Hi ha nits, a voltes tan sols!
que em deixe caure costera avall
fins al fons dels precipicis
on jauen estesos -de qualsevol manera-
els somnis ja mig corromputsÂ’
podrint-se a l’abandó dels anys!
Els anys; ai, amor!
mÂ’han fet fort el cor
i fluixa la carn!
Darrere meu, ix de sobte el crepuscle naixent,
el mateix des que tinc memòria,
però jo no puc veure’l
amb aquests ulls
amb els que mÂ’ensopegue ja
contra els altÃssims murs de la nit.
Silentment es desperten
tenebres, i es moren
flors sense nom;
pansides glòries de foc.