| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Sidonie
|
|
| |
Món Laboral ( construcció).
 dilluns 22/setembre/2008 - 08:30  489  7
Bé, vaig muntant en mica en mica les peces, fins a tal punt que m'he tornat una mica freda amb les coses i a la vegada un pél revolucionaria amb tot. Últimament estic massa impulsiva en tot, potser és la emoció o bé que estic cansada de tot, de l'arrastre acumulat en sentit global. Un suggeriment, no em feu cas de tot quan estic tan impulsiva.
Avui, un dia més del mon laboral, m'han encarregat de fer unes coses a l'empresa que treballo jo del cine de Barcelona. Aprofitant que estava a l'empresa, de la qual m'havien fet la entrevista, una dona, que no la trago i no la suportu, perquè és molt borde, doncs m'ha fet signar el contracte, perquè ja acabo aquesta setmana.
Jo, que estic muntant les meves peces, abans de signar i un cop havent llegit el contracte, he esmentat que he treballat els dos diumenges que queden com a extras i que s'enrecordessin de que m'ho paguessin, perquè jo no estic per osties en aquest assumpte laboral.
La dona s'ha quedat parada i m'ha dit que val, però ja la dona m'esmentava que un diumenge va ser de confusió, i es cert, però no es culpa meva, sino de l'empresa i jo em vai quedar a treballar igualment, o sigui que per collons me'l paguen i aixi els hi vaig deixar caure.
Que putas i putos son les persones d'empresa ( amb tots els respectes per si hi ha algú que sigui empresari ) pero tela, es pensen que una noia jove com jo em podran pendre el pél , i ho tenen clar, perque jo m'apunto totes les hores que treballo extras i els dies també, i jo ara tal i com estic, que estic muntant les peces de la meva vida, no em callo ni un pél i tampoc tinc por de res, perquè jo sé ben bé el que faig o no malament i el que faig o no bé., per tant tinc la consciencia tranquilissima.
Aquest bloc, és una petita moralitat que en el mon laboral si ells son fills de puta, tu ho has de ser mes encara, perquè et facin cas i et donin el que et deuen o et pertoca. Aixo forma part d'un esglaó més de la meva sucursada construcció de la meva casa, de la meva vida.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Ningú té el Monopòli de la maldat
Tuesday, September 23rd 2008, 10:20 PM
el principi budista dels dos costats de la moneda,
sempre em fa veure l'altre costat del que em diuen.
No és que no cregui el que em diuen, no. Sí que ho crec.
El que vull dir és que NO SEMPRE ÉS AIXÍ.
Fas bén fet de reclamar el que et pertoca, Sidoni.
Ara deixem explicar-te el que em va passar an a mí,
fa molts anys, quan jo era "l'encarregat" (President, gerent,
per molts "l'amo" dígali com vulguis)d'una empresa a
El Salvador. Allí les "classes socials" i els diferents "nivells"
del sector laboral son molt marcades.
O sigui, que dins d'una mateixa empresa, malauradament,
es creen diversos nivells de "categoría". El de dalt de tot,
és el que mana (els llepaculs l'hi diuen el "jefe", "el hombre",
"el de arriba" "el mandamás"....els que tant s'els hi en fot,
o que més aviat el voldríen que no hi fos l'hi diuen....
"el viejo ese ijoeputa" encara que el viejo tingui 25 anys).
Després, però ja molt per sota del "jefe" van els contadors,
els "jefes de.... pot ser ventas, compras, personal, relacions...
Un esglaó cap baix van els venedors o empleats en general;
i al baix de tot hi han els "moços" els que comencen i que,
generalment, s'encarregan de la neteja, de carregar o
descarregar caixes, farcells i tot el que convingui.
Aquests últims reben tots els cops i la mala llet dels
que s'emprenyan. Son els que cobren menys i a sobre,
TOTS els altres els hi foten crits i els manen!
Això passava fa 50 anys i segueix passan ARA!
DESPRÉS de la "guerra reinvicadora" on els guerrilleros
que van "sobreviure" ara son diputats!
Doncs bé, un día l'hi dic a un dels jefes que demanés als
moços que es quedessin una estona més perque teniem
que rebre certa mercadería i ens faríen falta gent.
Poc després em torna i em diu que els moços no es volíen
quedar. Com dius? l'hi vaig preguntar, estranyadíssim.
Sí, sí, diuen que no es volen quedar.
Vaig a on estavan els moços i els hi dic: "Em diuen que no
es voleu quedar? és cert? molt serenament em van dir sí,
no volem quedarnos. Per que? els hi vaig preguntar jo.
Perque no ens paguen les hores extra que traballem.
COM? vaig saltar jo. ¿Com que no us paguen les hores
extra?. No, no ens les paguen. NO POT SRER! vaig dir.
Immediatament vaig pujar les grades de tres en tres
cap a la oficina i li pregunto a la encarregada de fer
els pagos. Em diuen els xicots (moços) que no els
hi pagen les hores extra; com és aixó?
Em diu, es que els hi descontem els minuts que arriban
tard!
No m'en recordo qué l'hi vaig dir exactament an ella;
però si l'hi vaig fer entendre que aixó no estava bé.
De cap manera! "¿Que no veus que el que pugui
"estalviar" o" guannyar" l'empresa no pagant les hores extra
és molt; però molt menys que el MAL que l'hi fas, no
només als traballadors sino a la mateixa empresa?
Tant, o més important és tindre a tot el personal,
que nosaltres en aquesta empresa considerem
"una familia" satisfet i entusiasmat, com ho és
tindre els clients, els proveedors i els "amos" contents.
Semble estrany, però sovint he trobart que hi han
empleats que, creient que fan un "favor" al amo
maltracten o no paguen a altres traballadors el
que els hi correspon.
Hi han mals empresaris i n'hi han de bons. Com
també hi han bons traballadors com n'hi han de dolents.
El mal o el bé no son MONOPOLIS de ningú.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
