| |
APROP DE TOT. LLUNY DE TÚ
 dissabte 27/setembre/2008 - 03:04  379  0
La tinta i el paper,
tú escrius i jo sento,
mentres sento et preocupes,
de la vida, del què t'envolta, de qui ets.
La por i la tristor,
t'espantes entre plors,
plores per por.
banya't en el dolor.
La pregunta i la resposta,
camines cap a un lloc,
t'acostes a la pregunta.
I la resposta és a l'interior de
la pregunta.
L'amor i la confiança,
entenc l'amor però no sense confiança,
entenc la confiança però no sense tú.
Entenc que tot són paraules,
t'entenc. Sense tú no hi han poemes.
Els poemes neixen de la terra més estèril,
del dolor més profund,
del coneixament més humà,
del sentiment més clar,
de l'amor a la vida, de l'esperança a fer feliç.
Els poemes neixen de la frase,
els poemes s'escriuen a poc a poc,
les lleis de la vida descriuen colors,
les persones expliquen vides de terror,
els poemes signifiquen aquells colors on el tacte té gust,
on la vista té amistat amb el color, on el color fa olor,
on les olors són mar i el sol és salat.
Tots els camins són de sorra,
El principi és la part més llunyana.
|
Contactes
Registra´t
