|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de cetic
|
|
|
CCC - de bicis (capitulo 1ero)
dimarts 23/setembre/2008 - 12:06 636 4
Aaaaaaah la bicicleta gran invent. Es va inventar abans que la roda pero com llavors les rodes eran quadrades la van tirar al raco de més endins de la cova i es van dedicar a empastifar la paret amb garabatus que ara ens fan perdre el seny.
La bicicleta va començar amb mal peu i jo amb ella tambe.
Tot va començar un bonic dissabte assoleiat. Ens vam despertar a hora, que ja es digne de menció, i el dopo, a canvi de un ja conegut favor del qual qui mes qui menys ha vist la foto, em va portar uns croassants per esmorçar. Nova tradició que espero que perduri en el temps,la dels croassants no la de la foto. Aixi que després de embutir dos bicis dins un mini i fer el cafeto i tota la pesca ens em vam anar cap a Roses on haviem quedat amb el jefe per fer la seva passejadeta (rollo Xiru amb lo de passejada per nens i avis). Aixi que vam treure les bicis dels respectius cotxes i vam anar muntant-les. Alla va ser on em vaig donar compte que aquell dia no era el meu. I que ara puc dir que algunes forçes del costat fosc em volien mal (lease msanc). Aixi que un cop la bici que em van deixar estava llesta me la vaig mirar i dic ostia!! si aquet neumatic no es que sigui llis com els de un formula 1, es que no es. Esta desintegrat qual meteorito creuant la atmosfera!!!!! Per sort vaig trobar dos cobertes tirades per alla on vam aparcar el cotxe i les vam aprofitar. Mal presagi, moooolt mal pressagi si ja començo amb un bici que te unes cobertes pitjors que les que puguis trobar tirades a un apracament on els yonkis deu celebrar els seus aniversaris mes sonats, malament. Aixi que jo i bici atrotinadeta anem tirant entre grinyols sorollets varis i el que semblava musica electronica experimental, quan quina es la meva sorpresa que al frenar casi em fot de cap perque portava els frens canviats, com si fos una moto.
Recapitulem, cobertes de merda, frens canviats i grinyols a mansalva, ja eren , masses casualitats per un sol dia fins i tot per a mi, sabotatge!!!!!!
Be disposat a afrontar el repte i que cap terrorista ciclista pertorbes les meves intencion vam marxar cap a la cala nosequeperoqueestamoltlluny.
Només començar el nostre inestimable jefe, del qual us convido a no confiar gaire, em va fer pujar una pujadeta de uns quants km amb una pendent del 90 %, ni els ascensors pujen tant drets. Quan vaig arribar a dalt em pensava que de amunt que havia pujat estava a les portes del cel amb san pere davant meu amb una manxa dient t'inflo la roda? El morros t'inflare jo vaig pensar. Pero no no era san Pere era jo que tenia la presio mes baixa que una borrasca.
Insert coin to continue.........
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
beatrice |
Oiiiiiiiiii que mal que sha fet en cetic!!!!!
Tuesday, September 23rd 2008, 10:13 PM
A veure Cetic al final vas pujar a peu la pujada de a on no se a on pero molt lluny???? i de 90% de pendent??? que vas fer??? ah i que son els Yonkis??? pero mira tu que lo maco que es anar amb bici i en Dopoulus que tha portat els croissants,amb el jefe i la Msnac,i qui mes a la caminada amb bici,noi Cetic una mica mes de aventura tu,a la Indiana Jones,que fa be al cos,pero espero que al final thagis divertit per la bona companyia i ademes amb el Xiruquet que mes vols,aixo estaba be serè la bici que no anaba bè eh Cetic,bueno espero que la presiò al final a tu thagi pujat amb un suc de fruita lhas begut??,ai un muakisss ben fort,ciaooo,reposat ara eh Cetic de la bici
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|