|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de mrcs72
|
|
|
Quan era petit.4. Vaig neixer al costat del mar.
dissabte 20/setembre/2008 - 04:30 1292 6
Encara recordo el primer cop que vaig veure el mar.
Aquell dia m’hi vaig llençar al seu interior sense cap por i sense saber nadar. Simplement vaig pensar que aquell esser tant magnific que tenia al davant formava part de mi i el vaig voler coneixer. - ¡¡No!! va cridar el meu pare mentre ma mare plorava. - El mar és molt perillos. Em va dir. Però no me’l vaig creure, ja que vaig sentir que les seves ones m’estimaven.
Despres d’aquell dia el meu gran objectiu va ser aprendre a nadar, i així ho vaig fer. Aquella sensació de poder moure’m per l’aigua amb llibertat i sentir només els meus pensaments, em va fer veure que aquell era el meu lloc. l’aigua. I si era salada molt millor.
El mar representa per mi magnitut, força, sentiment, llar, pau, calma, furia, bellesa, tendresa, refugi... Refugi d’una personeta que vaig perdre fa molts anys i que m’agrada pensar que encara i neda esperant que jo el visiti. Cosa que vaig fer ara fa ja uns quan dies. Estava ben aprop d’on va quedar, i el vaig sentir tant a la vora que per uns moments vaig tornar a veure els seus ulls en l’horitzó, fet que em va fer molt feliç i amb ganes de tornar a sentir les ones.
Per això avui encara entro dins del mar i em sumergeixo ben endins per envoltar-me del seu silenci espés i ple de murmulls que em diuen tantes coses com sentiments tinc al sentir l’aigua que m’envolta.
Per això avui encara entro dins del mar i em sumergeixo ben endins per sentir la seva llibertat i el seu caliu, per molt freda que sigui l’aigua...
...Hi ha cops que només camino per la sorra, però de fet ja en tinc prou escoltant el que em diu l’escuma de les ones mentres m’acaricia els peus...
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|