|
LA TRAMPA
dijous 25/setembre/2008 - 04:30 466 4
Quan entres en una casa al.liena fas un procés directe d'inmersió en la vida dels seus habitants, per aquella época duia un cartípas plé de catálegs, venia enciclopedies a domicili (sí clidice) hi ha una cosa pitjor que fer enquestes al carrer, vendre enciclopédies a porta freda, el cas es que quan entrava obserbava discretament cada un dels detalls, ja dins savia de que treballaven els seus habitants perque savía de la roba estesa, si tenien nens o no, i aprox. l'edat per la talla de la roba.
Vaig sortir de l'empresa de deixar els contractes, baixava pel carrer entença, quan em van alçar com un sac de patates!, jeje nomes vaig poder dir:-pero que coi es aixo?, això era un director de zona que anava sovint amb els meus, em va dir: va, vamos a tomar que te propongo algo, i vaig dir vale pero si me vuelves a coger asi te los rompo! jejeje, la super proposta era fer-me cap d'equip de comercials en la seva nova feina aquest cop era una empresa competència de la meva, tindria un equip de 6 comercials i unse supercomisions com sempre.
hi vaig pensar i vaig dir que si.
A mi no em va sobtar mai de la vida que al baixar de vendre d'un edifici, em regalés un os de pelutx, o una caixa de bombons, o unes flors,, i no em va sobtar perque tenia 20 anyets, ell 44, i jo venia d'una empresa o en cantava un himne, un himne que havia fet el de vermell de parxís, per tant ja res em semblava estrany.
Tampoc em va sobtar que em digues que estava a punt d'assepararse i que si l'acompanyaria a un hotel per establir-se i donar-li la meva opinió.
Al hall del hotel em va sobtar, i vaig dir poss si que es bonito si i parece higiénico eh!
ale vámonos. a la sortida tot el meu quip comercial era a la porta, en lluc i el xavi em miraven amb una profunda decepció, ho vaig explicar tornant a casa tots al cotxe, pero no em creien, perque ell havia confós tontament la palanca de canvis amb la meva cuixa, com si fos fineta! jejejeje. un noi del equip li va cridar l'atenció.
Després d'allò van passar uns mesos de mes regalets, de rialles i de bon rotllo,
pero al Nadal vaig rebre un magnific lot de Nadal i un collar de perles majoriques,
no hi havia ni una cap d'equip que tingues el collar! jejeje, vaig acostar-me amb una altra noia que tambe era cap com jo i li vaig dir :-eis! que guapu el
collar no?, i em va dir jo no en tinc, perque? vaig dir jo, perque no m'el guanyu com tu!, i just aqui vaig tancar-me al meu despatx, van venir els meus dos inseparables en xavi i en lluch i em van dir ha dicho a todo el mundo que te acuestas con el i que por eso eres jefa... arrivats aquest punt, vaig agafar el lot me'n vaig anar cap a casa a passar la pitjor nit de la meva vida, a la seva dona tambe li havia dit, (perque volia asseparar-se d'ella), i es clar si a tu el teu home gosa dir-te que t'ha enganyat el que no imagines es que sigui tan fill de p... i tan cruel com per dir-te una trola tan grossa,
A l'endemà vaig convocar una junta d'accionistes pel dia següent, quan vaig arrivar a l'empresa el dia de la junta, m'esperava a la porta la dona d'ell, estava feta una furia, perque a mès jo la coneixia haviem fet molts cafes juntes,
em van insultar a ple pulmó enmig del carrer.
Pero vaig pujar digna molt digna, quan vaig entrar a la sala de juntes, els accionistes em miraven divertits, a veure que vol la nena!, una nena de 20 anys que ha convocat una junta! jejejejeje, vaig entrar amb tot el meu equip i recordo el que vaig dir:
se comenta que tengo un affair con mi superior inmediato, i estoy aqui para decirles que es mentira, i que cuando una mentira circula i la gente la cree se pone en duda mi etica i mi profesionalidad, asi que me encantaria decir que ha sido un placer trabajar para ustedes pero lamento no poder hacerlo, aqui tienen su maletin de catálogos muchas gracias, dos d'ells van començar a aplaudir, un dels que mirava divertit estava alucinat i al darrere al meu tot el meu equip van deixar a sobre de la meva les seves carpetes, i ens en vam anar al bar a fer un tallat, sort que era una merda de feina sino no m'ho haguera perdonat mai,
i al bar la Dalia va dir i ara que fem?, tranquils ens buscarem feina, podriem posar un anunci, s'ofereix tot un equip comercial!!! jejejejejeje
vam dir que estariem junts per sempre, aix com us trobo a faltar!.
despres d'aixo el van fotre fora, i em van trucar pero els vaig dir que no pensava vendre mai mes... :)
|