|
Capitol 2: mètode dopoulus.
dijous 15/novembre/2007 - 11:41 602 1
El telèfon va sonar dos cops, ja feia molts dies que em trucava el numero privat, sabia que en despenjar l'escoltaria la veu i penjaria com sempre, el numero privat trucava amb una freqüència descendent, sigui com sigui no m'empaitava tan sols volia sentir la meva veu en tot moment.
Les cames em duen a caminar sense rumb, avui la platja sembla retallada per un mar infantil, i les ones les urpes ferotges d'un lleò, que es mengen la terra endins a glopades.
Al passeig, els arbres en renglera, calvs per la tardor semblen un exèrcit festejant-me, tan sols sento que en miren ells, la gent no ha notat com de bruta porti aquesta roba de sang.
L'entrenadora de dofins, havia trobar per fi l'oportunitat de treballar d'allò per el qual s'havia preparat acadèmicament, quan va sortir de la UAB, tan sols va aconseguir feines i feinetes per sobreviure però que no l'omplien, aquell dia l'escullera estava preciosa eren les cinc i el cel rogenc de vent s'obria per deixar pas a un sol ample i gran, els rajos lil.losos semblaven el dibuix que sempre havia intentat copsar de petita amb Dacs.
Li agradava gaudir del bàlsam de les ones i deixar que el mar s' endugués els nervis que havia patit a l'entrevista de treball.
En principi només hi havia una plaça, i de substitució d'un embaràs però al cap i a
la fi, rebria la il·lusió durant 16 setmanes del Trópic i la Tundra, acavaben d'arribar del golf de Mèxic al centre, seria un periode dficil d'adaptació però esperava que l' embarassada probés la mel de la maternitat i s'oblidés de la feina.
va sonar el telefon, va despenjar trémula com sempre i va sentir:
Srta. Magda vilaplana?,-
-si?.-
-ja saps qui sóc.-
-busca'l i guia'l, comença la teva feina-.
Sabia que tard o d'hora arribaria aquest moment però havia de pensar com gestionar-se el temps ara que havia trobat la feina perfecta.
Lluny va veure un home jove, que duia la roba bruta assegut al banc mirant un cel obert rogent, arraulit pel fred, i amb les bosses d'insomni groguenques.
un nen amb el seu pare feia volar una estel...
|