El meu camí passa vora el mar, gira pels racons abruptes de les roques i deixa enrera pins de formes impossibles. Hi vaig de tant en tant. Quan necessito ser jo o quan vull deixar de ser-ho i convertir-me en quelcom més. A vegades una onada que s'acosta insegura a la riba, l'escuma, la sal, la gavina que s'allunya sense un rumb fix i no mira enrera. Segueixo les passes d'altres que hi han passat abans però no s'han aturat. Jo m'aturo, gaudeixo, recordo ,somio,...Detalls de fa poc o de fa temps o de qui sap quan... en el meu camí de ronda.
Molt bonic, veig que ja fa molt que el vas escriure, pero no soc frequent per aquí i de tota manere l'he llegit.
M'ha agradat molt.
Quina trobes que es la millor part del Camí de Ronda?
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't