| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
El món que vull (aprox.)
 diumenge 28/setembre/2008 - 07:13  542  8
Va, prometo no “hacer holas” o el que seria traduït per mi: no fer la revolució i la guerra a l’hora, ixxxxx m’acabo de contracturar les cervicals... merda.
Us explico el que em sembla que és el món ara i el que voldria que fos (aprox.) i no us penseu que això m’ha sortit del cap així com així... com a bona tafanera, vaig desant articles que m’agraden i quan puc, en faig un max-mix per poder ordenar el món al meu caparró ;)
Darrerament, els Nobels d’economia premien a gent dels EEUU de l’escola de Xicago, escola que usa models matemàtics per especular sobre els mercats d’accions i opcions.
Aquest pensament té impacte arreu i fa que la política monetària determini la repartició de riquesa entre creditor i deutor, es muntin polítiques de beneficis i igualtats (i desigualtats) d’oportunitats, sanciona salaris, afavoreix l’atur, encareix el reembossament de préstecs en benefici dels bancs (i caixes) i dels posseïdors de capital (altrament coneguts com a capitalistes ;).
D’altra banda, sorgeixen els criticadors: (jo mateixa, però això no compta pq a mi m’agrada dur la contraria) en forma d’ecologistes, biologues, experts en recursos naturals, enginyers especialistes en termodinàmica... i ens podem preguntar: i aquests, què hi pinten parlant d’economia? Però, aiiii, també tenen cosetes a dir. L’economia neoclàssica s’ha convertit en un dogma de fe (en la fe del mercat) i aquests altres hi oposen els seus dogmes (que igual també són de fe, però més tangibles, penso...).
La presentació “matematitzada” dels conceptes econòmics serveix per emmascarar la seva ideologia (i per fer-nos pensar a les profanes, que no sabem ni sumar ni restar). Així, els economistes esdevenen els nous Déus...
Però, no podem criticar Déu? Ni quan deixa que crucifiquin el seu fill? Ostiiiii!!!
Les noves descobertes dels investigadors en neurociències, dels bioquímics i dels científics del comportament posen el dit a l’ull dels economistes actuals:
Els economistes es basen en la por i l’escassetat (o sigui usen el model del cervell reptilià de caràcter estrictament territorial del nostre avantpassat primitiu).
Paul Zak, investigador en neurociències, va determinar que és una relació entre la confiança, i una hormona reproductiva anomenada oxitocina, la que impulsa els humans a agrupar-se per cooperar. I si revisem el que realment va dir Darwin (que tant bé han usat els que volen que ens creiem les teories de “maricona la última”) veurem que en primer lloc estava interessat per la capacitat dels humans per construir relacions de confiança i compartir, i veia en l’altruisme un factor d’èxit col·lectiu i de supervivència d’espècie... (cosa que també passa amb altres primats!!! I amb els llops!!! I amb els felins!!! I... aquesta és la meva fixació, ja sabeu...)
Abolint qualsevol valor comú/comunitari (o menystenint-lo), el mercat vol fabricar “l’homus economicus”, desproveït de la seva facultat de jutjar (sense cap altre principi que el del benefici màxim), impulsat a gaudir sense desitjar (l’única salvació possible es troba en un nou cotxe un nou mòbil un nou viatge...), que fa fluctuar la nostra identitat (us heu fixat que ara, d'apedaçar la roba se’n diu “customitzar-la???)...
I això produeix efectes considerables en tots els camps, fins i tot en el psiquisme humà. Psiquiatres i psicòlegs estan fent un inventari dels nous símptomes causats per aquest sistema i que inclouen l’increment de les tases de depressió, les addiccions diverses i/o múltiples, els problemes narcisistes i de peter-panisme i de no acceptar les frustracions de la vida, l’ampliació dels esclats de violència....
El desenvolupament sostenible que asseguri el benestar nostre, i no comprometi el dels vostres fills i néts, està en boca de tots els governs... mentre: fem una agricultura i ramaderia intensiva, els caps d’empreses multinacionals embruten rius i mars pq els és més còmode pagar les multes que canviar els sistemes de producció... i la resta no sabem molt bé què fer (a banda de patalejar) i els grans homes (i alguna dona enorme) que pensen com ha de ser el món són presa dels economistes que no tenen en compte on duem a terme les nostres activitats.
Ens han fet creure que podem continuar creixent de forma infinita i que això serà compatible amb el manteniment de l’equilibri natural i la resolució dels conflictes socials (i individuals) que el mateix sistema ens crea.
Ens han fet creure que els processos de producció han esdevingut més econòmics en energia des de fa uns anys. De totes maneres, això és insuficient per reduir les emissions de diòxid de carboni a escala mundial. Sembla com si l’activitat econòmica l’estiguéssim fent fora de la biosfera!!! ‘Tem tontes o què?
Encara que la Terra sigui un sistema obert que rep l’energia solar, forma un conjunt a l’interior del qual les humanes no podem superar els límits dels seus recursos i del seu espai. Ara bé, l’empremta ecològica, és a dir la superfície necessària per acollir totes les activitats humanes sense destruir els equilibris ecològics, afecta ja el 120% del planeta i, tenint en compte les grans diferències de desenvolupament, farien falta quatre o cinc planetes si tota la població mundial consumís i aboqués tanta deixalla com un habitant dels Estats Units (... ara quan anem a la Lluna aprofitarem per portar una mica de merda i fer un nou abocador del Garraf però més lluny!!!).
Ens han fet creure que el creixement econòmic seria capaç de reduir la pobresa i les desigualtats i reforçar la cohesió social. Però no ens han dit que el creixement capitalista és necessàriament desigual, destructor en igual mesura que creador, s’alimenta de les desigualtats per suscitar sense parar frustracions i necessitats noves.
Llavors: què fem?
Decréixer? Els del 3r món també?
Pssssst.....
El capitalisme ens vol fer creure que creixement i desenvolupament sempre van junts, i que la millora del benestar humà només es pot donar per l’increment perpetu de la quantitat de mercaderies.
Però una cosa és la millora del benestar i l’expansió de les potencialitats humanes i l’altra és el creixement infinit de les quantitats produïdes i consumides. Una cosa és el valor monetari de la mercaderia i l’altre el seu valor d’ús i qualitat de relacions i teixits que pot fer crèixer al seu voltant...
De fet, el capitalisme ja ens imposa actualment un cert decreixement, sobretot el dels béns i serveis dels que socialment tindríem més necessitat: transports col·lectius, salut, educació, ajuda a les persones velles...
La utilització planetària dels recursos s’ha d’organitzar de tal manera que els països pobres puguin desencadenar el creixement necessari per satisfer les seves necessitats essencials i aquí (a casa meva) hauríem de deixar de canviar-nos de mòbil, pc, cotxe, nevera, microones... cada tres quarts d’hora... (jo ja ho faig, eh???!!!)
Cal una desacceleració que permeti la transformació dels processos productius i també la de les representacions culturals que se’n deriven: la desacceleració del creixement, com a primera etapa abans d’apuntar el decreixement selectiu, començant per la de les activitats perjudicials, per una economia reorientada cap a la qualitat dels productes i els serveis col·lectius, una repartició primària dels beneficis més igual i una reducció regular del temps de treball a mesura que es guanyi productivitat... o sigui una manera de promoure el treball fora del creixement.
Pensar en el desenvolupament com l’evolució d’una societat que pot usar els seus guanys de productivitat no per incrementar indefinidament una producció generadora de contaminació, degradació ambiental, insatisfacció, desigs inhibits, desigualtats i injustícies, i sí per disminuir el treball de totes en repartir més equitativament els beneficis de l’activitat...
Aquesta és la meva reforma.
La revolució era cremar-ho tot... fer un pa amb tomàquet i tofu amb les companyes del “correfoc” i després (amb la panxa plena i unes cervesetes) una assemblea per veure què fèiem...
;)
Ui, sento que algú em demana:
- Sí, però com?
- Ostres, jo ara estic molt cansada... alguna voluntària que tingui idees noves... o alguna antropòloga o sociòloga que ens pugui explicar una mica com ens hem organitzat les humanes històricament en diverses cultures i si podem aprofitar alguna cosa bona per provar un altra sistema?
Apa-li, em vaig a prendre una Voll... pq me la mereixo no?
:D
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Poetigat |
Sí...
Sunday, September 28th 2008, 11:29 AM
...era la Lynn Margulis, ho acabo de mirar a la wiki...
Veig que les seves teories tenen partidaris i detractors, en tot cas, m'és igual l'encertada o equivocada que estigui, biològicament parlant, les seves teories són molt interessants i positives si s'apliquen a les humanes, que diria la Vegana...
Clidice, amb un quinto ja estàs borratxa? Quina sort tenen algunes...
Bé, noies, primer la cervesa i després a canviar al món, si és que encara ens en recordem, no perdem la perspectiva en quant a prioritats...
Salut!
|
|
Clidice |
hehehe
Sunday, September 28th 2008, 9:24 AM
Lyn Margulis i Stephen Jay Gould, dos dels meus autors de capçalera ;P si al final ens entendríem (hihihi), si més no en la qüestió cervesil, tot i que jo una Voll no la tolero, amb un quinto estic borratxa, coses de l'evolució i els enzims que sintetitzen l'alcohol :P
Per cert recomano vivament els llibres d'Eudald Carbonell, ara estic llegint l'últim "La consciència que crema".
De l'Stephen Jay Gould n'he llegit molts però el que més em va deixar de pasta de moniato va ser "La vida maravillosa" on desmunta un munt de tòpics sobre l'evolució.
Per cert, si us llegiu Darwin i llegiu una mica sobre ell, veureu que el seu text va ser molt manipulat per la premsa i que les deformacions que se'n van fer han estat les que més han pervingut en el temps.
Aconsello també molt vivament Claude Lévi-Strauss, el grat etnògraf, i Luigi Luca Cavalli-Sforza, tots aquests estudiosos ajuden a situar-nos una miqueta enmig del marasme :)
|
|
Poetigat |
Aquest article...
Sunday, September 28th 2008, 8:25 AM
...me l’imprimeixo, me l’emmarco, l’estudiaré amb deteniment i l’ensenyaré a tothom com a plagi descarat, amb, o sense el teu permís, quan algú em torni a preguntar per certs temes...
Darwin ha estat molt tergiversat per certes corrents neoliberals, jo també vaig llegir no fa molt un article a un diari on, crec que era una antropòloga, defensava el col·laboracionisme i no la competitivitat entre espècies, amb exemples que es donen sovint dins la natura, com la forma millor i més eficaç de sobreviure. No cal dir que des del punt de vista humà, també és la més ètica, i, gràcies al capitalisme acabarà sent l’única possible si encara volem evitar l’autodestrucció.
Sempre he pensat que aquest sistema actual genera neurosis, la depressió és la malaltia del segle a les societats occidentals i segur que no és casual, quan alguns defensen el bé que vivim actualment..., si vivim en la societat de la insatisfacció permanent, i qui no està neuròtic, està neuròtic i mig... Com no ha de ser millor un món on col·laborem i no un on ens devorem els uns als altres quotidianament per sobreviure?
Gràcies per aportar tanta llum i una mica d’esperança... Ara cal cercar aquest com i posar-s’hi.... Serà difícil, però, potser, no impossible. Jo, la veritat és que no el sé, aquest com, però suposo que certs moviments alternatius i el fer les coses a nivell individual el millor possible poden ser una via...
Coi, a mi també m’agraden molt les Volls, me’n prenc una a la teva salut, campiona, te n’has guanyat un carretó ple!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
