| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
Santes Creus V
 dissabte 20/setembre/2008 - 08:11  434  4
9. Santescreus i la desamortització de Mendizabal, els saquejos i les barrabasades..
Qui escriu això és un partidari convençudÃssim de la propietat privada i a l’hora una persona que pensa que la moderació ha de guiar la vida de les persones i les institucions per evitar disgustos personals i socials.
Per a mi la propietat privada equival a llibertat. Si les coses són de l’estat, finalment jo també sóc de l’estat. Si jo tinc coses meves hi ha un à mbit en que ni l’estat ni els altres ciutadans podran decidir sobre mi. Es evident que com més diners o propietats tingui més lliure sóc i com menys en tingui menys en sóc.
El problema que planteja aquesta concepció de la societat és el repartiment de la propietat i la manera d’aconseguir-la. La propietat i els diners haurien de ser un premi a l’esforç i capacitat de sacrifici personal i familiar. I les institucions polÃtiques haurien de vetllar per a que cap ciutadà fos excesivament pobre o excesivament ric.
És una obvietat que els béns de l’església li pertanyen. Però també és evident que és tracta de la primera multinacional de la història i que si el paper de la propietat sempre ha de ser social en el cas d’aquells que en tenen més ho ha de ser més perquè una utilització antisocial d’aquests béns perjudicaria molt els homes i les dones que composen la socrietat.
Amb totes aquestes premises vull dir que crec que la desamortització de Mendizabal va estar plenament justtificada. L’església havia arribat a tenir – i de fet continua tenint- una qüantitat de béns absolutament desproporcionada i els utilitzava d’una manera antisocial perquè els ciutadans no els tenien a l’abast. Els béns no rendien i no hi havia terres per conrear, dit en dues paraules.
Ara bé, justificada l’idea de la desamortització, el que també és evident és que és va a dur a terme fatal. No es van repartir les propietats eclesià stiques –sobre tot terres, insisteixo- entre aquells ciutadans que no en tenien o que en tenien poques, sino que van servir per engruixir la bossa dels terratinents. I com que fou una operació econòmica que costà diners a l’estat, gairebé podem dir que els que la van dur a terme o eren uns penques o eren uns negats, sense descartar, es clar, que poguèssin ser les dues coses.
Això és el que va passar a Santes Creus. Els terratinents del paÃs es van quedar les terres del monestir i les classes mitjanes i baixes van veure que el canvi de propietat es feia davant dels seus nassos sense poder fer res per impedir-ho. De fet, l’únic bé que no volgueren de cap manera els terratinents –molts dels quals devien ser catòlics, apostòlics i f romans- fou el monestir en sÃ. Mantenir-lo no pagava la pena. Per guardar els estris del camp, els animals, els fruits es podien fer construccions que costèssin menys de mantenir. O potser fins i tot van pensar que utilitzar-les aixà era un sacrilegi mentre que deixar que la pluja, i el vent les anessin desfent de mica en mica era una decisió de Déu ( que bé va aquest Déu que neteja tantes consciències quan cal!).
Després van venir els saquejos. Des d’un punt de vista legal és evident que un saqueig és un robatori penat al Codi Penal. Ja està .
Ara bé, des del punt de vista ètic crec que la qüestió es més complexa. Era acceptable que els terratinens es quedessin prà cticament regalades les terres i la gent del poble es quedes amb un pam de nas? O sigui, era acceptable que la gent rica esdevinguès més rica i la gent pobre no poguès enriquir-se grà cies a la desamortització? I, més enllà d’això, quin sentit tenia –i té- que hi hagi tombes plenes de tresors mentre els vius passen gana? No era lògic buscar dins dels fabulosos tauts del rei Pere o del rei Jaume tresors per intentar que la vida fos més fà cil? I, encara una miqueta més enllà , com poder justificar –des de la perspectiva de la dignitat del mort – que els arqueolegs furguin a les tombes Ãberes, mesopotà miques, egipcies, gregues o romanes i, en canvi, posar el crit al cel quan els morts són cristians?
Francament, jo crec que és inmoral des de tots els punts de vista que hi hagi sepulcres riquÃssims mentre hi hagi gent que es mor de fam i a la qual s’ha tallat les ales per arrivar a guanyar-se dignament la vida. No dic que sigui inmoral des d’un punt de vista religiòs, sinó que és inmoral des d’un punt de vista ciutadà . Quan parlem de l’ús social de la propietat – concepció que és contemporà nia i, per tant, molt posterior a Mendizabal i als saquejos – parlem d’això. Vaja, crec jo.
Una altra cosa són les barrabasades dutes a terme per aquells que es pensen que anar a una església i cremar l’està tua d’una Mare de Déu, un quadre de Sant Jordi o un crucifix és una gran heroïcitat. Aquests ximples són com els que ara es pensen que cremant papereres, containers i resta de mobiliari públic aconseguiran l’independència de Catalunya, una societat més justa, un millor accès a l’habinatge o anar-se’n al llit amb la Sharon Stone.
Les barrabassades són inadmisibles perquè són producte de la barreja entre l’imbecilitat i la maldat humana i cap de les dues no té justificació. Jo seria generòs amb aquell que va agafar quelcom d’or d’una església – o d’un altre lloc- per necessitat però seria durÃssim amb l’idiota que es va creure amb el dret de cremar-la i pensava que amb això feia un gran servei a la humanitat.
Santescreus ha passat per tot això. Avui afortunadament se’n fa cà rrec la Generalitat i les pedres i els tresors artÃstics estan ben custodiats. També afortunadament el que ha quedat després de la desamortització de Mendizabal, els saquejos i les barrabasades és un dels monuments capitals de Catalunya.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Vegana |
Carinyosament i afectuosa (i tocada d'utopies)
Tuesday, September 23rd 2008, 10:12 AM
Entenc la necessitat de tenir algunes coses per... seguretat (?) jo mateixa "tinc" (jajaja) una casa (que avui he signat que cal vendre) en propietat compartida amb el meu excompany (que no paga), la Caixa Catalunya (que cobra) i jo mateixa (la pagana)... i per bé que fins ara m'hi sentia segura, ara sento que m'hauré de liar la manta al cap i començar, com sigui, on sigui... Jo diria que més que llibertat ens intenta donar certa seguretat (però tampoc)
I entenc el que vols dir amb el teu concepte de llibertat, però el sento molt "volà til"... depèn de taaantes coses que no pots controlar (euribor, guerres per l'energia, fanà tics d'arreu del món, pors pesonals i intransferibles... p.ex?)
Podriem oferir a la societat bens i serveis "no econòmics"... com pagar una melodia que et fa riurer o plorar o que treu el millor de tu mateixa o...
(i ja sé que finalment tot es pot facturar... però no per això deixa de saber-me greu... vaig llegir com els aborigens australians comparteixen coses importants com ara "gent que fa mà gia" o "la que fa música"... potser per això els exterminem... (?)
Jo crec que sempre hi hauria qui s'arrepenjaria en les altres a l'hora de fer coses (les humanes, ja sabem com som) per això caldria un xic més de (?¿?¿) i fer-los entendre que si reps-dones i si dones-reps... (utòpicassaaaaaaaaa, ho sé ho sé... en el fons confio en la humanitat evolutiva, no hi puc fer més...)
No estic d'acord en que totes voldriem les millors coses, conec gent que no deixaria la seva casa atrotinada i vella per un pis a l'Eixample... entren en joc moltes coses a l'hora de triar allò que estimes si ho fas des de la llibertat i no des del dictat social...
(ara bé, els palaus i similars haurien de ser espais comunitaris per fer-hi trobades alternatives i discutir-hi els nous avenços que podriem assolir... res de que ningú se n'aprofiti... no com ara...)
I pel tema del menjar, ja veus, unes quantes en tindriem prou amb patata i bleda (i una Voll de tant en tant per gaudir del color del caramel amarg)
Doncs res, Persi, quan guanyem "les bones" entraràs a la nova societat amb la meva recomanació per escrit... i faràs grans coses... no ho dubtis!
;)
|
|
TomasM-Porta |
Resposta carinyosa, afectuosa i amatent.
Tuesday, September 23rd 2008, 6:54 AM
Jo penso que la llibertat tenecesita de tenir coses pròpies i que aquestes coses pròpies s'aconsegueixen oferint productes o serveis a la societat. Teòricament el que tu dius està bé, però si tothom tinguès accès a tots els bens, opino que la gent no aniria a treballar i, a més, ens barallariem per tenir els millors béns. Els exemples que tu poses són bons però no es poden extrapolar a tot: tothom voldria els millors vestits, els millors menjars, les millors cases etc...Jo, com que sóc de dretes, soc liberal però si fos d'esquerres seria anarquista perquè per a mi la llibertat es molt important, sense llibertat la vida humana no té sentit. Ara, penso que aixà com el liberalisme ha demostrat que és possible -i perfeccionable, es clar- l'anarquisme és una utopia. Si fos possible, jo m'hi apuntaria, segur.
|
|
Vegana |
bonic...
Saturday, September 20th 2008, 12:36 PM
i, tafanera que és una, et demana:
En una societat a on el concepte social del bé comú, no fos una espècie de lloc on podem anar totes a pixar-nos (i disculpa la imatge) sino un lloc, posem per cas, com aquelles propietats que més ens estimem de les que en gaudim i en tenim cura... no seriem més lliures posseint menys i compartint més?
Jo, per molt que m'estimi els llibres, mai no podré tenir una biblioteca tan gran com voldria (de fet seria més esclava del que ho sóc, si em dediqués a treballar en un altre lloc per comprar-ne més) i, en canvi, sóc una dona més lliure -en molts sentits- si puc accedir a una biblioteca pública/popular/ateneÃstica/etc.
De fet crec que passaria igual amb les cases, els cotxes i tot el que fa que estiguem esclavitzades econòmicament de per vida... sota el miratge de comprar la nostra llibertat amb coses com un nou móbil amb el que podrem parlar amb les mateixes persones de sempre...
(comentari i pregunta amb "carinyo" ;)
(S'espera resposta igual de carinyosa cas que el propietari del teclat tingui ganes d'escriure ;)
|
|
Clidice |
molt bon text
Saturday, September 20th 2008, 8:59 AM
però cal contextualitzar, evidentment d'acord en moltes de les coses que dius, però quan van passar cal entendre els corrents ideològics, la forma de vida, les possibilitats de la gent ... a part, podem donar a menjar als seus hereus crema-contenidors, diguem que són membres de la mateixa branca de l'espècie no evolucionada, essencialment derivat per un alt nivell de dogmatisme i una falta de lectures i pensament crÃtic del tamany dels budes aquells que van trinxar els talibans (uns altres també, que de tot hi ha a tot arreu) :P
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
