| |
Aplec de Sant MagÃ-II
 dijous 25/setembre/2008 - 04:36  391  5
2 Trobada a la Plaça Major de Santa Coloma de Queralt a dos quarts de nou del mati:
Una de les coses que fa diferents les persones de ciutat i les dels pobles és l’horari de dormir els dies laborables i els dies de festa. Dono per suposat que tant els uns com els altres anem a dormir tard. Les ximpleries que fan a la tele han modificat d’una manera total els nostres hà bits. No parlem a taula, llegim menys, copulem menys i l’endemà anem mal dormits i, per tant, el nostre rendiment al treball és millorable
Els de Barcelona, però, tenim el costum de matinar els dies laborables i de vagarejar als llits els dies de festa (cosa que ens permet recuperar son, lectures i còpules perdudes per culpa de la tele). La gent de poble, en canvi, els diumenges matina. Es un dia d’oci que cal aprofitar al mà xim. Hi ha moltÃsimes coses per fer. I quedar-se al llit clapant senzillament és innaceptable. Els barcelonins, per molt que estimem el nostre poble d’adopció, aquest costum ens sembla bà rbar i si no fos perquè sovint és possible fer la migdiada i perquè no tots els diumenges tenim compromisos socials, mai no sortiriem de Barcelona on, al cab i a la fi, sempre s’hi està més que bé.
El despertador sona a les 7 i la mestressa es posa a tots en marxa. Després que la resta de la famÃlia fem més més que menys els ronso, tots sortim del llit menys la gata que a aquestes alçades ja té molt clar que les bogeries dels humans no van amb ella. Badalla aristocrà ticament, ens fa una mirada de menyspreu i torna a tancar els seus preciosos ulls policromats que a aquesta hora són groguencs (després esdevindran blaus, verds, marrons, taronges....).
Jo soc partidari de dutxar-me a l’arribar a casa de la feina. Aixà te’n vas a dormir net i no cal que el primer contacte amb el nou dia, que ja és dur, ho sigui una miqueta més grà cies a l’aigua. Però com que ahir và rem arribar tard i avui segur que suarem, la mestressa mana que tots passem per la dutxa ( per cert, una altra cosa que la gata mai no ha de fer i mai no fa pudor la punyetera!).
Després de dutxar-nos toca vestir-nos. Recuperem el uniforme de caminar del Camà de Sant Jaume: una samarreta fresca, uns pantalons curts, uns mitjons de tennis blancs i unes immenses botes de caminar. Desodorant i colònia ben escampats pels quatre punts cardinals. I la boca ben netejada i un alè a menta (anava a posar a carn a la brasa, però una amiga meva s’hagués molestat ).
M’explica la meva dona que dinarem de catering –oh yeah- però que els entrepans ens els hem de fer nosaltres. Per acompanyar l’entrepà hi ha xistorra navarresa d’un vermell un punt rosat que promet. En canvi, l’operació de rascar el tomà quet amb el pa cada vegada esdevé més feixuga. Els tomà quets que ens venen no valen res. Per poder-los aprofitar els has de ratllar, si no, no hi ha manera.
Omplim les nostres respectives motxilles d’aigua. Jo suggereixo que la meva sigui omplerta amb aigua amb gas però les dones de casa diuen que l’aigua amb gas no va bé per caminar. Pregunto el motiu i no me’n saben donar cap. Però si no ho fa ningú per alguna cosa deu ser, no? A mi aquesta lògica no em convenç però tampoc no tinc ganes de discutir per una miqueta de gas a l’hac dos O i ho deixo córrer. Total, beure aigua de tant en tant tampoc no deu ser tan dolent.
Encara tenim temps d’esmorzar una mica a casa. Uns croissants amb xocolata blanca que la meva dona va comprar ahir, cafès amb llet de vaca normal, cafè descafeïnat amb llet de soja i sacarina, llet descremada i llet normal. I xocolata amb llet amb ametlles que buscant, buscant ha trobat la meva filla petita. BonÃssima!
Jo no entenc perquè anant només a dues passes de Santa Coloma hem de carregar una motxilla que pesa com un ase mort, però es veu que es indispensable. No hi fa res que no necessitem res i que, si ho necessitessim, hi hagi molta gent que va al santuari de tota manera disposats a deixar-nos-ho. El fet és anar carregat, com si anèssis a fer penitència pels teus pecats. Jerseis, abrics, cangurs , gorres, grema pel sol, botiquins, mà quines de fotografiar, mà quines de vÃdeo, ipots, mp3 i fins i tot una de les meves filles volia agafar la play, però jo li he dit que caminar i estar per la play era perillós. O es que la volia fer servir quan el mossèn cantés missa?
Al sortir al carrer veiem que hi ha boira. Jo no dic res però penso que a aquesta hora estaria bé que plogués. Aixà podrÃem anar al santuara en cotxe en comptes d’anar-hi en ruc i, un cop allà , si parava de ploure, donar grà cies a Sant Magà i continuar amb la festa i si no parava de ploure fer el dinar a la capella de la font i al santuari (si algú tenia ganes de jalar a les coves també ho podria fer, es clar..., sempre que hi arribés viu...). Però no plou. Només fa boira. I jo que penso que bé, al menys més val que faci boira que no pas que faci sol, no? Per cert que no sé perquè a la motxilla no hi han encaqbit paraigües. Què passarà si cau un xà fec a mig camÃ?
No m’estranya gens que la Plaça Major sigui plena de gent. Ja he dit que la gent de comarques són estranys: els hi agrada moltÃssim llevar-se d’hora els dies de festa. No n’hi ha cap que faci cara de son. Tots estan contents i contentes com alls i cebes. Només els barcelonins fem cara de mala llet. Com és possible que ens llevem a aquestes hores un dia de festa per anar a caminar? Què no anem prou cansats? Que ens hem begut l’enteniment? Els savis dels nostres besavis amb això del caminar per plaer i viatjar per fer turisme es farien un panxó de riure. No van ser ells els que van dir que casa seva era el cel d’aquest món?
|
| |
Vegana |
em recordes la meva à via...
Thursday, September 25th 2008, 6:10 AM
jajaja... carregada amb una bossa immensa d'on treia tot de coses estrambòtiques que hi ficava "per si de cas..."
D'allà havia vist sortir una llimona (?), un flascó amb oli d'oliva, draps per si ens obriem el cap fer-nos un torniquet (?), sucre i aigua del carme per si em baixava la pressió, una rà dio atrotinada coberta d'un estoig de pell marró i foradets...
El meu avi només duia el seu esmorzar, una bota de vi i una escopeta de balins per fer punteria en unes dianes de cartró que arrepenjavem en una roca enorme... i, com és evident, amb dos bojos com aquells, ens ho vam passar la mar de bé, i malgrat que a la nostra à via no li acabava d'agradar... vam aprendre a fer punteria!!!
I quan els calien migdiades no tenien problemes... nosaltres estavem sempre amb els conills, els porcs, els gossos, els gats, els capgrossos, els dracs, les papallones, les gallines... o ajudant a la Sra. Carme a treure els pèssols d'aquell lloc increïble on s'amagaven...
jijiji... ser de la city ens feia veure aquell món com el millor dels móns possibles... el nostre cel del món!!!
Uhmmm, preneu llet de soja (amb descafeïnat i sacarina)... per "règim"?
i el més important: Què és una vaca "normal"?
;)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
