| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Poetigat
|
|
| |
La família
 divendres 26/setembre/2008 - 04:58  1074  4
Normalment la gent es mou pels xats per parlar amb gent que no coneix i/o per conèixer gent. Però imagineu-vos per un moment que un dia poguéssim ficar tota la nostra família real a un xat per parlar amb ells. Evidentment tothom entraria amb un nick triat personalment i no sabríeu qui és qui, i tampoc no sabríeu que esteu xatejant amb familiars vostres. Podríeu acabar fent converses privades eròtiques amb el vostre fill, o insultant la vostra àvia en un típic “pique” de conversa xatera. Al final tothom diria qui s’amagava darrera de cada nick. El panorama podria ser desolador i la majoria de gent s’hauria d’avergonyir del seu comportament. Potser les parelles es divorciarien i més d’un fill acabaria desheretat. Però, això sí, per la reunió familiar del proper Nadal ja tindríeu tema de conversa. Els que hi anéssiu, és clar...
Ara hauria de fer com la Vegana i començar dient “aquest bloc no us agradarà”. I és que us volia qüestionar aquella frase recurrent que ja he llegit tantes vegades per aquí que aquest xat és com una gran família. No voldria pas convertir-me jo en l’ovella negra de l'ídem arrel d’aquest escrit, però de veritat penseu que som una gran família? Jo de moment m’hi trobo prou a gust, en general, sinó no escriuria el meu bloc, no comentaria els dels altres, i no entraria al xat de tant en tant. Però en cap moment em sento a una família. Ni tan sols enmig d’un grup d’amics. Estic aquí enmig de gent que no conec, molts dels quals em cauen bé pel que escriuen, sí, però són gent que no conec en persona, cosa que no em passa amb la meva família real, a no ser que tingui algun oncle desconegut perdut per Amèrica o alguna cosa així... Amb unes poques de vosaltres (ha coincidit que totes han estat dones, pura casualitat, eh?) amb qui m’he avingut més pel xat, o he anat tenint més relació per causes diverses, us he anat coneixent millor a nivell virtual, a poc a poc, i després, us he conegut en persona, i el temps dirà en què es converteixen aquestes relacions ja “reals”. I això és tot. A la majoria de vosaltres no us arribaré a conèixer mai i, francament, i que ningú s’ho prengui malament, tampoc en tinc cap interès especial. No em sorprendria que a la majoria de vosaltres us passi exactament el mateix amb mi.
Pensar en tot això em genera vàries preguntes... En quina mesura es pot conèixer una persona a nivell virtual? És més fàcil avenir-te amb algú amb qui ja t’avens a nivell virtual, o precisament és més fàcil que et decebi per les expectatives generades prèviament? No perdem de vegades la perspectiva i comencem a tractar la gent al xat amb una “familiaritat” que no ve al cas? Em sembla molt que sí, perquè a mi també m’ha passat sovint, tant, que també us entenc en certa manera als que sempre parleu de “la família”. Algú em va dir una vegada que amb la gent que coneixes virtualment “es passen pantalles” molt més ràpidament que el que acostuma a passar amb la gent que coneixes a la vida real. Potser aquest mitjà té quelcom especial, com a mínim, pels que ens agrada? Però també pot ser molt decebedor... Jo, francament, he conegut ja força gent, bàsicament d’altres xats, moltíssims de manera virtual, i amb alguns d’ells (sí, també homes) després també en persona, i hi ha hagut de tot: ha anat bé, regular i malament.
M’encanta la possibilitat que t’ofereix aquest mitjà de conèixer gent nova que mai hauries conegut per altres mitjans, però de vegades em qüestiono les moltes hores al dia que molts de nosaltres, començant per mi mateix, acabem passant per aquí. De vegades, penso si no seria millor sovint anar al bar de la cantonada i intentar establir una conversa “real” amb el o la del costat de la barra enlloc de passar tant temps davant de l’ordinador. D’altra banda, quan vaig al bar, o entro al xat, l’últim que espero pas trobar-hi és ningú de la família. Per Déu, no!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Yeliel |
totalment d'acord
Saturday, September 27th 2008, 1:27 PM
(Ai, noi, al matí m'he quedat amb les ganes de llegir-te, po ja m'entendras, a les 6 del matí, no tem per gaires filosofies, almenys jo, hehe)
Q si poeti, q tens molta raó. A mi em passa tb això q dius tu mes o menys.
I de vegades penso q no sé fins a quin punt és recomanable anar coneixent gent del xat, pq moltes o la majoria d coses q escric per aqui, les hi escric precisament pq no conec la gent, q sinó fossim tots una colla d'amics en la vida real segurament no ho escriuria; així q penso, q potser un dia, si aribés a conèixer molta gent en persona, gent amb qui ens veiessim regularment (no d'aquest q nomes veus una vegada o dues), això perdria el seu misteri i ja no seria el mateix, llavors perdria una mica el meu "espai privat".
Po vaja, com q tampoc estic molt segura de si prefereixo seguir mantenint aquest misteri i "privacitat" o conèixer una colla de gent, entre els quals pot haver-hi gent molt interessant; doncs, q si s'escau, m'encanta tb anar-vos conèixent.
Jo tb he conegut unes quantes persones a traves de xats, en aquest i en algun altre, i, no recordo cap vegada q hagi anat molt malament la trobada, de vegades ha anat mb i de vegades ha anat b.
En fi, de la poca gent en aquest xat en persona (em sembla q heu estat uns 10 o 11), hi he trobat gent realment molt interessant, sobretot gent amb qui ens hem vist ja unes quantes vegades (i ja sabeu qui sou), gent amb qui només ens hem vist una vegada i q m'he quedat amb ganes de més (la majoria), i tb, pq no dir-ho, algú q m'ha decepcionat (ai, això potser no ho havia d'haver posat, po és q jo sóc així, no sé callar-me les coses, tranqui q segur q no ets tu, hehe).
En fi, sigui com sigui, m'encanta la gent q coneixes en persona (després d'haver-los conegut al xat), i pots parlar-hi igual com ho fas al xat, i q després d'haver-te conegut en persona, no canvia la relació, en tot cas, millora.
Aix, q m'han agradat molt les teves reflexions poetiii!
Fins ara.
|
|
misselvis |
hola
Friday, September 26th 2008, 7:46 PM
home com una familia no es, pero es un lloc on sempre t'hi pots trobar a algu, en qualsevol moment i la gent real no esta sempre disponible, ara, crec que per a coneixer be a algu l'has de coneixer en persona, et pots enportar decepcions amb persones que coneguis de sempre i et pots emportar sorpreses agradables amb persones que has conegut per ordinador, a mi si que em faria gracia coneixer a molts dels que sou aqui,a tu tambe Poetigat pero si a tu t'agraden molt els gats ,hauries de ser mes curios ji ji i que vols que et digui,a un bar hi pots tenir converses reals i al mateix temps perdre-hi el temps,el millor seria combinar ordinador amb vida real ,a tots dos llocs pots trobar perles i cagallons miau!
|
|
Vegana |
bufff Poeti... quin temasssu!!!
Friday, September 26th 2008, 7:04 PM
Mira, jo crec que aquí, d'entrada, destries la gent per les inquietuts que et desperta el seu cervellet (cas que en tinguem) quan posem unes lletres darrera unes altres... i l'ànima (que estic segura que totes les criatures vives tenim! i que es despulla més fàcilment escrivint que parlant (i parlo de mi... tímida que té una l'ànima!!!)
En un bar... posss... més aviat ens fixem amb altres coses (cal que ens ho expliquem?) i potser desprès descobreixes que sí sí, molt divertit però més de X dies fent el mateix ja no em té cap interès...
Desprès hi ha la cosa de la química... en conèixer, més o menys intimament, a la gent a la que hagis conegut, a través de l'encontre directe, desprès d'haver conegut el seu cervellet i ànima a través d'un xat o d'un bloc...
Vull dir que són maneres diferents d'arribar a contactar amb altres persones. Però que el resultat ha de comptar amb les mateixes variables que l'encontre en un bar...
I els resultats, jiji, cosa de sumar taaaantes coses!!!
Saps aquell acudit que diu:
Què voldria una dona?
Un home que li estimuli el cervell
Un home que li estimuli l'ànima
Un home que li estimuli el cos
...
I que aquests homes no es coneguin entre sí.
A l'igual!
;)
PD: i deixa la família a banda... que avui ma mare m'ha trucat i després de 30' de conversa em diu: -Nena, estàs com una puta cabra.
I jo per un moment m'he espantat pensant que entrava al Xat!!!
|
|
Clidice |
home!
Friday, September 26th 2008, 5:06 PM
jo aprofit l'msn per donar instruccions als meus fills, no se'n poden escapar!!! ;P
és més, és la primera vegada a la vida que parlo de Catul o de qualsevol altra bestiesa que se m'acudeixi (de les que a mi m'agraden) i ningú em diu amb cara d'estranyesa: "mira que n'ets de rara eh nena!". Segurament ho pensen però no m'ho diuen :)
d'altra banda família? no ho sé, només sé que en la vida real costa molt trobar persones amb interessos similars als meus, amb inquietuds semblants, diguem que és una zona morta, un punt de trobada i cadascú tria el camí, després, la qüestió de les relacions personals ja són figues d'un altre paner, depèn del que busquis :)
;P
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
