|
sol com un mussol.
dissabte 27/setembre/2008 - 01:17 467 0
A vegades confonc el temps amb les ganes de viure,
a vegades es converteixen les ganes en vida,
però el què si que sé, és que el temps el mesuro jo!
No hi han moments estèrils, només colors.
Les vides semblen poc importants,
però la importancia de la vida no ha de ser una mesura,
la vida només té experiències q es mesuren per vivències.
A vegades confonc el temps amb les ganes de viure,
a vegades la vida deixa de tenir el teu nom,
la vida agafa desitjos i esdevé errors
la vida son errors convertits en experiència.
Existeix un tresor que no té nom,
existeix un nom que no té persona,
existeix una persona que és un tresor,
existeix la sorpresa de descorbrir-te.
Dos campanades anuncien l'hora,
dos campanes demostren la seva força.
doncs, hores i anunciants del dia,
desperteu la vostra vida i anuncieu-vos fent "Dong".
Poesia o no, us escric, us regalo paraules,
us entrego sentiments,
us demostro sensibilitat,
us comunico la meva existència,
us desitjo sort,
us descric la sensació, la sensació de viure aprop.
Aprop del que vols ser, i lluny del què ets.
|