| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de franc64
|
|
| |
Perque el desti ens depara tans peranys????????
 dissabte 20/setembre/2008 - 02:49  1119  3
L'altre dia el nostre miku preferit,parlabe de quan es creuan els camins,de sopte un dia pel mati et llevas i penses anit vaig parlar amb una persona quelcom interesant.
desperta unes sensacions de seguretat,confiance,alegria de veure les coses d'altre manera,semble que torni a reneixa aquella adolescencia perduda,la teva vida fa un gir inesperat i no saps com tirar endevant,perque aquest cami tot i lalegria i felicitat que cumporta,coincideix o sasimila amb els recors mes tristos i amargs de la teva vida,fa por molta por perque no saps si continuar per aquell cami ??? que d'alguna manera t'atreu molt o llençarte a la cuneta i amagar el cap sote l'ala com he fet sempre.perque no hes tan facil com tirarse a la picina i si l'aigua esta freda ja surtirem, no!!!! perque parlem d'uns sentiments i de uns desitxos compartits.
NO se com s'acabara aquesta historia?Pero el que si bull es no fer mal i que no m'en torni a fer.
Molts petons per tots i abraçades que sou molt macus.
muakis
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Olympia |
Camins
Saturday, September 20th 2008, 6:06 PM
Les paraules d'aquest miku són per escoltar-les i reflexionar-les amb tranquilitat. Mentrestant, t'envio la lletra d'una cançó de Sopa de Cabra, que expressa molt bé el tema dels CAMINS.
Si la vols escoltar amb la veu del Gerard, ja que jo canto fatal, pots clicar a http://www.youtube.com/watch?v=6x00Koi2zIM
Com diu la bugy, que t´acompanyi molt d´amor. Petonets
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que hem de fer sols
Camins, vora les estrelles,
Camins, ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que es fa fer sol
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous
|
|
mrcs72 |
Mmmmmm
Saturday, September 20th 2008, 9:03 AM
Hola xato. Parlem de por va....
La por és un sentiment molt útil per certes etapes de la nostra vida, ens reguarda i ens protegeix d´experiencies que venen i que ens recorden a altres ja viscudes. De tota manera la propia vida ja és un risc, de fet, tot el que fem ho és, inclus el que no fem. Per això no és bo abusar de la por, ja que ens pot fer oblidar el gran motiu pel qual estem aquí. Per viure. Es així de simple. Es bo utilitzar la por per recordar i que ens serveixi d´experiència, però no com a unica font de vida, ja que ens pot paralitzar i fer que la nostra vida perdi sentit. Agafa la teva por i fes- la servir per anar més a poc a poc si vols. Però no paris, no et tanquis portes.
Imagina que has conegut una persona que et pot agradar. D´entrada la teva por et dirà que ni t´atansis, que recordis el que et va passar la última vegada. Però si et relaxes, potser un simple cafè amb aquella persona no et farà cap mal i almenys has parlat amb algú interesant per tu. Ja que un cafè no vol dir que hagis de començar una relació, simplement no has tancat cap porta i t´has sentat amb algú a xerrar una estona. Això és anar amb cautela, molt millor que no fer res.
Au deu.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
