Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d'alguna onada
a mercè d'alguna onada.
Mentre tot això m'arriba
que a la força ha de arribar-me
potser tinguí temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge
mentre tot això m'arriba...vida, vida!
Encara veig a vegades
a vegades veig encara
els meus ulls d'infant que busquen
més enllà del glaç del vidre
un color a la tramuntana.
m'han dit les veus assenyades
que es inútil el cansar-me
però a mi un somni mai no em cansa
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara...vida, vida!
Si em faig vell en les paraules
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l'enyorança
d'una veu que ja s'apaga.
Que a mi no m'ha de fer pena
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no m'ha de fer pena...és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa
però que sàpiga des d'ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d'anar-me'n
i si amb ella he d'anar-me'n
tot allò que de mi quedi
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge
vull que cantin aquest signe...vida, vida!