|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de tango
|
|
|
S.O.S, l´amistat no existeix! 1ªpart.
dijous 2/octubre/2008 - 10:17 1165 7
Bé aixó pensava abans dÂ’entrar a formar part de la famÃlia xat.cat.
Us vull explicar una mica la meva història, com ja sabeu, sempre he compartit la meva vida amb la "bugyi" fins hi tot dins la panxa de la mare. Nosaltres venim de una sola cèl.lula que es va dividir en dos,. Aixó té moltes ventatges pero amb el temps m’he adonat que també té els seus inconvenients.
Quan erem peques els nostres pares ens van criar de la forma més tÃpica de l’època, anant sempre juntes vestides i pentinades igual, recordo com si fos ara el que ens deia la mare:
- Vosaltres sempre heu dÂ’anar juntes, no cal que feu amics, us teniu lÂ’una a lÂ’altre.
Crec que aixó ens ha marcat una mica almenys a mÃ, em tingut problemes per fer amics, curiós, quan la "bugy" feia una amiga a mi no mÂ’agradava i li veia tots els defectes, i feia el possible per trencar la relació ( pero ho feia sense adonar-meÂ’n sense mala intenciór esque jo mÂ’ho creia de veritat que no li convenia aquella amistat jo la salvava.
Jo ho feia amb ella i ella amb mi, el fet d’anar sempre juntes va fer que parlesim el nostre idioma, que no l’ha entés mai gaire ningú, gairebé sempre sense parlar ja sabem el que pensa l’una i l’altre (aixó tamb’’e passa amb els germans, o els matrimonis), pero té el risc de que et quedis aïllat, que és el que ens passava ens tencavem en el nostre món particular i allà ens quedavem, (sempre juntes sense amics). Continuara...
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|