| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Poetigat
|
|
| |
Breus consideracions personals sobre el jo
 dissabte 27/setembre/2008 - 03:44  1167  7
Els pactes amb un mateix són els més fàcils de trencar.
Gairebé tots voldríem ser un altre de qui ens pensem ser, però no ens n’adonem que, efectivament, ho som.
Quan em tallo les ungles i després en llenço les restes a les escombraries, un moment iniciàtic... Per què aquell tros fa un moment era part de mi i ara ja no ho és i el llenço a les escombraries? No ho entendré mai. Un dia provaré a tallar-me un dit sencer, a veure si ho entenc millor...
Quan em mori i arribi al no-res del ésser serà com engegar la televisió i trobar-se una entrevista al Montilla?
Si, jo sóc jo i tu ets tu, per què tu, quan parles de tu mateix, et refereixes a tu mateix com a jo?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Poetigat |
Respostes de jo a vosaltres
Sunday, September 28th 2008, 2:45 PM
Viking, jo escric bàsicament el meu bloc perquè pugueu dormir bé mentre el llegiu, quin fracàs amb tu, necessito millorar; moltes gràcies marycler per riure amb mi i per abraçar-me, m’encanta quan riuen amb mi i m’abracen; Clidice, exactament..., el mateix dic JO: TU pagues el beure!; Hobbes, mai intentaria tallar-te un dit criatura, que jo només sóc un pobre gatet i no me’n refio gens de les trigresses, però segur que estaràs d’acord amb mi que a aquest món només són imprescindibles els dits de la Tori Amos; Vegana, sóc un cas clínic una mica complicat com per intentar delimitar-me, i m’has pillat, a la tassa del wc penso molt..., però no en tu, eh?; sarralenc, he estat a punt de tallar-me tots els dits per tenir una excusa per no haver de contestar-te, m’has deixat sense paraules..., de fet crec que has gastat totes les del diccionari..., no sé què dir..., bé, que jo quan tingui 80 anys vull ser com tu, catxonduuuuu, que ets molt maco!, una abraçada i una salutació cordial per tots els amables comentaristes...
|
|
sarralenc |
Molt bona observació!
Sunday, September 28th 2008, 1:40 PM
La resposta exacta , completa i veritable NO LA TINC.
Ni crec que la tingui cap de les persones que jo conec.
Ara, jo em faig un altre reflexió:¿en què diferenciem
el "JO" (el que sóc) i el "JO" (el que em pertany al meu ésser).
Quan dic: "jo CREC que Barcelona és una ciutat molt maca",
aquest "JO" és el jo que SÓC.
Quan dic "tinc mal de cap". el que ho diu és el "JO" (que sóc);
però, i ¿EL CAP?, ......per a mí, el CAP, NO ÉS JO, sino MEU.
(em pertany, igual que les ungles teues Poeticat, et pertanyen a tu.)
No obstant que el CAP no és JO, sino que MEU, el MAL m'el fa a MÍ
(el JO que sóc).
Si et talles l'ungla no l'hi fa mal ni a l'ungla ni a tu;
però si et talles el dit, el dit tallat no sentirà res, però ¿tu?
(el TU QUE ETS, no el que et pertany)ja m'ho diràs.
¿Qui DECIDEIX que et faci mal a tu i no al dit tallat?
per a mi ho VA decidiR "LA INTEL-LIGENCIA-ENERGÍA"
quan va establir les lleis que ens regeixen (com la gravetat,
per posar un exemple)
El meu concepte de que tots som part de un sol (UNIVERS),
que hi ha una INTEL-LIGÈNCIA, una ENERGÍA
(un Déu, n'hi diuen molts) em permet pensar que el JO (que sóc)
s'està "renovant" continuament del JO (que em pertany),tallan-nos
les ungles, els cabells,...caient cel-lules de la pell...suor..mocs..
fins i tot expulsant el que hem paït=orins i excrements.
Tot el que "llancem" del que ens pertany continua sent part
del TOT (UNIVERS). La inteligencia-energía s'encarrega de
"FER EL RECICLATGE" i qui sap quan ens ho mengem i torni
a convertirse en part del JO (el que em pertany=un altre troç d'ungla)
De passada, el jo (el qual sóc) tambien es renova contínuament.
En aquest moment ja no sento ni penso EXACTAMENT igual
que fa uns moments; passem de l'alegría a la tristor en questió
d'hores.
Si ens "conscientizem" més de que TOT , TOTS i TOTES som
part de UN UNIVERS, s'ens fa més fàcil acceptar tant a les persones
que no "ens cauen bé" com als esdeveniments (carai tinc que "cercar"
tantes paraules-mots- al diccionari!) que tampoc ens agraden.
Poeticat, diferim en moltes coses, però tenim molt en comú.
Una cordial salutació i una abraçada!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
