|
pluja de tardor
dissabte 27/setembre/2008 - 03:28 1131 2
Què puc fer hui dissabte quan tot just són les vuit del matÃ, i fora al tros de cel que puc veure des de la meua finestra, tot és dÂ’una grisor de núvols que fa tan sols poca estona encara han estat descarregant pluja, pluja de tardor!
Quan fa encara pocs anys, jo m’estava a les altes serralades de l’Alt Palà ncia tot pasturant e meu ramat de vaques braves per coscollars i carrasques aglaneres, i les primeres pluges de tardor feien eixir bolets per tot arreu, i l’herba de les pastures feia el seu darrer brot abans que el gel, les gebrades, la neu o el maleït vent del nord-oest que anomenen el Cerç espentara les vaques cap al seu lloc
dÂ’hivernatge a recer de les atapeïdes boscúries, allà on jo em solia passar entre quatre i sis mesos isolat al meu aixopluc, on tan sols alguna vegada em trobava amb caçadors de senglars, algun trufaire, o potser encara més difÃcil, alguna petita colla de muntanyers mig perduts...
Si nÂ’hi ha res que mÂ’enyore més dÂ’aquelles tardors, són els colors verds, vermells i grocs dels boscos de rebolls i els viaranys encatifats de fullaraca on tot just hi tocava el sol. Ah, com meÂ’ls vaig arribar a conèixer jo aquells boscos, viaranys, basses i clotxes dÂ’aigua on a més de les vaques també hi abeuraven i sÂ’hi enfangaven els senglars. Tots plegats -vaques i senglars- que meÂ’ls hi he ensopegat més de quatre voltes tot bevent en alguna bassa de pluja. El que em fotien eren les rabosses que algun any mÂ’arribaren a fotre algun mec de dies que sa mare sÂ’havia deixat amagat, i és clar, en aquells boscos fins que la mare no teÂ’l porta el mec darrere seu, es molt difÃcil de trobar-lo, a més de ser molt perillós que la vaca si sentia bramar el seu jònec, tÂ’embornaria fins a matar-te. Les quatre o cinc vegades que mÂ’ha embornat a mi una vaca ha estat per aquesta qüestió, i dues dÂ’elles he acabat estès al llit dÂ’un hospital. De bous que mÂ’han passat refregant-me el bigot amb la punta de les banyes, unes quantes vegades!, pero cap dÂ’enxampada. A mi sempre mÂ’han fet més por -que de por ni nÂ’he tingut jo massa, la veritat siga dita- les vaques que no els bous, i és que ja se sap, un fill costa molt de parir, segons que he sentit a dir!
|
|
|