| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de horus
|
|
| |
El tren de la meva vida.
 diumenge 21/setembre/2008 - 03:04  1413  12
No puc dir que hagi,o sigui molt afortunat en aquesta vida.......
Com tothom ting els meus mas i menos,peró cadascú es sap el seu.
Tothom te un tren en la seva vida,alguns nomes fan que transbords,i així els i va,peró jo quant em pujo a un tren es per no vaixar-me,a no ser que el tren canvi la direcció del seu camí o i puji algú altre,llavors em vaixo per passar-ho....com diria.....moolt malament.
En la meva viva han passat 3 trens,i tots tres en un punt del recorregut i ha pujat un altre.....
Que li passa al meu tren?
Jo no ho sé,per més que vusqui explicacions no les trobo,i per mes que les demani no saben donar-me-les.
Ara soc a la andana de la estació esperant,peró per molts trens que passin no soc capaç de pujar en un,no se si es per por,o per desconfiança...
Qui em diu que no cambiarà de destí,o tornarà a pujar algú altre. . . .
No ho se,tampoc puc pensar que tots els trens son iguals. . . peró. . .
Donç res,aqui sentat a l'estació veien passar els trens.....
El problema es que hi ha una via secundaria,on regularment i passa el ultim tren del que vaig vaixar,i del que realment vaig patir molt i no se si ho segueixo fent,peró cada cop que es para darrera meu,i no perque puji,fa tot el posible per a que mi fixi en ell,i jo sempre li pregunto....
¿no vas voler que vaixessi?? donç que vols ara?? que torni a pujar???
I llavors arrenca i marxa fins la propera vegada que torna a parar darrera meu fent tot el posible per a que el vegi,i fent que el meu suplici i por a tornar a pujar a un altre tren sigui mes gran.
I jo segueixo sentat a la andana de l'estació esperant el tren de la meva vida intentant no tenir por a tornar-hi a pujar.
Se que arrivarà,peró de moment . . . . . . .
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
mrcs72 |
Mmmmmm
Sunday, September 21st 2008, 12:14 PM
Arrivarà horus, segur. L´unic que has de fer és seguir el teu camí mirant endavant i mica en mica agafar confiança. Quansevol dia, pararà un tren nou i hi pujaràs sense adonarte´n i a mes a mes en primera classe, xato.
I repecte al altre tren, al que ja vas pujar fa temps i en el qual ja vas pagar el preu del seu bitllet, deixa´l que segueixi en aquesta via secundaria que forma part del teu passat. Si actua així és perque en ell hi circulen passatgers que si volen estar per sempre, per això et ronda un altre i un altre cop, com una papallona que et ronda amb el seu vol i t´enlluerna amb la seva bellesa, però que mai ets capaç de tocar.
Ei, Torna a llegir el teu bloc sobre la bellesa i busca en el teu interior el teu camí. Ben segur que veuràs que no és cap via secundaria ni cap papallona juganera. El teu camí és una via principal, amb molta llum i aire fresc i noves experiències. Passa de la foscor de la via secundaria, això forma part del teu passat i per l´unic que t´ha de servir, es per recordar que no hi pots tornar a pujar...
No perdis mai la fe en tu mateix...
...Una gata un dia va dir a un mico que ets un gran paio... i aquest mico sab que es veritat...
Au deu xato.
|
|
Lauren |
Entrenar...
Sunday, September 21st 2008, 5:05 AM
Mira, Horus:
jo, que sóc la més poruga del món, et dic que un dia passarà un tern que hi saltaràs a sobre en marxa, perquè si ho he fet jo... I entretant, et pots entrenar mentalment, imaginar que puges en aquest que passa ara, a veure com seria, que te n'agrada, on pot ser que et pogués dur... Per entrenar-te a esperar coses bones i a saber acallar les pors.
I ja saps el que diuen, que aigua passada no mou el molí. En això sempre he estat molt radical: he donat oportunitats fins al darrer moment, però quan m'he decidit a passar pàgina, ha estat per sempre.
I de vegades també és bo, saber gaudir de l'espera. t'ho diu la més desesperadeta del món.
Un petó, guapo!
|
|
Clidice |
es una bona imatge
Sunday, September 21st 2008, 3:15 AM
la d'algú, a l'estació, esperant el tren. Les estacions són una mica terra de ningú, pots sentir-t'hi abandonat però també t'hi pots sentir salvat, com en una zona morta, abans de retornar a la vida real, allà a fora, amb tot el seu brogit. Tots estem, una hora o altra, a l'estació, asseguts, esperant el tren. És clar que en aquest país això pot ser un drama perquè tal i com va el servei ... Saps? l'estació de tren de Lima es diu de "los Desesperados", em sembla terriblement poètic...
Potser esperes un tren específic? potser el millor és agafar-ne un i investigar si allà on va és un bon lloc ...
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
