| |
Aplec de Sant Magà de la Brufaganya-I
 dimecres 24/setembre/2008 - 04:07  678  5
1. Sopar dels grallers al colomÃ.
Als pobles els qui mouen les entitats cÃvico-culturals són quatre gats. A les ciutats passa el mateix, probablement en proporció encara és menys gent, però com que a les ciutats hi ha més gent i tot queda més despersonalitzat, es nota menys. Si més no a la meva ciutat, que és Barcelona.
Al meu poble, Santa Coloma de Queralt, deia, els que estem apuntants a les entitats civico-culturals i els que procurem que les coses més o menys vagin sortin sempre ssom els mateixos. Ens trobem entre els associats de Sant Antoni, escrivim a La Segarra, les senyores de casa militen a l’Associació de dones colomines, les nenes toquen el timbal amb ells grallers etc...I estic segur que si en comptes de viure a Barcino visquèssim aquà encara estariem apuntats a més llocs.
Això, que des d’un punt de vista social es penòs perquè reflexa en menfotisme general per paet de la major part de la població, que prefereix veure la tele que no pas conprometres en millorar el seu poble o el seu paÃs, en la vessant humana és agraït perquè com que sempre et trobes la mateixa gent, que, a més, te una sensibilitat semblant a la teva, te n’acabes fent amic. I els teus fills s’acaben fent amics dels fills de gent que tenen uns valors semblants als teus i t’obligues a creure que ja pots estar tranquil, si més no de moment....
Ahir varem celebrar el sopar dels grallers de Santa Coloma, colla a la que ja he dit que pertanyen les meves dues filles que hi toquen el timbal. La celebració es va esdevenir a l’hostal Colomà –un dels millors restaurants de Catalunya malgrat que – o per que – s’ha mantingut fidel a la cuina tradicional catalana en comptes d’aventurar-se pel surrealisme i minimalisme gastronòmic que tant de moda està avui entre els nous rics esnobs de casa nostra-.
Ja em perdonaran però si en alguna cosa jo soc reaccionari i nacionalista és en el menjar, que a aquest paÃs s’hi ha menjat molt bé, coi. I és cert que algunes incorporacions de fora – relativament de fora, perquè no deixen de ser euro-mediterrà nies- com el gazpacho o la pasta italiana, sobre tot els canalons, poden ser ben rebudes, però la major part de les coses que ens han vingut de fora són d’una qualitat i d’un nivell Ãnfim. Només cal pensar en les infernals hamburgueses, els extravagants francfurts o el quetxup que ve a enmerdar-ho tot....I això per no parlar de brevatges tant escagarrinants com la coca-cola. A mi doneu-me un parell de llesques de pa amb tomà quet amanit amb oli de les Garrigues i rascades amb una miqueta d’all amb unes quantes llenques de pernil o carn a la brasa i mitja ampolla de vi del paÃs i tota la resta ja us ho rgalo.
Només cal anar a la Boqueria o veure els nostres camps per adonar-se’n que en aquest paÃs no sé si hi va passar Déu en primavera però, en tot cas, Bacus també hi va passar. I certament que podem incorporar coses de fora, però, en general, es difÃcil que trobem cuines millors que la nostra. I als que em parlen de la cuina xina, amb aquests plats on l’un es calcat de l’altre i tot està esmicolat, els engego directament a fer punyetes. I els que parlen de cuina francesa, deixant de banda els formatges i alguns vins, tampoc no saben el que es diuen. Ja em perdonaran però si aquest paÃs té algun talent és el culinari.
I com que els de l’Hostal Colomà de Santa Coloma això ho saben, exploten al mà xim la gastronomia del paÃs amb uns resultats extraordinaris i el reconeixement del públic des de fa molts anys. Com que no foten coses estranyes no estan de moda entre els que es creuen que l’estomac es un bon lloc per a fer-hi experiments, però les germanes Camps somriuen i deuen pensar que quan algú prengui mal amb aquests experiments – com ja va apuntar Santi Santamaria per altra banda- ja en sentirem a parlar de servir porqueries a taula.
L’ambient del sopar és molt agradable. Com que es pagarà la minuta amb els calés que els grallers han recaptat anant a tocar pels pobles de la comarca, tothom està especialment content, perquè als catalans, a diferència de la resta dels humans pel que es veu, les coses de franc ens entussiasmen.
Els caps de colla proposen noves sortides i noves peces i els més joves arroncen el nas. Trobar l’equilibri entre l’exigència i que la gent que no cobra ni cinc vulgui continuar sacrificant-se i anar a tocar és difÃcil. Es clar que els agrada, però hi ha d’altres coses que els agraden. Aixà que els caps de colla, a banda de ser uns patriotes impresionants, han de ser uns psicòlegs amb una paciència de primera qualitat, senzillament enlluernant..
Com que la gran majoria dels que som aquà – ja he dit abans que les cares es van repetint sempre en les trobadels cÃvico-culturals- demà assistirem a l’Aplec de Sant Magà i com que la canalla cada vegada fa cara d’estar més cansada, ens hem de retirar d’hora. Demà ens haurem de tornar a posar les botes, si més no per a caminar.
Per cert, si mai aneu a l’Hostal Colomà demaneu l’à nec amb peres i de postres el colomÃ, que consisteix amb un suc de taronja al que li afegeixen un gelat de vainilla i un rajolà de cointreau. Abracadabrant!
|
| |
Vegana |
buf!!!
Wednesday, September 24th 2008, 6:19 AM
he quedat francament empatxada només de llegir tantes coses menjÃvoles... em sap greu però avui no tinc opinió... ahir parlava amb una col·lega de com podriem fer-ho per estalviar-nos tot el merder de pensar què cal menjar, anar a comprar, cuinar, embrutar i netejar, mastegar, etc. I no en vam treure l’entrellat... Si alguna té un concentrat vitamÃnic que ho substitueixi tot, s'agrairà la informació...
Persi, pq menjar per dues (o sigui per mi) no deu servir, no?
;D
|
 |
|
Contactes
Registra´t
