| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campaneta
|
|
| |
FINS ON PUC ARRIVAR
 dilluns 29/setembre/2008 - 07:11  1669  8
Encara que no ho sembli, la meva vida ha estat sempre amb una relació estreta amb les meves "Pors".
En tinc moltes, sempre n'he tingut, des de ben petita, és curios però si algú em demana que em fa por, contestant-li sincerament haig de dir que res del que em pugui passar a mi em fa por, no em fa por la foscor, ni els animals, ni entrar de nit a un garatge desert, ni qualsevol de les malalties que pugui tenir, res.
Però avui parlant amb la meva filla, que és molt observadora, m'ha demanat si haviem anat al metge amb la meva mare i li he dit que si, i inmediatament m'ha preguntat, abans de saber que li havia dit el metge a la iaia, i tu, que tal? com t'ha anat sortir al carrer?. M'ha deixat de pedra, mai li dic mentides i l'hi he hagut de confessar que abans de sortir al carrer ha tingut una crissi d'angoixa, cosa que em passa cada cop que surto des de que vaig caure.
Jo soc molt tossuda i amb crissi o no, surto igualment, però m'ho passo molt malament, crec que és l'unica manera de que em passin les pors, enfrontar-mi directament, com he fet sempre i sempre m'ha donat molt bon resultat, però ara no se que em passa, i no és d'una forma conscient, quan em vesteixo per sortir al carrer, no penso ni un moment que em fa por, però el meu subconscient es veu que si, i "tilintilin" salta una alerta, que jo no vull escoltar però el meu cos no segueix els meus desitjos i al cap d'un segon ja tinc un pes al pit i em costa respirar.
La setmana passada la meva filla es va estar a casa uns quants dies perquè no em veia bé i sense dir-me res va anar observant i es va adonar que encara que jo no admeti, tinc un problema, hi ha moltes coses que aparto perquè crec que no soc capaç de fer-les, i la realitat és que les podria fer perfectament però jo estic convençuda que no, i ella em vol convencer de que les faci, i jo ara mateix no m'hi veig amb cor.
Es curios, també, des de que vaig caure, no puc dormir, les poquetes hores que dormo (3 o 4 ) encara son amb malsons. I a mi que em sembla que ho tinc tot superat, que em passa? de que tinc por? fins on puc arrivar?.
Sempre m'he autoobligat a fer el que més em costava fer, no vull tenir limitacions, però aquesta vegada se m'escapa perquè segur que el meu cos que és més savi, no ho veu igual que jo, i quan veu un perill, te por i em traslada a mi la por pels mitjans que té al seu abast, angoixa, dolor, esgotament, en fi que jo crec que ignorant els avisos i possant'hi molta valentia men sortiré, o almenys ho estic intentant.
No se si estic fent bé, lluitar contra un mateix no és bó, potser hauria de fer cas al meu cos, frenar una mica i donar-li més temps.
Vosaltres que creieu, fins on puc arrivar?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
stikaqui |
Mimaaaaaaa't
Tuesday, September 30th 2008, 9:02 AM
De pors tots en tenim i de molts tipus. Sembla normal que després d'aquest ensurt tinguis por de sortir o de fer coses que ara et costen molt més que abans, però jo no em forçaria tant, baixa el ritme, tots ho hem de fer un moment o altre, talvehgada el teu cos et diu que frenis, cuida't molt, dedicat temps a fer coses que abans no feies, posar-te un munt de crema per tot el cos, arreglar-te les ungles, u bany relaxant amb una dolça musiqueta, unes sessions de massatge, regala't qualitat de vida, cuida't com si tú fosis la teva filleta convalescent, ves al cinema amb algún amic periòdicament o a un concert, mima't, mima't i mima't.
i l'endemà torna't a mimar, que quan millor estiguis tu, més coses podras oferir als demés.
Una abraçada de tot cor, campaneta
|
|
arale |
Hola
Tuesday, September 30th 2008, 7:40 AM
Conec aquesta sensacio...el pit presiona, et falta l'aire...i un nus a la gola,...
Si has de cas a les alertes del teu cos i pendre mesura, pro tp vulguis correr...has de trobar el ritme q et convingui...
Araper ara , et deus trobar desorientada....si no tinc por de segons quines coses, pq em bloquejo aixi, deus pensar..., a mi em feia sentir tonta...
Pro de cop, un dia veus q la por, la presio i els ofecs van minvant...ara et toca paciència amb tu i calma...i ja veuràs com vas trobant el teu ritme per superar això tb!!!
Un peto gran i ben sorollós!!!!
|
|
misselvis |
hola
Tuesday, September 30th 2008, 6:11 AM
diria que fa poc que t'ha passat això i potser que amb el temps ja no tinguis aquesta angoixa, el subconsient es un bandarra, ara et penses que cada cop que surtis cauràs i això et fa angoixar, es totalment involuntari ja t'entenc ,si no et passés trova un bon psicòleg, hi ha coses que no pots arreclar sola, es que si no s'arrecla sol el problema com més temps passi es pot arreclar o pot anar a pitjor també, fer exercicis de respiració o ioga va molt bé encara que sembli estúpid, ves observant com et vas trovant i com ho portes i depenent del que vegis doncs busques ajuda o no. un peto!!!
|
|
cat_woman |
Por????
Tuesday, September 30th 2008, 1:25 AM
Qui no té por en algun moment de la seva vida.Si agafes aquesta por i la converteixes amb forces,OLEEEEEEEE.
Tots som humans i tenim reaccions diferents sobre coses que ens passen,però sempre t´ho dic i no em cansaré ETS FORTA,PERO NO HO VEUS!!!!!!!!
Camina sempre pensant que la vida et somriu,no tinguis por de seguir endavant,no estàs sola,ves amb compte però tira endavant.
Escolta la teva música de les aletes i fes de la teva vida una cançó dolça,humana,sensible......... com tú ets!!!
CAT PETONS.
MJ.
|
|
sarralenc |
Arribaràs a on tu vulguis i sense por!
Monday, September 29th 2008, 11:02 PM
És lo més lògic que et faci por sortir al carrer,
despés de l'última caiguda. ¿A quí, no l'hi faría?
No sóc ni metge, ni psicòleg, però em semble
que has de reconeixer i acceptar que sempre que
vulguis sortir has de anar amb MOLT DE COMPTE.
T'has de dir a tu mateixa, amb decisió i amb fermessa:
"RES DE POR; però SÍ, amb MOLTA CURA!"
"RES DE CORRE, sino que amb serenitat i seguretat."
No lluitis CONTRA tu mateixa' sino que anímet
basante en mesures de precaució, NO DE POR.
Enrecordat-en què Déu (Intel-ligencia-Energía)
està amb tu, sempre que tu estiguis coscienta
del Seu poder. Endevant! i un petonàs
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
