|
Ciutadella-Barcelona-Reus-Valls-Abrera-Barcelona-Maó-Ciutadella... amb 48 hores
diumenge 28/setembre/2008 - 01:41 1394 7
Jo no se escriure tant be com els que en sabeu però m’agradaria compartir amb vosaltres el que he viscut aquest dos ultimes dies que he estat a la capital del país.
Quines 48 hores mes autentiques, fantàstiques, meravelloses, plenes, divertides, fumades, begudes, gaudides, gens cansades i menys dormides que he passat.
Dijous 25 als vols de les 21h.
Gracies Fada per acompanyar-me, per compartir, per ser aquí a sa illa, arribo desprès de mitja horeta de vol, a sa peninsula, quin moviment a l’aeroport de Barcelona als vols de la una de la matinada, quina gentada que ve, arriba, marxa, dorm, espera, abraça, despedeix, quin brogit, quant de moviment.
Yyyyeeppa som-hi …
El divendres 26 als vols de les 11h.: el ritual de sempre Sta. Maria del Mar, m’agrada molt caminar per Barcelona, Gran Via, Passeig de Gracia, Porta de l’Angel, casc àntic, 9 espelmes, per donar Gràcies i per demanar que tot segueixi així de igual o millor; l’austeritat d’aquesta catedral em dona pau, sempre ho feia sola i aquest cop ho he fet amb una molt bona companyia, gracies gat per sortir a donar un vol.
Tot flueix i sembla que l’Univers confabuli perquè tot sigui donat i que jo ho poguí fer, encara que es divendres i a la capital del país tothom sortí de cap de setmana, la pluja no ajuda, però desprès d’haver fet tants rituals perquè plogués ho fa encara que a tots ens agradaria que ho fes en unes altres hores no ¿?
Kyn tot un plaer, quina rialla mes sincera, Pep moltes GRÀCIES per les hores de son i pels kilòmetres, Montse gràcies per ser-hi.
Tant es que sigui a Reus per trobar-nos amb el music que posa la melodia a tots els mussols i les mussoles que xerrem al xat a la matinada; Reus i Valls son pobles veïns i allà ens trobem amb la Presi, la Reinasa i el nostre Peixet, quina alegria, posar cares, mirades, somriures, cames, cossos, abrasades i petons...
Tot un plaer i no puc expressar l’alegria que sento, el somriure no me’l puc treure de la cara, si això passa amb uns quants no vull imaginar-me que passarà quant em trobi amb mes gent de la familiaXatera perquè ja ho viuré. L’ensaïmada es el bàlsam i els postres del sopar, mmmmmmmm que bona i aquelles hores que be que se’ns posa, copa a copa, el temps fa el seu fet, granet a granet i paset a paset ens despedim amb el carinyo que ens caracteritza... chistssss
Camí de retorn sort de la pesada del GPS i del Pep, jo caic rodona en el son i el somni em diu que no, que no es un somni i es la pura veritat que això es vida i que encara queda l’endemà.
Dissabte 27 després de dormir un parell d’horetes amb posició horitzontal, quedo amb la núvia enamorada per anar al seu casament, Abrera al peu de Montserrat el mexicà i la catalana es casen i ho celebrem, jo no puc mes però estic molt contenta d’haver vingut, gaudit, viscut; mengem, ballem i fumem, no em sento les cames i els peus em fan mal, començo a sentir l’enyorament d’anar a la meva estimada illa, perquè serà que ens costa tant marxar i quant som fora tenim presa per tornar¿?... Algú em contesta que les illes formen part de l’antic regne romàntic perdut enmig del mar.
Abans de marxar el ram de la núvia em cau a les meves mans, no es el primer i segur que no serà el darrer ...
Encara que sigui Ciutadellenca d’adopció passaré el repte de ser-hi tot l’any i l’hivern passarà volant.
Dissabte 28 a les 21h.
Maó Festa per celebrar la tardor: "Bona Tardor" a tothom.
Stik Gràcies una altra vegada ;) m'expliques un conte¿?
a veure si agafo el son ... jeje... no cal reina no cal ...
Bretran Gràcies per crear el Xat ja se que el fem entre tots però si no haguessis començat, ens ho haguéssim perdut
un peto per a tot@s d’una ciutadana del món
|
|
|