| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de misselvis
|
|
| |
els nens
 dilluns 6/octubre/2008 - 11:08  518  6
No sóc una persona que es torni boja cada vegada que veu a un nen petit, si ets dona se suposa que has de començar a cridar, riure descontroladament i començar a fer sorolls extranys quan en veus a un, sino corres el perill de que pensin que ets insensible o freda com el gel, a mi això de tornar-me lela em passa quan veig a un animal, no ho puc evitar, suposo que penso inconcientment que els nens es faran grans i poden arribar a ser uns bandarres de cuidado i els animals sempre seràn bons i purs, jo no en tinc de fills i no sé si en tindré, crec que quan conèixes a algú especial de sobte et deuen venir unes ganes boges de procrear, però de moment el meu instint maternal està bastant adormit. Ara, això no vo dir que els nens no m'agradin, de fet m'hi porto bastan bé, quan són acabats de néixer són molt bufons però són tant delicats que em fan cosa, sóc d'aquelles que no els agafen per por de que em caiguin a terra, a mi m'agraden quan començen a parlar i quan tenen entre tres i sis anys, són molt divertits, fan unes preguntes que fan pensar a vegades i llavors has de pensar que coi els respons! . Ahir em va tocar fer de cangur de les nenes i el nen de ma germana de 4, 6 i 8 anys i m'ho vaig passar bomba, els vaig eplicar per trentena vegada les meves històries de fades i follets llavors els vaig fer dibuixos perque els pintessin i després vam fer animals de fang, ens vam embrutar fins les orelles, més tard vam anar una estoneta al parc, vigilar a tres nens és molta feina, i a l'hora de berenar va tocar tele, no vegis com tira a la meva família, no ens decidiem entre El senyor dels anells perquè hi surten monstres, elfs, nans i dit per la nena gran, un príncep molt guapo, bé, jo també ho dic (els nens d'avui en dia són molt precoços i té raó, és molt guapo) o El gegant de ferro, al final vam mirar el gegant perquè l'altre ja l'han vist cinc vegades i aquesta dues je je , preciosa, molt recomanable pels que no l'hagueu vist, després ja van arribar els papes i els nens van començar a explicar tot el que havien fet tots alhora, llavora van recollir els dibuixos i el fang i van marxar, de cop tot va quedar en silenci, del món de la fantasia vaig passar a la realitat i per una moments vaig envejar als que teniu fills, home, si els tens tot el dia cada dia, en algun moment segur que voldries que desapareguessin, però donen molta alegria. Bé, de moment seguiré cuidant els fills dels altres de tant en tant i seguiré tornant-me boja cada vegada que vegi a un animal, això de fer un nen ha de ser tan bèstia que per a mi és inimaginable, felicitats a totes les mares i pares, un petó!!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
msanc |
Doncs no et preocupis...
Monday, October 6th 2008, 3:31 PM
que la película meravellosa que ens han venut, si, aquesta de que si ets dona, t'has de casar, tenir instint maternal, procrear i formar la família feliç, ja està caducada...o sigui que, si t'agraden els animals, cuida'ls molt!!!!!
Un petó
|
|
tango |
Hola guapa!!!!
Monday, October 6th 2008, 11:25 AM
Jo al contrari que tu, l´instin maternal em va començar molt d´hora, quan vaig veure neixer un nadó en una peli, jo potser tená 9 anys i en aquell moment vaig decidir sque seria mare, T´ho immagines?.
Per mí els nens són la meva perdició m´agraden tots, és com una atracció que sento cap a ells, pero no només em passa amb els petits, m´agraden de totes les edats, fins hi tot els adolecents, són tant divertits.
|
|
Clidice |
:) em dono per al.ludida
Monday, October 6th 2008, 11:17 AM
quan vaig tenir els meus dos fills (es porten 21 mesos) vaig plegar expressament per a criar-los. A mi els nens no m'havien agradat mai i et puc dir que són els 8 anys millors de la meva via, m'ho vaig passar de conya, no vaig parar de jugar i divertir-me, des de trepitjar bassals, fer titelles, arbres de nadal, muntar construccions increïbles, aprendre a llegir ... llegir contes interminables, veure vint-i-sis mil vegades les pel·lícules de Babar, anar a la muntanya, a collir bolets, móres, pedres ... ah! i quan plovia fer crispetes, tancar els porticons i veure Park Juràssic :P
Després s'han fet grans i, que vols que et digui, el record d'aquell parell és molt bo, però estic molt satisfeta que hagin crescut i veure aquest parell d'homes m'omple d'orgull. Si, si mai et ve de gust, no et tallis: fes-ho. :D
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
