| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de LSalander
|
|
| |
NOIES CRISPETA
 dissabte 27/setembre/2008 - 04:13  640  14
Crec haver entés que si no m'estimo a mi mateixa, ningú ho fara per mi, hi estic d'acord en part, em costa encara asimilar que vaig camviar un vestit blanc per la esclavitud eterna (en el meu cas esclar) com per intentar assimilar que d'aqui a 6 anys quasi m'adonaré que aquesta solitud callada es la que hi ha, perque si es aixi, maleeixo la meva esséncia, i més haguera valgut ser una particula, o una mol.lecula que un esser viu, el cas es que un dia d'adolescent li vaig dir a la meva mare que jo no havia escolit néixer, que ho havia escollit, quin comentari més maligne, i ara quan veig al meu fill... no vull resignar-me a pensar que no l'estimará ningú, jo ja se d'entrada que m'estimo poc molt poc pero no se si mai podré resignar-me.
Us agraeixo enormement a les tres els comentaris, se que encara haig d'apendre moltes coses, pero no puc evitar sentir-me trista,
De fet ja intuia que tot plegat es una patranya que et venen, pero quan penso en estimar... em ve al cap comparitr paraules, sentiments, situacions, i la vida, tan sols amb algu capaç d'abracar-te el dia pitjor i riure amb tu el millor, em pensava simplement que no era tan dificil,
que l'amor etern no existeix? i tant!, que s'acava, tambe, pero que ni tan sols existeix ni en un curt termini... buf!, de totes formes en quasi tots els moments soc una crispeta, pero a la nit, quan el pes feixuc es va alleugerint... soc un trist blat de moro, ho sento :) prometo ser crispeta mes sovint!
asies de tot cor una abracada! us deixo aquest poema de Auden, reflexionem-hi! jejeje es broma pero el poema m'encanta.
O Tell Me The Truth About Love
Some say that love's a little boy,
And some say it's a bird,
Some say it makes the world go round,
And some say that's absurd,
And when I asked the man next-door,
Who looked as if he knew,
His wife got very cross indeed,
And said it wouldn't do.
Does it look like a pair of pajamas,
Or the ham in a temperance hotel?
Does its odour remind one of llamas,
Or has it a comforting smell?
Is it prickly to touch as a hedge is,
Or soft as eiderdown fluff?
Is it sharp or quite smooth at the edges?
O tell me the truth about love.
Our history books refer to it
In cryptic little notes,
It's quite a common topic on
The Transatlantic boats;
I've found the subject mentioned in
Accounts of suicides,
And even seen it scribbled on
The backs of railway-guides.
Does it howl like a hungry Alsatian,
Or boom like a military band?
Could one give a first-rate imitation
On a saw or a Steinway Grand?
Is its singing at parties a riot?
Does it only like Classical stuff?
Will it stop when one wants to be quiet?
O tell me the truth about love.
I looked inside the summer-house;
it wasn't ever there:
I tried the Thames at Maidenhead,
And Brighton's bracing air.
I don't know what the blackbird sang,
Or what the tulip said;
But it wasn't in the chicken-run,
Or underneath the bed.
Can it pull extraordinary faces?
Is it usually sick on a swing?
Does it spend all it's time at the races,
Or fiddling with pieces of string?
Has it views of its own about money?
Does it think Patriotism enough?
Are its stories vulgar but funny?
O tell me the truth about love.
When it comes, will it come without warning
Just as I'm picking my nose?
Will it knock on my door in the morning,
Or tread in the bus on my shoes?
Will it come like a change in the weather?
Will its greeting be courteous or rough?
Will it alter my life altogether?
O tell me the truth about love.
W.H. Auden.
Alguns diuen que es com un nen petit
D'altres com un ocell
Uns diuen que fa girar el mon
Els altres que no se sap..
i quan vaig anar a parlar amb el meu vei,?
la seva dona indignada em va fer fora de casa
amb un crit d'espant.
Te aspecte de bata o de pijama?
o de pernil assecant-se en un bar?
diriem que fa olor a pell de llama,
o despren olor a benestar?
te el tacte punxant d'una espina?
o be la suavitat d'un coixí?
si repases la vorera es ample o prim?
Oh digue-me la veritat sobre l'amor.
Els llibres d'historia l'anomenen,
a les notes cirptiques,
es un tema de moda,
als vaixells transatlántics,
ho he vist anomenat amb freqüència
amb les cartes dels suicides,
i fins i tot escrit en les portades de guies erudites
s'exclama com un mastí famélic?
o ensordeix com una banda militar?
es posible seguir el seu ritme bélic
com una Stenway i un "taco de billar?
es el cantant, o l'anima de la festa?
només escolta clasica amb passió
si un demana silenci es molesta?
Oh digueu-me la veritat sobre l'amor1
jolin que llarg, si akgu vol saver com acava que m'ho faci saver, em fan mal els ulls i se m'acava el vocabulari,
W.H. Auden
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Ets valenta, ets sincera i t'estimem!
Sunday, September 28th 2008, 2:30 PM
A mí també m'agradat el poema.
Consells, no t'en puc donar. Na Clidice, na Lauren, n' agost i d'altres
en saben més i crec que son molt bons. Segueix-los.
Com que veig que gaudeixes del poema en anglès, em vé l'idea
de transcriuret l'acudit que l'hi vaig enviar ahir a un amic
de Chicago. Jo em sentía una mica "baix" ("ala-caído" n'hi deien
a El Salvador). No solucione res, però et pose una mica
més de bon humor. Ell m'ha contestat aquest damatí, dient-me
que com que jo mai no l'hi havía enviat cap acudit, es pixava
de riure que no m'ho hauría cregut jo pas.
La companya Beatrice que em disculpi, només és un acudit,
i els italians son molt simpàtics i fan molta gràcia quan
parlen l'anglès amb un fort accent.:
The Godfather
One day I'ma going to Detroit to bigga hotel.
Inna morning I go down to eat breakfast.
I tella the waitress I wanna two pisses toast.
She bring me only one piss,
I tella her I wanna two piss.
She say "go to the toilet"
I say, "you know understand,
I wanna two piss onna plate."
She says, "you betta no piss onna plate,
you sonna ma bitch."
I don't even know the lady
and she call me a sonna ma bitch.
Later, I go out to eat a bigga restaurant.
The waitress bringa me a spoon and a knife
but no fuck.
I tella her I wanna fuck.
She tells me, "everyone wanna fuck these days"
I tella her "you no understand,
I wanna fuck onna table"
She say "you know fuck onna table,
you sonna ma bitch"
So, I go back to my room inna hotel,
and there is no shit onna ma bed.
I call the manager and tella him I wanna shit.
He say "go to the toilet."
I say, you no understand I wanna shit onna my bed"
He say, "you know shit onna the bed
you sonna ma bitch."
I go to the check out, and the man
at the desk say "Peace to you."
I say "Piss onna you too, sonna ma bitch.
I gonna back to Italy."
Apa! guapa, una rialleta no et farà cap mal!
Un petonàs
|
|
stikaqui |
;)
Sunday, September 28th 2008, 1:20 PM
No hi ha res més trist que ser una crispeta abandonada dins d'un trist pot de cartró al racó fosc d'una sala de cinema, vull dir que si aquesta crispeta no riu, balla salta, crida, juga amb el seu company de viatge val més saltar al pot del costat, per trobar aquelles crispetes que estaran encantades de cridar, saltar, i riure al teu costat. De ben segur que adonar-te'n et fa mal, no ho esperavem així, hauriem tots plegats de ser una mica més egoistes, lluitar per la nostra felicitat sempre i en tot moment i en aquests moments de plenitud compartir, compartir, compartir, per, desseguida que alguna cosa no ens ompli redreçar i tornar a cercar el nostre jo més autèntic.
Molt fàcil de dir, ja ho sé i molt difícil de fer, també ho sé.
Però crispetaaaaaaaaa, mira't i a saltaaaar.
Una abraçada.
|
|
odi_rabia |
crispetaaa
Sunday, September 28th 2008, 10:41 AM
serveix dir-te què ets la meva crispeta preferida? jeje però sempre de blat de moro a crispetaa .. mai del revés! encara que sigui inevitable has de lluitar per ser crispeta sempre! sempre amunt , a dalt i a la permanència! Bé sobre l'amor no sé què opinar .. em sento un troset de partícula minúscula amb la meva opinió .. perquè de ben segur em queda moltisim per viure .. però opinaré amb lo què he vist i viscut...
Si un vestit blanc et va portar ala esclavitud eterna... no deuria de ser tan bo aquell fet, d'avegades cal rectificar, sencillament canviar de camí perquè en el que estem no ens omple en absolut.. és molt dificil fer-ho sobretot amb nens x mig, ma mare porta molts anys esclavitzada però ojala tingues el valor de marxar d'ell ... ella seria feliç!
Que no t'estimi una persona que t'ha estimat .. són coses de la vida ... però tu sempre t'hauries d'estimar, atura't mira't observa't pensa .. vals molt ... tens motius x estimar-te! obre els ulls!
Si amb l'ara no estàs agust, intenta'l canviar... perquè el futur sigui el que et mereixes o vols..., si no estàs agust i no intentes canviar les coses .. cada cop seran pitjors ..i a la llarga només patiras tu..
Crec que et mereixes un bon home, que et faci tornar a reviure l'amor en tota la seva plenitud .. amb les seves tonteries .. quan menys tu esperis la vida et donarà una sorpresa!
Cuida't molt wapa! lluita per lo k t'estimes .. i estima't! salut i una forta abraçada!
|
|
Poetigat |
Preciós poema
Sunday, September 28th 2008, 7:12 AM
M’agradaria saber com acaba en català, tot i que l’entenc més o menys en anglès. Marycler, et desitjo que t’estimis i que t’estimin molt, pel poc que et conec, em sembles una persona molt maca, i n’estic segur que t’ho mereixes, però pensa que de vegades perquè canviïn les situacions s’han de fer passos endavant. Jo no sóc ningú per donar consells, que ja tinc prou feina amb mi mateix, però quan un no està bé amb algú, doncs es procura deixar d’estar amb aquest algú... Vaja descobriment, oi! Bé, tu sabràs molt millor que jo la teva situació, millor callo i et desitjo, senzillament, molta sort.
Una abraçada!
|
|
Lauren |
Existeix, sí!!!
Saturday, September 27th 2008, 4:58 PM
Marycler:
donar receptes i consells als altres és molt fàcil. Lluny de la meva intenció. L'únic que volia dir-te que mantinguis sempre la flameta de l'esperança, encara que ho vegis tot negre. Entenc com et sents. Jo ni tan sols em vaig casar, que era el que es feia quan jo era petita.
No vaig escollir parelles adeqüades (com a parella, dues). I des que em vaig separar fa tres anys, el panorama era tan desolador que no ho podia ser més.
Jo mateixa pensava que mai més em tornaria a enamorar, ni que, amb ela anys que tinc, mai més cap home es fixaria en mi. I és que el panorama el tinc cru. Cinquanta-un anys i amb un nen que en farà set, això no ho vol ningú. ÉS igual que estiguis prou bé, l'edat és una barrera. No estas lliure per "sortir"? Una altra barrera... I tot així.
Però he anat mirant de fer les coses que m'agradaven. Jo crec que aquest any m'he trobat una mica més a mi mateixa. I mirava de fer les coses que m'interessaven de debò, que ja sé que tu ho fas. I penso que has de seguir pel camí de les paraules.
I quan ja ni hi pensava, per casualitat, perquè em vaig apropar a una persona que senzillament em van interessar les coses que feia i, patapam! He fet sort, he conegut algú a qui no buscava, he obert portes i he oblidat prejudicis. I tinc la sort que a aquesta persona li ha passat el mateix que a mi.
No ho tenim fàcil, està lluny, ell té la seva vida i jo la meva, però estem enamorats i ens estimem. No sé si serà per molt temps, però ganes n'hi ha, sigui com sigui. I si m'ha passat a mi, als meus anys, després que he passat més aanys sola que acompanyada, per què no t'hauria de passar a tu?
Entre tu i jo -i més igual si algú se'n riu, si algú pensa que estic sonada o creu que estic a la figuera- la veritat és que personalment no tenia cap esperança. confesso també que he passat moments molt desesperats. Però sempre m'he inventat excuses per resistir.
I mira, sembla que m'ha arribat el meu moment. Si més no, és un moment dolç. L'home que m'ha entrat al cor m'acompanya cada dia, encara que sigui lluny. Ell em diu el mateix. Sembla ser que ens il3luminem l'un a l'altre...
Resisteix, però no et resignis. Segueix endavant sempre. Segueix desitjant amor a la teva vida. Jo sé que un dia t'arribarà, encara que potser serà en una forma inesperada i poc convencional,com m'ha passat a mi. Quan et passi, ho sabràs. Es tracta de no deixar passar el tren. I t'arribarà. Si m'ha arribat a mi, que sóc tan poca cosa als costat de les superestars regnants...
Tens molts anys per davant. Entenc la teva tristesa: a mi m'ha ajudat mirar sempre el meu fill.Ell és el que em manté lluitant, i el que m'abraça i em torna el somriure quan passo un mal moment. Estic segura que a tu et passa igual. I el trobaràs. En trobaràs un que t'estimarà com ets, li serà igual si tens més o menys arrugues, si estas pansida o no, i et dirà que li agradaria, quan potser no pugui fer una altra cosa, seguir podent estar amb tu i abraçar-te. Semblen una espècie rara, però n'hi han... T'ho puc assegurar!
I somriu i segueix sent com ets, que ets súper!!!
Molts petons i una abraçada ben gran!!!
I perdona el missal, guapa...
|
|
Clidice |
carinyo
Saturday, September 27th 2008, 4:45 PM
no demanis a l'amor més d'allò que pot donar. El pobre (l'amor, és clar) fa el que pot, però tots som diferents i donem, o no, el que podem. Dona tu, que ja ho fas, i no hi pateixis, perquè a tu mateixa també t'ho has de donar. Saps allò que diuen que només fan calers els que en tenen? doncs amb això passa una mica el mateix: si t'estimes, sense saber ni com, t'estimaran i tot començarà a rutllar una mica millor.
En quant als fills, bé, tu els tens i prou, són un préstec fins, més o menys els 12 anys. Després et diran que ells no han triat néixer i a tu et sonarà d'alguna cosa, és així, no passa res, gaudeix de l'ara i oblida't del passat, que ja no és i del demà que encara no és.
Petonots i abraçadotes :)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
