| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Poesia
 dimarts 30/setembre/2008 - 09:00  465  6
Acabo de descobrir un llibre de poesia excepcional: "Antologia de Spoon River" de Egdar Lee Master. Narra, en versos lliures i un deix ironic amarg, en forma d'epitafis la vida d'un poblet d'Illinois. Sorprenentment a l'Enciclopèdia Catalana ni en parla d'aquest poeta i la primera traducció espanyola és del 1996. Als qui us agrada la poesia realista us agradarà molt.
Jo, que entre Serrat, Llach i Raimon, sempre m'he sentit identificat amb Raimon, ahir, escoltant un vell disc de Llach, mentre les dones de casa feien melmelada de mora, em vaig trobar amb aquests versos amb els que m'identifico molt:
Si arribeu
Si arribeu en la vida més lluny d'on pugui arribar,
moriré molt gelós del que m'haureu avançat.
que no em sabré resignar a no ser el millor vianant,
l'atleta més fornit, i el més frondós amant.
I no em vulgueu consolar, només digueu-me, si de cas,
tot allò que haureu vist, i jo no podré mirar:
la fondà ria dels rius que els meus peus no mullaran,
la fragà ncia del cos que no podré estimar.
L'immensitat d'un cel en el que mai no he volat,
les espurnes d'un foc que no m'hauran cremat,
les barques que a la mar no podré amarinar.
No, no em doneu consol, no em sabré consolar.
I perquè sé que vosaltres anireu més lluny que jo,
estic gelós i content, molt gelós i content
de la sort que heu tingut, de la sort que tindreu.
Que tanmateix sé que mai no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant, només un vianant.
Llà stima que la música sigui tant trista!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
