| |
Avui m’han tornat a acompanyar dues papallones blanques ...
 dijous 15/novembre/2007 - 07:11  541  1
“la Ángeles” era clienta meva, durant set anys venia totes les setmanes a mirar-se roba, feia netejes per empresa a 6 €/ hora, i feia 8 anys que lluitava contra el càncer de mama.
Cada cop que penso amb ella m’acompanyen papallones blanques, de vegades m’agafava un dolor físic al cor, cada cop que em parlava de la malaltia o feia broma amb ella després de la quimio, vaig apendre molt d’ella.
Una nit vaig somiar: la veia com el primer dia, tenia 58 anys però duia una preciosa cabellera negra fins a la cintura semblava de vegades una bruixa, d’altres una fada.
A l’endemà les seves filles van venir a la botiga a veure’m no van caldre paraules, els ulls van parlar per totes i vaig escriure-li un poema amb el paper mullat, vaig recórrer totes les revistes del barri, per tal que el publiquessin, anònim i ni així.
Ningú ho va voler fer perque no era una persona coneguda o influent, al final la veu de... va acceptar publicar-lo amb una fotografia.
El dia que vaig donar el poema a la seva família en pergamí, ells em donaren una esquela, el més curiós es que a l’esquela hi havia un pàrraf exactament igual al que jo havia escrit, sense saber cóm: vaig escriure el que ella em dictava, o simplement vaig connectar amb el que ella hauria volgut,
Sigui com sigui cada cop que em sento trista m’envia papallones blanques que m’acompanyen distretes pel camí...
Donçs be, he anat a baix i han aparegut dues papallones blanques, potser anunciaven els teus comentaris Carpe. Moltes gracies.
|
Contactes
Registra´t
