Benvingut/da al meu bloc!

kynliu ha escrit 110 articles i te 555 comentaris. L'últim article ha estat fet el 12/12/12

perfil de'n(na) kynliu | àlbum de fotos de'n(na) kynliu

Atzars (Irene III)

Monday, November 19th 2007, 11:56 AM

Al límit de la mirada esquiva del matí,
entre els ulls humits de la tristesa,
ara que la pau és nom i destí, llum,
ara que els atzars em duen a tu,
que els camins tenen veu i són,
malgrat totes les matinades, un,
un món, una drecera, un tot obert,
la teva dolça melodia mirant suau,
aquest tarannà que s'omple de goig,
de plaers inexplicables, de sol i nit,
de tot allò que no et dic i encara vull,
de tot el que espero sense nombrar
tantes il·lusions com em duen de cap,
tants motius per trobar-se, ser i estimar,
ara que no et tinc, que no et sento, res,
després de saber de les teves lletres,
de la teva veu dolça i càlida, la mirada,
el teu somriure que promet sense prometre,
que desperta els meus instints adormits,
que no sap de la sort, tan sols d'atzars,
doncs sempre pendents d'un principi,
sempre pendents d'un final, acabarem
amb tantes il·lusions perdudes, guanys,
amb tantes mirades esquives, al límit,
mentre quedin les nits i la distància,
mentre quedi el nom de la pau endins,
tantes mirades ens diràn com és el matí,
si la dolçor extrema és una sola mirada,
si no calen horitzons per acariciar-la,
ara que encara som llunys i regalem,
amb només paraules un nou estat,
amb només els versos un nou destí,
un final sense conéixer encara, res,
cap símptoma de claredat o foscor,
cap més imatge, només el paisatge,
que encara s'omple de tu, molt temps,
ara que fa poc que he sentit la teva veu,
ara que fa poc que he vist el teu somrís,
entre la distància i les boles màgiques,
les boles de cristall del futur-present,
aquestes imatges sense més indrets,
que el record i el demà més inmediat,
ara que em llegeixes no et caldrà anar
ni més aquí, tampoc més enllà, ara sí,
podré escoltar-te i animar-te, animar-me,
mimar cada detall, doncs sol aniré,
més enllà de tots els records,
volant lliure cap al sol, endins,
ara que el teu nom de pau
guia les meves passes, cec,
ara que el teu somriure pot més,
que qualsevol visió feta d'ahirs,
a l'atzar i el camí, tant a prop de mi.

(Una altre manera de donar-te les gràcies, t'estimo)

ets una canya!..trobes la lletra adequada

Monday, November 19th 2007, 6:56 AM

... CAMÍ CAP AL NOU CANT
Què diran els déus
si aturem el pas
o creiem que n’hi ha prou
amb el poc que hem avançat.

Ens diran: miserable d’aquell dissortat
que no té la humilitat del constant començar.
Ai d’aquell que no té més demà que l’avui,
que no pren nou alè per anar més enllà.

El vent porta acords,
cal aprendre’n el so;
cada nota fer-ne un pas
del camí cap al nou cant.


Salut i vida!

Molt bonic

Monday, November 19th 2007, 5:52 AM

Una cançó preciosa, la meva preferida d'en LLach.
Una manera molt maca de donar les gràcies.
Una abraçada.

Gener

Desembre