Què diran els déus
si aturem el pas
o creiem que n’hi ha prou
amb el poc que hem avançat.
Ens diran: miserable d’aquell dissortat
que no té la humilitat del constant començar.
Ai d’aquell que no té més demà que l’avui,
que no pren nou alè per anar més enllà.
El vent porta acords,
cal aprendre’n el so;
cada nota fer-ne un pas
del camí cap al nou cant.
De fet. fins i tot el carpe diem , en el seu cami cap a "viure el moment" té moments en que cal recordar que no ens podem aturar...
Per a que quan us calgui us arribin els acords, n'aprengueu el so i trobeu el pas que us ha de fer avançar - a bon ritme...- més...i més enllà.
He recordat aquesta lletra per a una amiga de bloc...i us la deixo a tots per a que cadascú "hi posi la seva música"...