|
distància
diumenge 21/setembre/2008 - 12:50 1484 1
Què difícil que és compartir camí amb tu, no et vull, voldria que desapareguessis per poder estar amb la persona que més estimo en aquest món, km km i més km…
Diuen que fas l’oblit, però no!... , a mi em dones tristesa, melancolia…i quan et fas petita il•lusió, alegria… ets una causa de trencament de parelles, però et guanyarem! Junts serem més forts .. i ens tornarem invencibles davant teu!
Em treus temps, però quan arribo a destí em sembla una bona inversió, l’estimo i a tu t’odio, el trobo a faltar i tu em sobres en excés, m’agradaria tan destruir-te quan jo vulgués… i quan vulgués ell…
Penso en tu malauradament… però algun dia, d’aquí anys, ja no caldrà pensar-hi, fins llavors, et tinc present perquè em dificultes aquella utopia que li diuen felicitat..
Però com en tot ha d’haver uns guanyadors, ara m’apallises .. però quà saps de les revanxes? Jo hi crec en elles! I sino .. temps al temps! Salut!
|