|
Era un nen
dissabte 27/setembre/2008 - 01:51 384 0
Era quasi un nen quan et vaig conèixer,
era quasi adolescent quan t'acompanyava,
era quasi amic quan et protegia,
era quasi novio quan no t'agradava,
era el que era, quasi era...
per poc m'estimis,
per poc dibuixis un cor dins el teu somni,
per poc el somni és real,
per poc la realitat es converteix en desig,
per poc que puguis estima'm.
És ara quan t'espero,
és ara quan m'espero,
és ara quan no pronuncio el teu nom,
és ara quan el nom que poseeixes es converteix en poesia,
és ara quan penso que demà la poesia es convertirà en música,
és ara quan t'escric, és ara quan t'oblido, és ara quan
l'espai que m'envolta es converteix en
obra d'art. és ara que comprenc.
És l'art que em conmou,
és l'art que em despulla,
és la teva sensibilitat que converteixo en art,
és el teu glop que m'inspira,
és l'aire que no conec que m'espera,
és el què ets, ets el què visc.
Aire, aigua, foc i terra,
tots importants, pero intrascendents mentres
em recordis que, abans que les paraules,
hi han les persones.
Pensem i inventem els poemes, la vida és extranya,
quan més buida més pesa. Un poema no s'acaba, s'abandona.
|