|
La Vida entre Nosaltres
dissabte 20/setembre/2008 - 06:28 403 0
Tanco el llibre i desapareix la historia.
Deixo d'escriure i desapareixes.
Deixo de parlar i el teu nom no existeix.
Deixo de recordar-te i no existeixes.
Les flors, els seus colors, les seves olors, els seus tactes.
Les estrelles, buides, insensibles, solitàries, llunyanes.
Ets per a mi una flor, no una estrella.
Ets plena, il·luminada per el sol, sense vida en el teu interior, bella i inaccessible.
Ets la lluna, satèl·lit dels meus desitjos, llum de la foscor.
Ets per a mi la claror que il·lumina el dolor.
Lliure, tranquil a vegades, neguitós a estones, violent i blau.
Portes vida en el teu interior, dones vida a l'exterior.
Ets amable i traidor, ets divertit i antipàtic, se t'ha de conèixer,
ets el mar que enriqueix la meva vista,
ets el mar que mulla la meva pell,
ets la sal que cura les ferides,
ets la raó, blava, verda i transparent que calma el pensament,
ets la mirada perduda dels meus ulls.
|