| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bertran
|
|
| |
Preparar-se per la mort
 dimecres 21/novembre/2007 - 01:13  1302  5
Afrontar la mort no és mai fàcil de fer, i no importa quant es prepara, és sempre quelcom molt emocional i trist. Per ajudar a preparar-se per la pèrdua d’algú estimat aquí posem alguns apunts.
Passos
1.- Assegura’t que tothom de la família sàpiga que aquest estimat estarà passant aviat. Això els tindrà en compte per dir els seus bons adéus.
2.- Segui i parli amb el seu estimat tant com possible. Si té remordiments, o necessita deixar clara alguna cosa que ha guardat durant anys, utilitzi aquest moment per fer-ho. Recordi-se'n tanmateix, que si és una relació important (com haver estat amb ell o ella durant molts anys) podria ser millor deixar-ho estar. No val la pena accentuar l’ estrés que ja pateix.
3.- Deixi que nens de la família visitin aquest estimat, i explicar-los què passarà aviat.
4.- Mantingui els membres familiars vinguts de lluny i avisats sobre la salut del seu estimat.
5.- Parli amb el seu estimat sobre la mort i demani-li si l'espanta. Si sabeu que no li espanta podríeu estar en pau un cop deixi aquest món. I si el seu estimat s'espanta, ajudi'l a enfrontar-se amb les seves pors.
6.- Comenci a fer els preparatius del funeral. Tanmateix, llevat que el seu estimat ho pregunti, no els ho digui. Poden pensar que els esteu assassinant.
7.- Digui al seu estimat que pregarà per ell o ella i que els enyorarà, i digui-li "t’estimo". Res no és més important que aquestes paraules.
8.- Digui al seu estimat si té por, se sent confós o trist. Podria dir-li coses que alleugin la seva ment, i que ajudin amb aquest procés una mica.
9.- A partir d’ara poden ser les coses petites les que importin, com el seu color favorit, les seves postres favorites, etc. Agafi’s a aquestes memòries!
10.- Asseguri's que digui tot allò que vol dir.
11.- Reculli membres propers de la família a l'habitació i parli dels vells temps junts. Tothom tindrà aquella memòria del seu estimat que el farà somriure o escoltar, recordant tots aquells moments. Serà una estona tranqui-la fent memòria. Ell o ella envoltat per la família que l’estima podria estar bé compartir una estona quan es necessiten més
12. Parli amb la família d'aquest ser estimat - alguns poden voler parlar de mort, de plans del funeral, etc., mentre altres no. No suposi que sàpiga què volen o necessiten - PREGUNTI.
Algun apunt més...
. Si està planejant plantar un jardí o un arbre en el seu jardí com a memòria pel seu estimat, expliqui-li abans que se'n vagi. Podria ser un punt de trobada si vostè vol.
. Pot fer un llibre de memòries del seu estimat, especialment per a nens petits, tenir fotos, notícies, records, dites i tot allò que el seu estimat sempre deia, receptes especials, etc. Per que quedi sempre viu a la seva memòria.
. Amagui les coses del seu estimat, especialment les que poden ser massa dures de veure just després de la seva. Un parell de sabatilles, una corbata, fins i tot el seu bolígraf favorit. Tregui-les fora de la vista tant bon punt pugui aguantar-ho, però mantingui viva dins seu la seva memòria.
. Estimi'ls amb tot el seu cor i ells ho sabran
Traducció cutrilla de WikiHow (si algú veu quelcom a canviar de la traducció que avisi)
www.wikihow.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
tona74 |
Encara que et preparis no deixa de ser dolorós
Wednesday, November 21st 2007, 6:41 AM
Bertran, m'ha deixat sorpresa i emocionada el teu article. Fa tan sol 6 mesos que la meva àvia va morir i m'han vingut a la ment aquests últims dies de vida que vaig compartir amb ella. Van ser els pitjors dies de la meva vida, veure des de tan aprop la mort, veure el patiment físic i mental d'una persona que estimes tant, és terrible. Ella per a mi va ser la meva segona mare, em va criar ella ja que la meva mare treballava i viviem juntes des que vaig néixer, així que el vincle entre ambdues era molt especial.
Era molt gran, i feia molts anys que cada aniversari ella deia que era el seu últim cumpleanys, es preparava per a la mort, però els que l’estimavem no vam estar mai preparats per a aquest dia.
Duia des del dia de Sant Jordi hospitalitzada, estava molt malalta però a part de la gravetat de la seva malaltia ,ella havia llençat la tovallola i va decidir que no volia lluitar més per viure. La varem traslladar de l'hospital a casa perquè el seu desig era morir en la seva casa. La seva agonia i el seu sofriment va durar poc més d'un mes però per a ella i per a nosaltres va ser el mes més terrible, estava postrada en el llit, necessitava atenció les 24hores, i solament érem tres, el meu germà, la meva mare i jo per a atendre-la, així que ens alternàvem entre els tres perquè no passés ni un minut sola.
El dia abans de morir va ser l’aniversari de la meva filla, jo ja li havia explicat a la meva petita lo malalta que estava l'àvia, i la vaig intentar preparar per al pitjor, així que en un acte de sinceritat la nena li va dir: “iaia avui no et pots morir que és el meu cumpleanys!”, i la meva àvia que amb prou feines parlava li va respondre “no princessa,no avui no”…A l'endemà al matí la meva mare em va trucar a les 10 del matí al despatx per a dir-me que li havia baixat la intensitat de la respiració i que li quedaven poques hores,…el camí que tenia des del despatx fins a casa de la meva àvia va ser el més llarg que he recorregut mai, volia acomiadar-me d'ella, volia arribar a temps per a dir-li una vegada més quant la estimava i lo agraïda que estava amb ella per haver-me criat i haver-me estimat tant….Finalment vaig arribar a temps, al cap d'una hora va morir, abraçada a ella la vaig sentir com deixaba de respirar i com marxava cap aquell lloc que tant havia desitjat les darreres setmanes, vaig poder acomiadar-me d’ella i crec que per aquest motiu el meu dòl va ser més suportable, encara que no per aixó menys dur.
|
|
campaneta |
Res no et prepara
Tuesday, November 20th 2007, 6:34 PM
Saps Bertran? tot aixó quan perds una persona molt estimada, no serveix de res.
No hi ha res, absolutament res, que et fagi més portable la seva perdua o els dies abans.
I tot aixó que diu molta gent, que el dol dura 1 any, 2 anys o 3, no es veritat, aquell pes al cor no marxa mai més, l'unica cosa que passa és que aprens a conviure-hi, pero no s'envà.
El dolor quan es tant fort no s'en va mai, ni parlant, ni plorant ni buscant ajuda de professionals.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
