| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de shalke_90
|
|
| |
En un vell camí
 divendres 23/novembre/2007 - 03:13  990  1
En un vell camí, daquells que no se sap ven bé on porten, solem trobar els nostres racons de reflexió. La intimitat, tan malbaratada avui en dia, crida, a expenses d'abandonar-nos, que li deixem un espai d'expressió, un espai per viure. Però els vells camins desapareixen, i sobresurten arreu, deixalleries incontrolades, recualificacions de terrenys i afloraments de motocicletes. Alicia no s'hauria perdut en els nostres dies, doncs no hauria trobat un cau de conill, ans una sortida d'aigues residuals, per inmiscuir-se en els seus somnis... La pregunta que ens toca fer-nos es, encara sabem on es troben aquells senders de cabell d'angel i calamarsa que ens retornen als nostres orígens?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
allurak |
vells camins
Saturday, November 24th 2007, 7:54 AM
Ningú sap on són els vells camins perquè ara hi fan carreteres que ens facilitaran la vida tan lleugerament que no sabrem pas si realment aquestes eren necessàries.
De vells camins cada dia n'hi ha menys, però el més fotut és que tampoc queden vells paisatges, ni racons idílics, ni... res.
En nom del progrés ho fem desaparèixer gairebé tot i cada vegada són més els urbanites que en el seu temps lliure proucuren trobar bocins de passat (camins, boscos, racons, ...) que ja no troben a la ciutat. Una ciutat que ja no és només la grandiosa Barcelona, sinó la major part del territori metropolità de Catalunya. Fins i tot els pobles més petits tenen nostàlgia d'aquells vells camins...
I en fi, amb la desaparició dels vells camins com a mínim podríem proucurar de crear nous camins, nous paisatges, nous racons que, potser, només seran una imitació dels antics però que ens permetrien equilibrar aquest progrés amb l'escència de la nostra condició humana: territori, naturalesa, moments d'intimitat i, per què no, un esperit romàntic.
Si per cada nova carretera hi hagués una nova plantada d'arbres... potser la pèrdua dels vells camins no seria tant acusada. Realment el progrés que practiquem queda una mica coix, és parcial i mal acabat.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
