| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Pornografia i art
 dimarts 7/octubre/2008 - 08:43  585  12
D'un sopar amb erudits del xat va sorgir la discusió si la pornografia és un art o no. Jo penso que pot arribar a ser un génere artistic, però hi van haver postures radicals que deien que no, que es tracta d'una vexació a la dona.
Per començar el debat potser hauriem d'intentar definir el que és art. Miro el diccionari dels Estudis Catalans i la definició no m'agrada. Per mi art és aquella obra humana que intenta emocionar a qui la rep. No tant crear bellesa com emocionar en un sentit o en un altre. La lletjor pot emocionar (podem pensar en els quadres de Goya, Velazquez o Freud). Llavors, que l'art emocioni o no és una cosa subjectiva perquè la mateixa obra a una persona la pot emocionar i a un altra la pot deixar indiferent. Es a dir, per a una ser art i per a una altra, no.
Jo entenc la pornografia com aquell génere que abarca distintes arts -literatura, cinema, música- en que l'obra humana que ens intenta emocionar fa referència al sexe pel sexe. I amb això la distingiria de l'erotisme en la que, a més del sexe, hi ha amor. Basaria la distinció en l'etimologia de "pornos", que es prostituta en grec i Eros, que és el Déu de l'amor de parella també grec.
Algú pot dir que al fer aquestes definicions faig trampa, ja que la pornografia no es tant el sexe per el sexe sinó el sexe a canvi de diners, però jo respondria que la majoria de les obres que es consideren pornogràfiques no tracten de prostitutes i sí d'un sexe molt explícit que no te res a veure amb l'amor.
Un altre aspecte que va sorgir en el debat és a qui va dirigida la pornografia. Es evident que majoritàriament va dirigida als homes, malgrat que recentment n'hi ha de dirigida a les dones. Però aquest buit no qüestiona si la pornografia és un art o no si no només la mancança d'obres que puguin emocionar a un sector de la població.
Finalment, crec que m'he de referir al problema del talent. Jo no crec que tota obra pornogràfica sigui artística. Només ho és aquella que aconsegueix emocionar. La que no aconsegueix emocionar és una obra frustrada per molt sexe explícit que hi hagi.
Espero les vostres opinions.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Poetigat |
...más madera!
Wednesday, October 8th 2008, 11:53 AM
Continent i contingut sempre són absolutament indestriables en art, perquè, en una obra artística reeixida, el continent determina el contingut i viceversa. Que quedi clar que no defenso obres sense contingut vàlid per a mi a nivell d’idees de tota mena (prefereixo la paraula idees a la paraula ideologia), només dic que si el continent és dolent, aquella obra ja no és vàlida artísticament parlant, per més bones intencions ideològiques o d’idees de la teva corda que hi puguis trobar. Crec que també era en Wilde qui deia que el pitjor art s’ha fet sempre amb les millors intencions. Quan llegeixo el Pla o el Pessoa, n’admiro el continent, perquè tots dos escrivien molt bé i tots dos sabien retransmetre’ns amb eficàcia i suggestió literàries les seves visions personal del món, ergo tots dos eren uns grans artistes, tot i que, de vegades, pugui discrepar amb el contingut concret a nivell d’idees del què ens vénen a dir, tot i admirar-ne sempre la forma d’expressar aquest contingut, artísticament parlant.
I Clidice, aquest nou continent que és internet pot generar nous continguts que només es poden expressar per mitjà d'ell, però no crec que això elimini mai els ja fermament consolidats com són ara el llibre o el cinema.
|
|
Vegana |
... (i seguim)
Wednesday, October 8th 2008, 9:18 AM
A mi, si l’art ha de ser autoreferencial i descontextualitzat de la vida (com l’autorreferencialitat en general) no m’acaba d’interessar (per la cosa del meliquisme, que m’esgarrifa... “tu no jugues... pq no ets dels nostres”...) puc dir: sí, molt bonic... però no em sacseja com necessito.
No sé quina mena d’art es fa amb la intenció exclusiva de transmetre un missatge (la publicitat?). Jo em refereixo als grups creadors, performacers, cartellisme, el que sigui, que barreja disciplines, gents, passions, ànimes, creativitat aguda, eslògans que ja voldrien els creatius publicitaris... i que t’arriben com un cop de puny al cap, a l’estòmac, a la sensibilitat... i sí a nivell social d’on no es poden aïllar pq no ho volen, pq focalitzen punts nous (i per tant revolucionaris) amb les seves creacions.
Per mi, que m’agrada menjar un sol plat i barrejar coses, si aconsegueixes que continent i contingut siguin indestriables és molt millor que una cosa sola.
L’Artivisme que em mou ara, té missatges que em revolucionen (més). Si no fos així, admiraria el forma i no fons, i em rossegaria els punys pensant on trobar gent de la meva corda que fos tan creativa.
Quan llegeixes i t’agrada el Pla, el que t’agrada és el continent i el contingut del que llegeixes, no les idees polítiques que tingués la persona.
No estic parlant de la ideologia que hi ha darrera de la persona que crea. Estic parlant de la creació i de tot el que transmet amb la forma i el fons.
Potser la bellesa és el criteri principal. Però està clar que per a mi, la bellesa, va unida a moltes coses de forma indestriable.
Però com deia la meva àvia: pa gustos, colores!
;)
|
|
Poetigat |
...
Wednesday, October 8th 2008, 8:34 AM
Vegana, originalitat revolucionària dins del camp del propi art, sí, no a nivell social. L’art fa referència a ell mateix sempre, és autoreferèncial. Si després afecta més o menys la societat en què es desenvolupa, és una altra història. La majoria d’art que es fa amb la sola intenció de transmetre un “missatge” és molt dolent. En art, l’art sempre ha de ser el primer, perquè sinó és reeixida artísticament, qualsevol valor o fins i tot “missatge”(detesto aquesta paraula associada a l’art) no ens arriba, i fins i tot perjudica aquella idea, que en un altre terreny, el de la política i la vida real pot ser molt defensable. A més, valors i missatges cadascú té els seus i tots són relatius per molt que jo pugui creure fermament en els meus, això ho he d’acceptar com a obvi. Josep Pla era un conservador, però escrivia la mar de bé, i és una lectura interessant, si només em fixes en els valors que transmet l’hauria de valorar com a mal escriptor? Pessoa, amb les seves moltes contradiccions, també era conservador políticament parlant, però és un geni d’una talla artística indiscutible, i és el meu poeta i escriptor favorit. Hom pot valorar i gaudir les pintures religioses romàniques o de la Capella Sixtina de Miquel Àngel com a obres de gran bellesa sense ser religiós, i així ad infinitum. No és necessari òbviament combregar amb les idees que ens transmet una obra per poder copsar i gaudir el seu valor artístic.
Crec que, en darrer terme, sí que és la bellesa que conté qualsevol manifestació artística el criteri principal que ens ha de dir si una obra és vàlida artísticament o no. Però la bellesa presa com tot allò que ens exalta l’esperit com a reconeixement d’una obra reeixida, i reconec que és un concepte difícil de delimitar. Per cert, Persi, les pintures de Velázquez o Goya a què et refereixes són molt belles, encara que retratin certes manifestacions de l’horror de la condició humana.
|
|
Vegana |
una definició "revolucionaria"
Wednesday, October 8th 2008, 6:09 AM
del concepte d'art que m'agrada prou... i que defineix l'art que ara, a mi, més m'interessa: L'Artivisme (per allò dels valors que el Poeti creu que no cal que transmetin i que per a mi s'ha tornat imprescindible per copsar alhora forma i contingut... l'art, o és revolucionari o és un anunci de tv, cirurgia plàstica o estatisme (jaja, amb el doble significat del terme!!!)
“El grado de originalidad de un artista se puede medir, de forma muy elemental, considerando la distancia a la que su énfasis selectivo se desvía de las normas convencionales y establece nuevos modelos de relevancia. Las grandes innovaciones que han inaugurado una nueva época, movimiento o escuela consisten en cambios repentinos de un aspecto de la experiencia anteriormente descuidado, algún punto oscuro del espectro de nuestra existencia. Los puntos de inflexión decisivos para la historia de cualquier forma de arte (...) dejan al descubierto lo que estaba antes en ese lugar; son “revolucionarios”, lo cual es destructivo y constructivo a un tiempo, nos obligan a revisar nuestros juicios de valor e imponen nuevas reglas a este eterno juego.” Arthur Koestler
|
|
Clidice |
d'acord amb tu Vegana
Wednesday, October 8th 2008, 6:05 AM
en què les expressions "artístiques" de sexualitat parlen més de les mancances de la societat que no pas d'una voluntat d'expressió o de transmissió d'idees i valors. Per exemple no deixa de ser simptomàtic que quan es van pintar més nuus fos en època victoriana, en plena repressió.
Ara mateix, si, encara ara, vivim en un món de tabús sexuals brutals. El sexe és moneda de canvi, de possessió, de degradació ... en comptes de ser un acte de gaudi. Només cal veure les nostres pròpies frases: "el sexe és el de menys", "només importen els sentiments", perdó? Si fos així les prostitutes no tindrien tants clients. El propi cos també és tabú: "no importa l'aspecte, importa la persona" si, i després correm-hi tots a operar-nos de coses, fer dietes i estar tot el dia amb l'això no m'ho poso que em fa panxa.
Per a mi la pornografia és com mirar futbol, que no m'agrada perquè a mi el que m'agrada és jugar-hi. A futbol, és clar.
;)
|
|
Poetigat |
...
Tuesday, October 7th 2008, 8:08 PM
Delimitar el què és o no art és com intentar caçar una papallona amb un míssil terra-aire, però jo diria que no ha d’incloure necessàriament ni bellesa, ni emoció, ni molt menys missatge o valors, encara que evidentment, pot incloure tot això, o alguna cosa d’això. Aproximadament, i per a mi, he arribat a la conclusió provisional que l’art és allò que fan els artistes amb intenció artística quan se’n surten amb les seves intencions. I em quedo tan ample amb la definició, hehehe...
El cinema és el setè art, però poques pel·lícules poden ser considerades obres d’art, cap de pornogràfica que jo conegui, que també miro porno de tant en tant. No estan fetes amb aquesta intenció, ni estan fetes per artistes,. No dic que no es pogués fer, evidentment que sí. O, suposo que sí... El més semblant que he vist a això és “Nine Songs” de Michael Winterbottom, que no era cap film porno sinó una pel·lícula “normal” que contenia escenes de sexe real entre els actors i mostrat de manera explícita. Tampoc em va semblar una pel·li molt bona, aquest director en té de molt millors, però si volia trencar el tabú del sexe explícit i real en pel·lícules no pornogràfiques, cosa que em va semblar encomiable, i espero que es repeteixi més sovint.
I per la Clidice:
“Tot allò bell pertany a la mateixa època”.
“Cap artista pretén demostrar res. Fins i tot les veritats poden demostrar-se”
“...Mentir, dir belles falsedats: aquesta és la finalitat l’art.”
Tot això ho va dir Oscar Wilde. Jo sóc una mica menys esteticista que ell, però combrego bastant amb la seva posició en aquest tema. De totes maneres, una definició que també m'agrada molt d'art és la de Picasso: “L’art és la mentida que ens ajuda a descobrir la veritat”.
Si un extraterrestre arribes al nostre planeta i veies una pel·li porno, s’emportaria una impressió força equivocada del que és en general la vida sexual humana, i una impressió gens artística, evidentment...
|
|
Vegana |
Per mi l'art...
Tuesday, October 7th 2008, 7:10 PM
Ha de ser alguna cosa més que emoció...
O llavors del bombardeig en un mercat als Balcans n'hauria de dir art pq en veure aquell home amb el tors rebentat em va produïr emoció... (i podria ser "pornogràfica" per lo explicit de la imatge que va ser coberta de tots els diaris)
El cabronàs (Guillermo Vargas -Habacuc-) que va deixar morir el gos de gana ho va fer a la galeria Còdice a sudamèrica sota un rètol que deia "eres lo que comes" fet amb pinso enganxat a la paret... mentre la gent es fotia canapés i el gos agonitzava. (també hi ha hagut artistassos multimierda que han filmat la tortura i mort de gats o altres animals de les formes més diverses per denunciar coses tant emocionants com "La fam al món" en un tergiversat nus mental que no he aconseguit entendre i que segur que ningú no hagués entés si hagués, p.ex, esquarterat un obés tipus "Over size me" dels EEUU que hagués estat, un puntet, més a prop de la denúncia que pretenia, per allò que, del que aquí ens engreixa i mata, allà els esprimatxa fins la mort)
L'art, a més d'emocionar, hauria de transmetre valors.
Si no és així, donem la raó als taurins (com no emocionar-se quan el toro vomita sang i s'ofega en els seus vòmits!!!), als assassins de masses (una guerra ben filmada és d'una plasticitat aplastant!!!) o als psicòpates que tallen a trossets a les seves víctimes mentre ho filmen (ja us dic: nous artistes multimierda).
I la pornografia no seria tal si el sexe no fos encara un tabú i les relacions entre les persones (sexualment parlant) estiguessin despullades de tota connotació pejorativa, igual com no ho esta el fet, p.ex, de tenir converses entre persones, que no siguin la teva parella, extraordinariament creatives sobre qualsevol tema (inclòs aquest).
|
|
TomasM-Porta |
Contestacions:
Tuesday, October 7th 2008, 3:11 PM
a) Kangari:
Un erudit és el contrari d'un savi. Un savi sap el que li cal per viure. Un erudit sap el que li cal per fer el fatxenda. Dit això, estic d'acord amb tu, l'art és subjectiu tant pel que fa al creador com al receptor.
b) Cli:
Era un sopar d'erudits i sàvies. Vidre supra.
No, no entec l'art com a quelcom que hagi de plaure, sinó com a quelcom que hagi d'emocionar. Sovint allò que ens emociona no ens plau ans al contrari, ens escarba l'ànima. També potser plaent, però, perquè la bellesa també ens pot emocionar.
Qualsevol manifestació humana duu un missatge d'una manera o altra i no totes les manifestacions són art. Crec que la pornografia sí que duu un missatge que és que a la vida el millor que és pot fer és cardar. Es un missatge que lliga amb la filosofia hedonista i no crec que sigui menyspreable. Una altra cosa és que moltes de les seves manifestacions siguin grolleres i, per tant, no ens emocionin. Però el problema -com sempre en l'art- no està en el fons sinó el la forma. Crec jo, eh.
No entenc que vols dir amb això del xute. Que el 90% es mediocre? Es que no passa el mateix en les altres arts ( be, de fet, jo no crec que la pornografia sigui un art sinó un génere artístic, ja ho he explicat).
Totalment d'acord amb el tema del català. Sembla que aquí no cardem!
c) MSANC:
Amor meu: femme fatal del xat. Si resucito que en comptes de trobar-me al paradís ho faci al teu costat. Que més voldria que en una altra vida tu i jo fossim una parella de porno-stars
|
|
Clidice |
uf! va dir ell
Tuesday, October 7th 2008, 10:06 AM
m'hagués agradat assistir d'oient a aquesta tertúlia d'erudits (i suposo que d'erudites), tanmateix prefereixo la reflexió casolana, per allò de què tens més temps per pensar, ordenar idees i consultar manuals.
D'entrada caldria definir què és art, tal i com tu ho planteges és una mera qüestió estètica, destinada únicament a plaure. Corregeix-me si m'equivoco.
Jo entenc que l'art ha de dir alguna cosa, més enllà de la qüestió estètica, penso que probablement hem arribat a això perquè ens han acostumat a "mirar" art de segles pretèrits, totalment desvinculat del nostre llenguatge, del nostre pensament i la nostra realitat. Vaja, que ens diuen que "El naixement de la Primavera" de Boticcelli és ART i en canvi una performance de la Yoko Ono només és extravagància. Per tant, entenc que no estem acostumats a entendre l'art i menys el que ens pertoca.
Corre la brama de què un artista va deixar un gos lligat en una galeria, sense menjar ni aigua, com si fos una exposició i va permetre que la bèstia morís. Això és art? (a part d'una salvatjada), en tot cas on ho va fer va tenir ressó, perquè si ho hagués fet a l'Índia, per exemple, hagués passat perfectament desapercebut.
O sigui que, seguint aquesta premissa, l'art no té perquè ser ni agradable ni políticament correcte, per la qual cosa la pornografia podria ser-ho, perquè no?
Ara bé, si donem per sabut que qualsevol manifestació d'art no és una mera exposició estètica sinó que ens ha de dir quelcom, que ha de dur missatge, aquí la pornografia potser ja no hi entra, diguem que és una "expressió cinematogràfica (o literaria) utilitària", en la mateixa categoria que pot tenir una batedora que, per molt disseny que tingui, només està feta per a ser usada. Diguem que el porno és un "xute" directe a la vena, si més no en un 90%.
De tota manera cal reflexionar-ho més i que consti que no hi estic en contra, és més, estic fermament convençuda de què és important que es dobli al català, per qüestions de normalització i perquè els catalans tenim moltes més vocals, o sigui moltes més variants de gemecs possibles. ;)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
