| |
RECUPERACIÓ DE LA MEMORIA HISTORICA BOMBARDEIGS DELS FRANQUISTES
 dijous 2/octubre/2008 - 03:07  564  5
Desde fa aprox. 3 anys que al meu poble es fa en un cap de setmana, les jornades de la recuperació de la memòria històrica, s'obren els refugis amb visites guiades, projeccions de pel.licules, conferències.
el que ja no es fa es el vol d'exhibició dels avions, avions de la força internacional que feien un vol, i fent alguna altra giravolta per sobre de les vinyes, fa dos anys que hi vam anar amb el nen que era petit pero escoltava atentament al sr. del micròfon que amb veu de circ, repetia, rebem amb un fort aplaudim al kh7 amb el pilot franz Robinson i la seva companya mary Ann beautiflower, el cas es que la gent vinguda d'arreu aplaudia joiosa, i saludava amb la mà, i miraven al cel, talment com jo, gairebé al final de l'acte se'ls va ocórrer la brillant idea de fer-ho més real, posant la sirena, la sirena ensordidora que paralitzava els sentits dels mes valents, la sirena que aturava la vida en un instant sobretot perque era l'ultim soroll que nens, i mares, i homes podien percebre després d'esclatar en un minut tota la vida pels aires.
de sobte em va venir al cap, la nit que alçant-me a per un got d'aigua, vaig veure a la meva avia asseguda al menjador, i li vaig dir:-iaia, que fas aqui?, que no pots dormir?, ens sobrevolen avions de guerra, pero que dius?- li vaig dir, això es un malson iaia dels teus...
-no, això son avions de guerra els reconeixeria tenen un soroll especial escolta, vine.
Vam anar al balcó i vaig percebre al poc de temps, el soroll.
A L'endemà, la Vanguardia anunciava que avions americans de guerra passaven per l'espai aeri espanyol,i marxaven a irak, i ella ja ho savia, tan petita i esquifida i tan valenta.
EL dia de les ornades les de sempre van a la vinya amb tacó d'agulla, es com si veies les carreres angleses en l'ambient rural, duien les joies del diumenge, i la cara empolsada com nines de cartró, i es que aquí no hi ha res més.
La sirena va dur-me a mirar a la meva iaia, que es cobria les orelles amb les mans, mentre aquells amplificadors, amplificaven l'enyor dels que va perdre, el pánic als ulls, el pànic de nena instaurant als ossos, vaig deixara tots amb el nen i me la vaig endur a casa, allà vam fer una til.la, i m'explicava que a siña amparo, la van tancar en 93 anys perque deia fills de puta als avions de franco, i que la gent del poble la recollia de casa seva perque no sentia bé, també m'explicava dels 100 dies de presó que va patir als 15 anys per estraperlo, i que com no li va donar la gana de pagar 1000 pesetes, alla es va quedar, i que al sortir va deixar al meu avi, perque no li escribia cap carta... iaia ... si no saps llegir..., si pero me les llegien! que te penses!, ella sempre siu que jo escric per la seva mare que era la unica del poble capaç de llegir i escriure i que "eixia en la caireta a lligir: santa genoveva de brebantes per fascicles, el mateix llibre que ara li demana el meu fill, iaia explicali a masel la veva.
jo tinc una memoria viva, historica,i a casa, que s'escola entre la infancia, la maduresa, i el record, que continua relleu legendari en les histories que explicaré al meu fill no em cal.len sirenes que facin morir poca a poc a la meva avia.
|
| |
Jetfire |
histories de la guerra
Friday, October 3rd 2008, 12:20 AM
La meva àvia no va poder perdonar mai, que "els rojos" (com déia ella) li van pendre tot (la meva família tenía una petita empresa d'obres, amb 2 o 3 paletes i 2 o 3 manobres). Doncs no solsament els hi van pendre tots els materials sino que al meu besavi se'l van emportar a fer una de les "passejades". Van aturar l'escamot d'execució (que a més era a 3 cantonades de casa, es veu que es sentíen els trets) amb el meu besavi lligat al pal i amb els milicians carregant les armes!
L'unic "crim" que havía comés el meu vesabi (a part de "ser un empresari2) era que tenía un treballador que tenía problemes amb l'alcohol, ell no ho sabía, i li pagava la setmanada quan tocava, un dia li van venir la dona i la filla del treballador, demanat-li que no li donés els diners a ell, que s'ho gastava tot en beguda i no tenien per menjar! el meu vesabi va acordar donar-li una part al treballador i una altra a la dona i la filla.
Quan va venir la guerra, el treballador el va denunciar, la resta de la história ja la sabeu.
|
 |
|
Contactes
Registra´t
