2008, 10:32 AM
Un oligofrènic?
Una persona en coma?
Un presoner?
Vull dir, potser alguns d'aquests no tenen dret a vot (els presos de grups armats al nostre estat, p.ex) però tots tenen dret a que no els usem en investigació cientÃfica, o a que no els violem, o a que no els torturem (tot i que estic segura que es fa i de fet els informes de grups que ho vigilen en donen dades).
Jo (que no crec en els drets en tant que és un atorgament que fem jerarquicament) crec que és una manera d'organitzar-nos.
I com sempre, penso que ens podriem organitzar millor.
I per tant, per exemple, podriem decidir que no experimentarem contra la Sida amb animals que, per més semblants a nosaltres que siguin, no contrauen la Sida Humana de forma natural i no serveix de res que els estiguem estossinant als laboratoris que tan bé de la nostra vista amaga la indústria del dolor més terrible, tenebrosa i capitalista fastigosa que us pugueu imaginar.
:P
|
|
Clidice |
segur
Thursday, October 9th 2008, 10:31 AM
que no m'he expressat correctament. Jo no sóc pas ningú per dir si quelcom és art o no. El que vull dir és que la valoració ha de ser contextual. Evidentment que és art, ara bé, tu parles de crueldat i art. El que ara és crueldat, el que ara és racisme, per exemple, en el seu moment no ho era, ho és ara, en el nostre context.
Art, història, filosofia són indestriables. És impossible comprendre cap obra d'art sense contextualitzar, sinó ja em dirà s quin pollo van muntar els grecs només per una paia! Evidentment ningú discuteix la IlÃada, entre altres coses perquè és prou antiga com per a què no ens afecti i perquè ens han ensenyat que és art. No hi ha discussió (a mi m'agrada, però és irrellevant).
El que volia reflexar és que els toros, per exemple, en el seu moment van ser art, ara no tenen ni cap ni peus, són un anacronisme. Seria el mateix que si ara algun il·luminat escrivÃs un poema en hexà metres de la guerra de l'Irak. I aixÃ, totes i cadascuna de les obres d'art. Ho faria més llarg però massa feixuc i estic de bon humor :P
Ah! i al meu casament només va sonar música de Wagner, l'altra opció era Sex Pistols, però la famÃlia hi va posar mala cara :)
|
|
Clidice |
(rubor)
Thursday, October 9th 2008, 10:05 AM
ho sento aqueu d'ajustades gamberes :P és el que el meu terapeuta en diu "pensament arborescent", no tinc "arreglu" ;P
Les coses són art en el seu context, evidentment fora d'ell perden significat o poden significar el contrari. Com t'ho diria, de Tutmosis III que diuen alguns que va morir de cà ries, diuen també que com a remei el feien dormir amb nens, dormir i no dormir, ja ens entenem. Evidentment ara, per molt faraó que fos, poc que ho trobarÃem correcte. La contextualització de qualsevol obra d'art és el primer que cal fer. Estem acostumats a la idea de la sublimitat, de l'art i la bellesa hereus del romanticisme i del modernisme i, vivim tan encegats per aquesta idea, que no ens adonem que estem al segle XXI, i fem servir uns valors diferents per a l'art que per a la vida en general. És un absurd que cal corregir.
Els toros, per a mi són una aberració, però si veiem els toros en el context que neixen, en el que es desenvolupen, fora del nostre temps, tenen totes les caracterÃstiques d'art, com a expressió i canalització de sentiments. Ara són una burrada, amb aquells senyors que tothom sap que poc arrisquen (encara que déu n'hi do), que no serveix de res, que no és cap catarsi, amb vestits cenyits de color rosa, un bony als pantalons i un auricular de telèfon de bakalita al cap ... és més aviat ridÃcul.
|
|
Vegana |
Potser som el que fem...
Thursday, October 9th 2008, 10:02 AM
I fem tantes coses diferents!!!
Vull dir, hi ha taurins que estimen el seu gat i matarien qualsevol humana que pretengués menjar-se'l com ara fan al Perú (on han fet una fira gastronòmica del gat).
Wagner ha fet música que a mi em fa sentir electricitat, i suposo que si jo fos jueva (i no sabés que tocava amb guants) em passaria igual, però si ho sabés, em passaria una altra mena de corrent.
M'encanta el cartellisme soviètic, i odio els comunistes (és un dir!) pq un general comunista va deixar penjat el meu avi al mig d'una massacre.
Seria més fà cil que tot fos blanc o negre, però hi ha totes les gradacions del gris...
... tot i aixÃ, hi ha coses que considero que són principis fonamentals per a totes (i el meu totes ja sabeu que inclou a TOTES) i serien el dret a la vida i a la llibertat.
I qualsevol cosa que trenqui això, ho podem etiquetar d'art, o de gastronomia, o d'ideologia... però per a la gata, la jueva, o l'anarquista, és una putada per damunt de tot.
;)
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|